16.3 C
Província de Tarragona
Dissabte, març 23, 2024

Benvingut, Mercat Central

Centenars de tarragonins s’aplegaven al Mercat Central a primera hora del matí. Foto: Carla Clúa

Màxima expectació davant la porta del Mercat de Tarragona. No són ni les 10, i una munió de tarragonins ja espera, impacient, algun senyal de moviment. La rampa de l’entrada al recinte llueix una catifa vermella i dos joves amb americana custodien el seu accés. “Nena, que saps si ve algun polític important a la inauguració?”, em pregunta una senyora que duu un carro de la compra verd, encara buit. Avui el Mercat s’ha vestit de gala, i l’ocasió ho mereix.

 

Després de deu anys d’espera, paradistes i clients poden per fi celebrar que el seu Mercat ha tornat. L’esforç, l’esperança i la il·lusió de tots els treballadors es veuen reflectits a les llàgrimes de Maria Virgili, presidenta de l’Associació de Venedors del Mercat Central, quan talla la cinta inaugural. “Jo només sóc una representació del col·lectiu, però aquí hi hauria d’haver tots i cadascun dels paradistes que ho han fet possible”, murmura emocionada.

Una gentada va obrir les noves instal·lacions el primer dia. Foto: Carla Clúa

El recinte ha obert les seves portes amb quaranta parades, vuit locals i  un aparcament soterrani de dos nivells. L’edifici, projectat per Josep M. Pujol de Barberà l’any 1915, ha aconseguit mantenir la seva estètica original modernista i alhora, fer una aposta per una imatge renovada i actual. S’han mantingut motius decoratius, serralleria, columnes de forja i cintes metàl·liques per salvaguardar l’essència de l’original i remuntar-se a l’any de la seva construcció.

EL RENOVAT EQUIPAMENT OBRE LES SEVES PORTES DESPRÉS DE DEU ANYS D’ESPERA

L’entrada al Mercat és pràcticament inaccessible. Representants polítics, periodistes, paradistes i clients ocupen les portes d’accés. De fons, el cor l’Àncora, que també va actuar a l’acte inaugural de 1915, entona una cançó. A les finestres del Col·legi Roig, situat davant del Mercat, es desdibuixen les siluetes d’infants que, curiosos, observen a través dels vidres d’on prové el xivarri. Sembla que han aturat la classe davant el desplegament que hi ha al carrer. Normal, és un dia memorable.

La Stromboli Jazz Band amenitzant la jornada inaugural. Foto: Carla Clúa

Un cop acabats els actes institucionals, el públic es va dispersant com pot. No hi cap ni una agulla. El rebombori general conviu amb la Stromboli Jazz Band, que inicia un cercavila musical a través de les diferents parades. Des d’un altre costat del Mercat, se senten crits. Quatre individus vestits d’època interactuen amb el públic de manera animada. Són del grup Toc de Gresca, i recreen la primera inauguració del Mercat l’any 1915. El públic, al qual se li han repartit exemplars recreats de “Diario de Tarragona” del dia de la inauguració, es mostra partícip de la celebració.

El grup Toc de Gresca ha recreat la inauguració del Mercat Central l’any 1915. Foto: Carla Clúa

Mentre em passejo pels passadissos, em creuo amb un grup escolar que ha volgut aprofitar l’ocasió. “Potser són els nens d’abans del Col·legi Roig, que han insistit als mestres en baixar”, penso. De refiló, sento comentaris d’alguns dels curiosos que s’han apropat fins al Mercat per veure’n el resultat. “Mira el sostre”, “hi ha ascensor”, “on és la parada…?”. És inevitable passejar-se pel recinte i no aixecar el cap: els acabats en fusta i les cúpules captiven la mirada de qualsevol.

ELS PARADISTES OFEREIXEN DEGUSTACIÓ ALS ASSISTENTS A MODE DE CELEBRACIÓ

M’adono que hi ha una parada que acapara l’atenció dels assistents i m’hi apropo. Els treballadors de Nipó Sushi  fan una autèntica exhibició: preparen uns lluents i abundants lloms de tonyina davant un públic embadalit i encuriosit. “Com ho cuinareu, això?”, pregunta una dona a un membre de l’equip de la nova parada oriental. Una mica més amunt, una carnissera prepara un assortit d’entremesos per als seus clients. “Un dia és un dia”, crida, animada.

 

Metres més enllà, la situació és similar. Montse Amenós, paradista de Fruites i Verdures Montse, està molt enfeinada. Mentre atén una trucada de telèfon, serveix unes plàteres de degustació pels clients que s’apropen al seu negoci. La seva alegria i entusiasme en un dia com el d’avui es contagien. Tot i això, no espera que la jornada li porti molta venda: “És un dia de goig i celebració, no de compra; de moment només espero que em localitzin els meus clients!”. Amenós porta l’ofici de paradista a les venes: la seva àvia i les seves tietes ja treballaven al Mercat Central de Tarragona. Ella, que ha seguit els seus passos, s’enfronta a aquesta nova etapa amb esperança i Il·lusió: “La inauguració ha sigut espectacular, ara esperem que ens depari una bona època”.

Venedors i clients han aprofitat per ensenyar i visitar les noves instal•lacions. Foto: Carla Clúa.

Els clients habituals del Mercat es camuflen entre els qui han vingut a xafardejar-lo per primer cop. Tot i que desprenen alegria i es mostren contents envers la remodelació del recinte, l’excessiva espera també acapara les seves valoracions. “Es nota que la feina està ben feta i l’edifici ben restaurat, però deu anys han sigut una barbaritat”, comenta Mariló Peña, que torna a casa amb el carro ple.

ELS VENEDORS, CONTENTS I MOTIVATS, SEMBLA QUE HAN DEIXAT ENRERA ELS NEGUITS I LES PORS

D’entre la multitud, em crida l’atenció la parada de plats precuinats Albert Ribot. Tots els seus treballadors porten, a banda d’un somriure als llavis, una samarreta amb una inscripció: ‘Tornem a casa’. “La meva família i jo vivim aquí al davant i ens hem criat en aquesta plaça: per fi hem pogut tornar a casa”, em comenta el mateix Albert Ribot. El gerent, que reconeix que ja s’esperava l’allau de públic gràcies a la seva experiència en altres mercats, es mostra esperançat: “Tenim moltes ganes d’oblidar el passat i fer front al futur. Hem posat tota la carn a l’olla: volem ser els primers”.

 

És dia de celebració al Mercat Central. Els paradistes, contents i motivats, sembla que hagin deixat enrere els neguits que tenien fa tan sols una setmana. Han decidit deixar aparcades a la carpa les seves pors i desencisos, i mirar endavant per aconseguir que el seu nou Mercat se’n surti amb èxit.

 

El 16 de març de 2017 serà, del cert, un dia marcat en vermell als seus calendaris. Després d’una espera de deu anys, que semblava interminable, per fi s’han descobert totes les incògnites i s’ha arribat al punt de partida d’una nova etapa. Diuen que el que és bo, es fa esperar.

Carla Clúa
Carla Clúa
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here