Carregant ...

Tabacalera, el silenci de la desídia

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Els actes vandàlics han accentuat l’estat d’abandonament de l’antiga fàbrica. Foto: Toni Cabanillas

Passejo per un edifici enorme, però sembla molt envellit. Hi ha silencis que impressionen. Camino entre vidres trencats, fulles seques i brutícia difícil d’identificar. Unes reixes metàl·liques desaconsellen seguir avançant, la sensació d’abandonament és absoluta. No sento cap soroll ni veig cap ombra, de ben segur que no és habitual que hi entri ningú. Costa imaginar que darrere d’aquestes parets s’amagui una part fonamental de la història industrial recent de la ciutat. Aquest dijous 23 de març es compleixen deu anys del tancament de la Tabacalera de Tarragona.

Xavier Morato coneix bé la fàbrica: ha estat la seva vida durant 30 anys. Ara és el portaveu de l’associació Amics de la Tabacalera, un col·lectiu que agrupa a una vuitantena d’antics treballadors. No li tremola la veu per reconèixer que encara se l’estima. “La Tabacalera és un patrimoni cultural a preservar”, reflexiona. La mira des de la terrassa del cafè més proper, es recol·loca les ulleres i nega amb el cap. “És lamentable”, afegeix.

Aquest dijous 23 de març es compleixen deu anys del tancament de la Tabacalera de Tarragona

La vida de la Tabacalera en aquests anys es redueix a espolis, robatoris, destrosses i saquejos. “És la segona part de la Savinosa, només que aquí, en lloc de 40 anys, se n’ha fet malbé en 10”, apunta Morato. L’edifici, de 80.000 metres quadrats, es troba en desús des que la fàbrica va deixar de produir el 2007. Els únics moviments que s’han produït en aquest temps han estat els actes vandàlics que han acabat d’ensorrar l’essència de l’equipament.

La fàbrica va arribar a donar feina a 800 treballadors i va ser el motor industrial de Tarragona durant el segle XX. “Va ser la primera a aplicar la igualtat de gènere i, de fet, el percentatge de dones empleades superava al d’homes en una època on no era habitual”, explica el Xavier. “És una llàstima que ningú aposti per conservar les instal·lacions i mantenir-les amb vida”, reflexiona amb impotència. Obre els braços en senyal d’incomprensió, i assenyala a govern i oposició. “Em dol que ningú sàpiga què vol fer amb la Tabacalera”, conclou.

La Tabacalera de Tarragona roman inactiva des del març de 2007. Foto: Toni Cabanillas

L’abandonament de l’espai no passa desapercebut a Tarragona. Josep Maria Prats, regidor de Cultura a l’Ajuntament, tampoc se n’amaga. “L’estat actual de la Tabacalera em produeix llàstima, tristesa”, exclama. “És un lloc emblemàtic, i és necessari dotar-lo d’un contingut coherent”, afegeix. El quid de la qüestió no és diagnosticar que la fàbrica s’ha convertit en un desert urbà, sinó oferir solucions per revitalitzar i dignificar l’espai. “Tarragona és, culturalment, molt deficitària. La Tabacalera és una oportunitat per crear un espai de referència que englobi la història i la cultura”, apunta.

Col·lectius culturals i socials reclamen salvar i activar l’antiga fàbrica

La inquietud ciutadana envers la manca d’actuacions comença a consolidar-se en forma d’iniciatives concretes. La Plataforma Oppida agrupa un total de 37 col·lectius socials i culturals de la ciutat. És una de les veus més crítiques envers la gestió de l’antiga fàbrica de tabacs, i ja suma més de 1.500 signatures en senyal de suport. “Demanem un acord per activar i salvar la Tabacalera”, explica Mònica Pérez, portaveu de l’agrupació. “S’està perdent patrimoni, i que estigui en aquestes condicions després de 10 anys confirma el desinterès de l’Ajuntament”, assenyala.

Oppida està en tràmits de constituir-se com a associació legal, i rebutja definir-se com a flagell del consistori. “No busquem una posició de força, sinó un treball conjunt per al benefici de la ciutadania”, afegeix la Mònica. La proposta de la plataforma es basa en un projecte d’autogestió que comenci per la neteja de l’equipament. “Volem recuperar un espai i oferir un punt de trobada a la gent. Les ciutats creixen quan el moviment ciutadà pensa i actua”, afegeixen l’Espe i el Raúl, membres del col·lectiu que se sumen a l’entrevista.

Missatge reivindicatiu de la Plataforma Oppida a l’edifici de la Tabacalera. Foto: Toni Cabanillas

Tots els agents implicats són conscients que la Tabacalera és un espai ric que no només està desaprofitat, sinó que es troba en unes condicions impresentables. Un símbol del passat industrial de la ciutat que ha esdevingut exemple de la desídia més cruel. Tarragona sap que hi ha d’actuar, però encara no ha trobat una fórmula ni un camí per on començar.

El regidor de cultura diu que Tabacalera ha de ser un epicentre cultural

Per al conseller de Cultura, “ha de ser un centre cultural i un pont de connexió entre el centre tarragoní i Ponent”. La proposta del consistori passa per agrupar espais com la Biblioteca Pública, el Museu Nacional Arqueològic, l’Arxiu de la ciutat o la Capsa de Música per convertir l’espai fabril en un epicentre cultural. “A finals de 2017 tindrem acabat amb la Generalitat el Pla Director que determinarà la fotografia i la quantificació econòmica del projecte”, sentencia Prats.

L’entrada de l’edifici encara impressiona. Darrere les reixes oxidades i les finestres trencades, s’intueix un gegant adormit. Els equipaments, en forma de U, van ser escenari de desenes de lluites sindicals en els anys 90 i 2000. Unes històries amagades sota la runa que corren el risc de caure en l’oblit.

Dependències interiors de Tabacalera. Aquesta i les posteriors imatges són de DAVID OLIETE i corresponen a un reportatge publicat a la revista FET a TARRAGONA a principis de 2014.

La llarga demora es tradueix en escepticisme. “Tarragona és la ciutat de la marmota: l’endemà, sempre segueix tot igual”, lamenta Xavier Morato. Per a l’extreballador, els qui prenen decisions no estan a l’alçada ni mostren un compromís ferm. “La Tabacalera és una conseqüència dels polítics que ens governen, és un problema de lideratge”, valora. Fa una pausa i torna a mirar l’esquelet de l’antiga fàbrica. “Aquests 80.000 m2 han d’anar destinats al gaudi dels tarragonins, i la por a perdre vots està matant la Tabacalera”, conclou.

La voluntat de diàleg i la necessitat de traçar camins comuns és la nota més positiva. “Recolzarem qualsevol iniciativa que doni vida a l’edifici”, avança. “Demanem afegir-hi un Centre d’Interpretació, és a dir, un petit espai que actuï de museu i de llegat de l’activitat de la fàbrica”, matisa. L’elevat valor patrimonial, social i cultural de l’equipament, tot i que ara no ho sembli, és innegable per entendre la història recent de Tarragona.

La Plataforma Oppida també aposta per la flexibilitat: “La prioritat no és imposar la nostra proposta, sinó reviure l’espai i que existeixin més alternatives”, explica la Mònica. “Obrir els jardins pot esdevenir un punt d’inflexió, i l’activació progressiva serà la casella de sortida cap a un nou model de ciutat renovada”, afegeix l’Esperanza.

La pregunta ‘Què vol fer Tarragona amb la Tabacalera?’ és molt àmplia, però existeixen ponts per vertebrar una resposta conjunta. “Les dificultats econòmiques no justifiquen la inacció: és viable arreglar el jardí, netejar i obrir les seves portes a curt termini”, opina Morato. “L’Ajuntament porta anys enrocat i no està aprofitant l’energia de molts tarragonins envers un espai tancat”, valora la Mònica.

“Aquesta ciutat ha funcionat per ocurrències, i això s’acaba amb el nou Pla Director”, reflexiona Josep Maria Prats. “La Tabacalera és un projecte estratègic de ciutat que ha de partir del consens”, recorda, i es mostra disposat a estudiar totes les alternatives possibles.

El to conciliador del conseller és similar al dels representants d’Oppida. “Necessitem un canvi de mentalitat del govern i que posin facilitats en lloc d’obstacles”, apunta el Raúl. “La nostra única pretensió és treballar per salvar un espai que s’està deixant perdre i no esperar més temps”, continua. Els tres representants d’Oppida transmeten una vitalitat necessària per canviar la dinàmica actual. S’opti pel projecte que sigui, sempre i quan suposi la dinamització de l’espai, la plataforma avança que no actuarà com un entrebanc, sinó com un motor.

A Morato li brillen els ulls quan imagina una possible segona vida al lloc on ha crescut. “A altres ciutats com Sant Sebastià funciona, els artistes l’han aconseguit revitalitzar”, apunta. “No demano una obra faraònica, sinó un aprofitament que recuperi la sensació d’il·lusió quan passes pel costat”, afegeix. Somriu amb ganes. Ja m’ha dit al principi, sense complexes, que encara s’estima la fàbrica.

L’efemèride dels deu anys del tancament de la Tabacalera pot actuar com a punt d’inflexió. “La cultura és la font de la llibertat, i és un valor indiscutible”, reflexiona el conseller Prats. I la consciència cultural pot ser la taula de salvació d’un espai abandonat que, per responsabilitat i per història, demana a crits dignificar-se i no mereix seguir-se consumint davant la mirada impotent dels tarragonins.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *