Carregant ...

Ens l’han tornat

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Foto: Nàstic

No ens avorrirem. Això ho tenim tots molt clar. Després d’una de les victòries més ben confeccionades de la temporada, el Nàstic s’enganxa una mica més a la salvació. Somriguem, no?

És possible que estem patint bipolaritat futbolística. Cada setmana les sensacions canvien. Una derrota ens enfonsa moralment i una victòria ens aferra a unes possibilitats de permanència que són matemàticament reals. De fet ho han sigut sempre. I és que si mirem els partits que queden per finalitzar la temporada i els punts a jugar podem tranquil·litzar-nos absolutament. El joc és el que fa patir.

Aquest dissabte però, precisament, el joc va ser una de les raons a subratllar. Res de casualitat, l’equip va jugar molt bé i la recompensa, per fi, va arribar. Sort i comprimís. Tot sobre la gespa d’un Nou Estadi que respirava felicitat en acabar els noranta minuts. Encara amb l’alè exhaust, després de cridar el segon gol grana, les cues de gent sortint de l’estadi eren absolutament magnífiques. Brillàvem tots plegats.

Cordero no va fer gaire cosa més que el gol, que ja és molt, i Tejera va posar la cirereta del pastís un minut abans d’arribar al final d’un matx que, si va tenir un protagonista, aquest va tornar a ser Luismi. Posa’l on vulguis, és un exemple a seguir. Ahir en defensa va tornar a demostrar què s’ha de fer per patentar el compromís amb la samarreta que vesteixes.

Ens continua faltant algú que ens recordi a Naranjo. Algú que estigui allà, en el precís moment que la pilota li passi per davant. Mentrestant seguirem tirant d’una defensa que ahir es va solidificar i un mig del camp que quan funciona ens meravella a tots plegats.

Potser havíem perdut de vista que la salvació mai ha estat excessivament lluny

Estem vivint una temporada emocional. Si el futbol ja costa racionalitzar-lo aquesta temporada encara més. Pot semblar absurd voler racionalitzar un ritual esportiu que, precisament, el que tots plegats busquem, és que ens transmeti emocions. Inicialment posar-li un punt de raó potser estava, només, a l’agenda del cos tècnic. Però és que, si volem sobreviure a les últimes temporades granes, posar els punts sobre les is és molt saludable.

Des de la primera jornada ens hem marejat i hem perdut de vista que el que ens està passant avui és possible i que mai ha estat prou lluny com per no tenir-ho en compte: estem a molts pocs punts de la permanència.

Ara, però, arriba aquell moment d’inconformisme lògic on s’exigeix continuar guanyant perquè la victòria davant el Numància sigui efectiva. Aprofitem aquestes ganes. Aquests somriures. Aquesta classificació. Aquest positivisme. Aquesta actitud, i aquesta il·lusió. Ara, ens l’han tornat.

L’equip celebrava el segon i definitiu gol davant el Numància. Foto: LaLiga


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *