Una de les moltes imatges icòniques que ens venen al cap quan parlem de la guerra civil és aquell cartell de propaganda republicana en què un peu, calçat amb una espardenya de set vetes, fa el gest d’aixafar una creu gammada plena d’esquerdes. Aquesta fotografia, amb l’explícit títol d’”Aixafem el feixisme”, es va convertir de seguida en un símbol de la lluita antifeixista, però l’autor, el vallenc Pere Català i Pic (Valls, 1889 – Barcelona, 1971), amb una obra global que va molt més enllà d’aquesta imatge en concret, potser no té tanta anomenada.
Amb l’objectiu, doncs, de donar a conèixer l’obra d’aquest fotògraf i del seu important paper en la història de la fotografia catalana del segle XX, arriba al Museu d’Art Modern de Tarragona, procedent del Museu de Valls, l’exposició retrospectiva “Pere Català i Pic. Fotografia, patrimoni i avantguarda”. Comissariada per Pablo Giori, autor també de la biografia Pere Català i Pic. Fotografia, publicitat, avantguarda i literatura (1889-1971), la mostra vol fer un repàs de la trajectòria del fotògraf vallenc a partir de fotografies, algunes de les quals inèdites, documentació i també un audiovisual en què diversos especialistes en història de la fotografia catalana, com ara Jep Martí, de l’Arxiu Municipal de Valls, revisen de manera panoràmica l’obra de Català i Pic.
Una exposició al Museu d’Art Modern de Tarragona revisa la trajectòria del fotògraf vallenc
Tal i com es pot veure en la mostra, la carrera de Català i Pic comença a la seva ciutat natal, Valls, on a partir dels anys 10 del segle XX combina el seu negoci de retratista amb una sèrie de reportatges gràfics de la vida de la capital de l’Alt Camp, en els quals retrata actes com la inauguració de la Biblioteca Popular, l’any 1918, o bé manifestacions de la cultura popular vallenca, com els castells o els gegants. Dintre d’aquesta etapa, cal fer una menció especial a la tasca de Català i Pic en la difusió del patrimoni vallenc i de l’àmbit tarragoní, a partir de fotografies de nombrosos monuments, com les del priorat del Tallat o la catedral de Tarragona que es mostren en aquesta exposició.
Als anys 20, la carrera de Català i Pic fa un tomb radical després d’un viatge a París en el qual pren contacte amb les diferents corrents artístiques, sent influenciat per autors com Man Ray i els seus collages cubistes. Segons Pablo Giori, “els avantguardistes comencen a trobar el llenguatge propi de la fotografia amb la llum, l’objecte i l’objectiu fins a trobar la subjectivitat de la imatge. L’adopció d’aquesta corrent artística converteix a Català i Pic, com un dels introductors i impulsors de l’avantguarda fotogràfica, en un dels primers fotògrafs artistes, però sense quedar-se en l’art per l’art en si mateix, sinó fent-lo servir per vendre productes, idees, ciutats”.
D’aquesta manera, la voluntat de Català i Pic d’anar més enllà en la seva obra fotogràfica el porta a traslladar-se a Barcelona, on obre un agència de publicitat amb la qual comença a aplicar totes aquestes tècniques avanguardistes al món de la publicitat. D’aquesta època destaquen anuncis per a marques tan conegudes com Myrurgia, en què aplica la tècnica del fotomuntatge, del qual en serà un dels màxims exponents a l’estat durant la primera meitat del segle XX.
No obstant això, Català i Pic no només se centra en l’aplicació pràctica de la fotografia, sinó que també hi teoritza, sent un dels pioners en l’establiment de tècniques psicològiques aplicades a la fotografia publicitària. De fet, Català i Pic es basa en aquestes teories per crear, durant la guerra civil, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, que empra aquestes tècniques per crear cartells propagandístics o la revista SIAS de la Conselleria de Sanitat, i en el qual s’emmarca la icònica fotografia “Aixafem el feixisme”.
Finalment, la desfeta republicana i l’establiment del franquisme a partir del 1939 porta Pere Català i Pic a un exili interior del qual només se’n sortirà quan recuperi la seva empresa, Publicitat Il·lustrada Català, on començaran la seva trajectòria els seus fills, Francesc Català-Roca i Pere Català i Roca, que posteriorment es convertiran en dos dels fotògrafs catalans més importants de la segona meitat del segle XX.
Català i Pic és l’autor del famós cartell de propaganda ‘Aixafem el feixisme’ durant la guerra civil
Tot i la seva dilatada trajectòria i la seva important influència en la fotografia del segle XX a Catalunya, la figura de Pere Català i Pic ha estat relativament desconeguda fins fa poc temps, en què, gràcies a la biografia que li va dedicar Pablio Giori i a aquesta exposició retrospectiva, entre d’altres iniciatives, “torna a tenir el paper que es mereix, es comença a entendre la seva personalitat i a recuperar la seva obra i per això estem molt contents. Als anys noranta, i principalment a Valls i a Tarragona, es va recuperar la seva figura, però amb aquests anys hem perdut unes generacions. Cal recuperar aquest public i també els interessats de sempre a partir de mostrar material nou, la totalitat del seu arxiu i la multiplicitat de la seva personalitat, que és la meva aportació personal”, segons paraules del mateix comissari.
Així doncs, tothom que vulgui conèixer la figura polifacètica de Pere Català i Pic té temps fins al 30 d’abril per visitar al Museu d’Art Modern de Tarragona l’exposició “Pere Català i Pic. Fotografia, patrimoni i avantguarda”, de la qual també se’n faran visites guiades, a càrrec del comissari de la mostra, els dies 6 i 11 d’abril.
Una exposició molt interessant. Val la pena acostar-se al MAMT.