Carregant ...

Habitatge: dignitat i justícia amb accent tarragoní

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La Càtedra de l’Habitatge URV ha participat en l’elaboració de cinc lleis en matèria d’habitatge, i la seva tasca ja ha arribat a 28 països. Foto: Toni Cabanillas

No trobo cap corbata ni cap americana al despatx 60 bis del Campus Catalunya. És mig matí, de manera que el Sergio i el seu equip estan treballant intensament quan entro a la sala de la Càtedra d’Habitatge de la URV. Les muntanyes de fulls a les taules i les desenes de llibres al prestatge són quelcom més que elements decoratius. I no costa deduir que la cafetera negra del fons tampoc s’utilitza per embellir el departament.

Sergio Nasarre és professor de Dret a la facultat, i alhora és el director de la Càtedra. Es tracta d’un grup d’investigadors de l’àmbit jurídic, amb l’objectiu, precisament, de traspassar aquestes parets de la Universitat. “Treballem per aplicar els nostres coneixements teòrics a la vida quotidiana. La recerca ha de servir per donar un servei a la societat”, raona.

La Càtedra tarragonina cerca noves vies per solucionar les mancances que han detectat en l’àmbit de l’habitatge, i ha participat en l’elaboració de cinc noves lleis, autonòmiques i estatals. “No hi ha solucions fàcils a problemes complexos”, matisa Nasarre. Sento les tecles dels ordinadors a la meva esquena i el so gairebé mecànic de passar pàgines, qui sap si s’està gestant alguna nova fórmula a la taula del costat.

La Càtedra d’Habitatge de la URV busca solucions per pal·liar les mancances i assessora en la redacció de noves lleis

“Un habitatge no és un immoble, és un aspecte interdisciplinar que es composa d’elements tan diversos com l’arquitectura, l’economia, el dret o la sociologia”, explica el Sergio. Fa vertigen la responsabilitat i la profunditat amb què ho pronuncia. Parlar d’habitatge és parlar de persones.

“A diferència dels altres béns immobles, l’habitatge és un dret humà”. Mira la taula de fusta i baixa la tapa de l’ordinador portàtil que utilitzava abans que jo truqués a la porta. “Un legislador mai pot posar l’especulació amb un habitatge per davant d’aquest dret humà”, reflexiona. No poden, però ho fan. La manca de consens a l’hora d’acotar una definició global de l’habitatge genera un excés de forats legals, i no són pocs els qui ho aprofiten per lucrar-se a costa d’aquest bé de primera necessitat.

El Sergio es col·loca les ulleres i entrellaça les mans amb força. Quan somriu, ho fa tímidament: sap que es troben en la bona direcció, però falta molt camí per recórrer. Fa una pausa i no reprèn el fil fins que troba la paraula exacta que buscava. “La nostra missió és afavorir l’accés a l’habitatge de les persones amb els nostres estudis, no acontentar polítics”, sentencia.  Els ulls de Nasarre comuniquen més que les paraules: expressen il·lusió i força. “L’habitatge mereix deixar de ser l’aneguet lleig de l’Estat social”, es referma. La incomoditat que genera el problema a la classe política sovint deriva en la manca de respostes dignes.

Noves promocions immobiliàries al centre de Tarragona. Foto: Ricard Lahoz

El fet que hi hagi persones sense sostre és un drama que no entén de banderes, i la Càtedra d’Habitatge de la URV és la primera del món en aquesta matèria reconeguda per la UNESCO. “Hem estat capaços de sensibilitzar-los i de fer-los veure que és un tema essencial per als drets humans”, celebra el director. L’equip de Nasarre té els peus a Tarragona, però això no suposa un fre per a mantenir una visió i projecció internacional. En uns minuts rebrà una videotrucada des d’Alemanya, i a l’hora de dinar té prevista una altra reunió a través de la pantalla.

“L’època del debat entre la propietat i el lloguer ha caducat. El tot o res ja no té cabuda”

La urgència de solucions envers l’habitatge és la conseqüència d’un sistema arcaic que, a Espanya, ja no funciona. “Vivim en un Estat social feble i vulnerable econòmicament, on cal canviar l’estructura i reformular el marc legal”, apunta Nasarre mentre obre un dossier que sintetitza els treballs de la Càtedra. “L’època del debat entre la propietat i el lloguer ha caducat, i és el moment d’adaptar-se a les noves circumstàncies. El tot o res ja no té cabuda”.

Els catedràtics tarragonins proposen alternatives híbrides per lluitar contra el sensellarisme: models més assequibles que la propietat i més estables que el lloguer, on cada tres anys cal renegociar el contracte. “La clau és posar sobre la taula diverses tinences, i que cadascú pugui escollir en funció de les seves necessitats i possibilitats”. És qüestió de canviar les regles del joc per no perdre la partida contra la dignitat humana. Les iniciatives de la Càtedra passen per analitzar la realitat, identificar els problemes i aportar solucions a mode de prevenció. “Quant més prevenim, menys desnonaments hi haurà i, per tant, menys persones correran el risc de quedar sense llar”, conclou el director.

“Hi ha una bombolla del lloguer a les zones més acomodades de Tarragona. El model actual no és vàlid”

“El model de lloguer actual no és una solució vàlida, estem davant d’una bombolla del lloguer a les grans ciutats, també a les zones més acomodades de Tarragona”, detalla Nasarre. Les dificultats econòmiques han deixat el lloguer com a única alternativa per a moltes famílies, una opció molt poc segura segons el marc actual, ja que comporta haver de renunciar a l’estabilitat. “Només el 20% de les persones que viuen de lloguer estan contents amb la seva situació actual”. No és una lluita de models, sinó un canvi d’estructura abans que s’ensorri l’actual, que ja té massa goteres. La responsabilitat que es percep en les afirmacions és tan dura i tan simple com la de solucionar vides. “Posar pell als números”, en paraules d’Isidre Monreal a la presentació com a Càtedra UNESCO.

La doctora Estela Rivas, subdirectora de la Càtedra, somriu quan m’explica que va conèixer al Sergio (i a altres companys d’investigació) a les aules de la URV. Són antics alumnes de la primera promoció de Dret de la Universitat tarragonina. I s’expressa amb la mateixa barreja d’il·lusió, confiança i responsabilitat que el director. Un equip ho és quan tothom va a una. “Nosaltres no som la solució, però podem ser un punt de partida per canviar les coses”, afegeixen. Començo a posar rostre el concepte ‘vocació’.

Combinar aquestes respostes i aquesta projecció amb la imatge de Tarragona és un exercici d’orgull propi al qual no estem massa acostumats, però que cal lluir quan s’escau. “Aquesta Càtedra només podia néixer aquí. A Barcelona, la inèrcia i l’establishment frenen la creativitat. El fet d’estar allunyats dels nuclis de poder ens ha fet sentir molt lliures”, assegura el director d’un grup, però, que no para d’assessorar el secretari d’Habitatge de la Generalitat, el també tarragoní Carles Sala.

Si ells estan orgullosos de pertànyer a Tarragona, com no hem d’estar-ho nosaltres? Tarragona té amb la Càtedra d’Habitatge la URV un focus de talent i  compromís que ha de saber valorar. D’igual manera que l’habitatge va molt més enllà del que representa un simple immoble, Tarragona també significa molt més que una simple ciutat. La diferència més substancial són els valors humans que tenim a casa. Els que lluiten des de la investigació, la justícia, la responsabilitat i la dignitat per aquells que no tenen veu.

Sergio Nasarre va estudiar Dret a la URV abans de donar classe i dirigir la Càtedra d’Habitatge a la mateixa Universitat. Foto: Xavier Jurio


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *