Carregant ...

Les múltiples vides de l’Amfiteatre de Tàrraco

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Imatge aèria actual de l’Amfiteatre de Tarragona, on es poden apreciar clarament les restes de l’església romànica de planta de creu llatina. (Fotografia: Pepo Segura).

L’Amfiteatre romà de Tarragona no és el més gran de la seva època, tampoc el millor conservat o el que rep actualment més visites. La seva singularitat, que explica el fet de formar part dels monuments distingits com a Patrimoni Mundial per la Unesco, radica en les múltiples vides que ha tingut al llarg de la història.

Es podria dir que fent un recorregut per les seves diferents etapes es gaudeix, alhora, d’un viatge resumit pels més de dos mil anys d’existència de la ciutat. I és aquí on rau un dels principals atractius  del fascicle número 6 del col·leccionable Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió que el FET A TARRAGONA ofereix de forma gratuïta amb la revista de gener i febrer.

Construït a inicis del segle II dC, quan Tàrraco vivia la seva edat d’or exercint de capital de la província imperial de la Hispània Citerior, va acollir els espectacles de lluites i caceres que estaven de moda en aquell moment. La seva capacitat era la mateixa que la de l’actual Nou Estadi (14.000 espectadors) i quan hi havia sessió, l’activitat de la ciutat s’aturava.

Imatge del 1908, quan al damunt de l’Amfiteatre hi havia una presó construïda a finals del segle XVIII, que es va tancar aquell mateix any. (Fotografia: Arxiu Mas).

A més dels gladiadors i les feres, també era habitual fer servir els amfiteatres per a execucions públiques. Amb l’aparició dels primers cristians, que posaven en dubte amb el seu únic déu el politeisme del romans, l’arena de la instal·lació de Tàrraco fou testimoni, l’any 259 dC, de l’execució del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, per haver-se negat a reconèixer la divinitat de l’emperador Valerià.

Aquest moment històric, documentat, els va convertir, quan el cristianisme va a passar a ser la religió oficial de l’estat romà, al segle IV dC, en els primers màrtirs de la península ibèrica. Un fet que marca decisivament la posterior història de Tarragona, fins als nostres dies, i que dona pas a les noves vides de l’Amfiteatre, que es va convertir en lloc de veneració i pelegrinatge per part dels fidels del nou culte hegemònic.

Per aquest motiu es va construir al ben mig de l’arena una basílica martirial que va estar en ús fins l’abandonament de la ciutat visigòtica arran de les invasions bàrbares del segle VIII. Quan 400 anys després es va aixecar la nova vil·la feudal un dels primers edifics religiosos anomenat pels textos és una església d’estil romànic ubicada al mateix espai, amb planta de creu llatina, que actualment es pot observar com a part destacada del conjunt.

El FET A TARRAGONA ofereix de forma gratüita un recorregut inèdit per un dels principals monuments romans de la ciutat

Al costat del temple es va construir una abadia per als monjos i l’any 1576 tot el conjunt fou donat als frares trinitaris perquè hi construïssin un convent. El 1707 el va ocupar un regiment anglès i després de la victòria de Felip V a la Guerra de Successió es va convertir en hospital militar.

Quatre anys més tard van tornar els religiosos i fou de nou convent del Miracle, com es coneixia popularment, amb noves construccions afegides al damunt de les runes de l’amfiteatre i fent servir parts de la seva estructura original (el modus operandi tradicional de l’urbanisme tarragoní, que li concedeix una idèntitat pròpia i única).

A finals del segle XVIII, i després d’un curt període funcionant com a hospici, el recinte fou transformat en presó. I així es va mantenir fins el seu tancament, el 1908. Després d’un temps d’abandonament i ensorrament d’algunes dependències, les restes de l’església romànica i les voltes adjacents de l’amfiteatre van ser declarades monuments històrics nacionals, el 1926, iniciant-se el progressiu procés de recuperació arqueològica de l’estructura original, que ens porta fins al moment actual

A les vint planes del fascicle l’equip de la URV encarregat dels continguts del col·leccionable, dirigit pels catedràtics Joaquín Ruiz de Arbulo i Ricardo Mar, explica amb detall tots els aspectes tècnics de l’Amfiteatre, com funcionava i la seva llarga i intensa història de transformacions arquitectòniques i usos.

Una informació acompanyada d’imatges aèries inèdites, infografies i restitucions virtuals que permeten conèixer aquest monument com mai s’havia fet fins ara. Us ho perdreu?

La revista i el fascicle de regal estan a la venda a Llibreria La Capona, Llibreria de la Rambla, Llibreria Adserà i Cal Matias (Serrallo). També la podeu rebre còmodament a casa si us feu subscriptors aquí.

Vista de les restes arruïnades de l’església del Miracle i de les grades de l’Amfiteatre transformades en talaia, en una imatge de 1920. (Fotografia: Ramon Miserachs / Arxiu MNAT).


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *