13 C
Província de Tarragona
Dilluns, març 25, 2024

Amb els deures fets

Reina va ser el jugador indiscutible del partit. Fotograma: LaLiga123 TV

No va ser el millor partit però tampoc el pitjor. L’empat el donava per bo Juan Merino aquesta setmana i ahir, a les vuit del vespre, vam subscriure-ho tots plegats. Amb una primera part per oblidar el Nàstic va revolucionar-se en uns primers minuts de la segona part claus per igualar el marcador a càrrec de Muñiz i Emaná.

L’última visita al Coliseum Alfonso Pérez, a Primera Divisió l’any 2007, Rubén Pérez va ser l’home del partit aturant un penal que feia possible aquella victòria per la mínima. Un zero a un que deu anys després s’ha transformat en un empat mantenint el protagonista del partit sota pals. Reina va ser clau des de l’inici. Providencial per no marxar a la mitja part amb un bon grapat de gols (fins a 3) a la motxilla.

Amb el sistema defensiu vam sortir emmurallant una porteria que va ser pressionada massa vegades. Empaitàvem la línia atacant del Getafe amb més problemes que efectivitat. Merino va fer el que tots esperàvem i a la mitja part vam tornar al sistema que més ens agrada. Quatre defenses i cap amunt. Dit i fet.

Comença la segona part. Cinquanta segons. Jugada elèctrica per la banda: Muñiz reülla, tria Emaná i el geni grana, sense pensar-se-ho dues vegades, l’engalta col·locant una pilota imparable per un Alberto que no va tenir gaire feina, per no dir gens.

El Nàstic va ser ergonòmic durant els noranta minuts. Deures fets i cap a casa. Toca pensar en el Reus.

El Nàstic va ser ergonòmic durant els noranta minuts. Ens vam adaptar a l’objectiu de sumar un punt i un cop ho vam aconseguir vam defensar el marcador sense arriscar. L’última falta ho demostra: risc zero, neutralitzem qualsevol possibilitat de contraatac i matem el partit abans de penjar-la a l’àrea. Abans de poder marcar un gol a favor vam preferir suprimir qualsevol mínima possibilitat de rebre’l en contra.

Amb els deures fets a Madrid ara ens hem de permetre centrar-nos, d’una vegada per totes, en un derbi que es farà esperar. Ni divendres, ni dissabte, ni diumenge. Dilluns 1 de maig. Nou Estadi de Tarragona. Arribem a un dels partits de la temporada mostrant la nostra millor versió.

Davant el Mirandés la golejada per quatre gols a un va ser possible demostrant un dels jocs més brillants que li hem vist a l’equip des de l’arribada de Merino. Davant el Getafe el joc va ser molt diferent però el punt es dóna per “molt bo” tenint en compte el rival i el fet de jugar fora de casa.

Quatre punts dels últims sis possibles. Aprovem la suma focalitzant l’esforç i psicologia en un partit davant el Reus que serà molt més que un derbi. La necessitat imperativa d’aconseguir la victòria sobrepassa l’orgull dels escuts fins a arribar a una salvació matemàtica anhelada, ara més que mai, pels dos equips tarragonins.

Esperem poder sentir, cridar i celebrar una victòria grana. Tenim moltes ganes de tornar a somriure a casa. Tenim moltes ganes, encara que sigui per un breus moments, de viure una petita estona de cel. Ja no importarà el demés: volem xalar.

L’equip va celebrar el gol d’Emaná amb els nastiquers desplaçats a Madrid. Foto: LaLiga
Aleix Costa
Aleix Costa
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here