Carregant ...

Quatre cordes i moltes emocions a Sant Salvador

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El 4 cordes comença amb exercicis de respiració i de treball del propi cos. Reportatge fotogràfic: RICARD LAHOZ

Els nens esperen al passadís amb ansietat poder entrar a l’aula. La Noemí i la Roser obren la porta i els saluden un a un, amb calidesa, amb un ‘Bon dia! Què faràs avui?’ i tots responen que s’hi portaran molt bé. Les mestres els agafen de les mans, els acaronen el cap, els abracen i, amb un somriure, els conviden  a entrar a classe. Som al 4 cordes.

A l’esquerra, Roser Ávila; a la dreta, Rafa Calatayud; i al fons, Noemí Rubio, dirigeixen la classe

En cercle i agafats de les mans, onze nens i nou nenes segueixen atentament les indicacions de la Noemí: es freguen les mans, aixequen els braços i els deixen anar, respiren a fons, tanquen els ulls, es queden en silenci… “Cada sessió la comencem amb exercicis de respiració i preparant el nostre cos per després aplicar aquesta feina a l’instrument”, explica el Rafa Calatayud, mestre de música.

Cadires i instruments a punt.

Dimecres al matí a l’escola pública de Sant Salvador. S’entreveu l’ambient primaveral. El sol s’esmuny entre les persianes i les cortines de les finestres que donen al pati. La Noemí Rubio toca el violí a diferents ritmes i els nens els segueixen amb moviments acompassats. “La canço d’avui es diu… Àfrica!”, exclama amb entusiasme. I al cap de pocs segons, l’aula s’omple de les veus dels infants entonant un la la la la, re re re re, si si si si… “Tornem a repetir la primera frase? Vinga, va… molt béeeee!”

Avui toca assajar la cançó ‘Àfrica’.

Els alumnes són de Tercer de Primària. Se’ls veu il·lusionats. Sense límits. “Els nens porten una motxilla molt pesada i el 4 cordes és un moment per fugir d’una dura realitat; és una via d’escapament”, explica la Maribel Aranda, tutora del curs. La immigració a l’aula és del 94%, sobretot magrebina, però també procedent de Ghana, Nigèria, Perú i Argentina. “Famílies amb complicacions econòmiques i socials, i algun nen amb discapacitat motriu o problemes de dicció que està perfectament integrat al grup”. Una aula inclusiva.

Cada alumne té assignat el seu violí o violoncel.

El ritme de la sessió és àgil. Canten tots una cançó que parla de l’amistat, d’estimar i de compartir, i que a la tornada diu Bon dia, Good morning i Salam alay-kum (“La pau sigui amb vosaltres”). En acabar i aplaudir, cadascú va a buscar el seu instrument  -violí o violoncel- perfectament assignat amb un número i es distribueixen en semicercle. Estan en ple assaig. Preparen el TRA-LA-LÀ, un conte musical, una cantata que representaran el dissabte 13 de maig al Teatre Tarragona.

El 94% dels alumnes provenen de la immigració.

La directora de l’escola, Meritxell Olivé, descriu la importància del projecte: “Treure els nens i les famílies del barri per portar-los al teatre, posar en valor la feina de tot el centre, pujar a un escenari gran i rebre l’aplaudiment del públic”. La canalla de Sant Salvador tocarà conjuntament amb alumnes de l’escola de música del Morell i l’escola Germanes Bertomeu de Mataró, a més d’un quartet de solistes professionals, i cors i orquestra formats per nois i noies més grans.

NENS DE TERCER PREPAREN UNA CANTATA QUE REPRESENTARAN AL MAIG AL TEATRE TARRAGONA

Els últims minuts de cada sessió estan dedicats a la bústia: una petita capsa de cartró on els infants deixen uns sobres amb missatges adreçats a un altre company. Al final de la classe es llegeixen les cartes en veu alta. “Entrenem el pensament positiu, que reconeguin coses bones dels altres i fomentem el contacte físic, que s’abracin i s’estimin”, descriu la Noemí. I el Rafa afegeix: “Treballem les emocions, els components socials i comunicatius. El 4 cordes va molt més enllà d’ensenyar com es toca un instrument”.

La classe acaba llegint els missatges guardats a la bústia.

Els infants gaudeixen de l’experiència. El violí i el violoncel són l’excusa per mostrar-los valors com l’amistat, el respecte i el treball en grup. L’elecció dels instruments no és casual: “Estan associats a un ensenyament elitista i nosaltres volíem trencar fronteres. A més permeten fer moltes coses en poc temps”, comenta la Noemí, que amb la Roser Àvila forma part de la cooperativa Musicop, ideòloga del 4 cordes. El desenvolupament del projecte ha estat possible gràcies al suport de Repsol.

“ÉS UN PROJECTE D’ESCOLA I DE BARRI. VA MOLT MÉS ENLLÀ D’ENSENYAR A TOCAR UN INSTRUMENT”

Les expectatives de principi de curs s’estan complint. “La cantata és un projecte d’escola i de barri, volem que vinguin els pares i s’hi impliquin”, raona la directora. “L’objectiu és que els nens que vulguin seguir estudiant música puguin formar una petita orquestra aquí, a Sant Salvador”. Si tot va bé, el curs que ve el 4 cordes es farà amb alumnes de Tercer i de Quart de Primària. La iniciativa promoguda pel Rafa Calatayud, que imparteix classe de música a tots els cursos, ha estat molt ben rebuda.

A l’escola conviuen 400 alumnes i una trentena llarga de professors. Lluiten contra l’estigmatització. Les ganes d’aprendre i de superació dels nens i nenes esperonen els mestres. “No podem caure en el pessimisme”, revela la Meritxell, “perquè els infants ens ensenyen cada dia que poden fer moltes més coses”. I el 4 cordes i el TRA-LA-LÀ  en són un bon exemple. Felicitats, escola de Sant Salvador. Sempre endavant!


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *