Ningú ja sembla recordar-se quan, fa uns anys, alguns editors i llibreters demanaven canviar de dia la festa de la rosa i el llibre si Sant Jordi coincidia en diumenge. L’èxit de la festa és tan rotund que ara ningú no s’ho planteja. Els primers indicadors de la jornada d’ahir revelen que el 23 d’abril és inamovible i, a més, mereixedor del títol de Patrimoni inmaterial de la Humanitat per part de la Unesco.
A Tarragona, aquest Sant Jordi dominical ha estat esplèndid, fantàstic. Ambient primaveral, una riuada de gent a la Rambla i una encertada decisió municipal: tallar el trànsit durant tota la jornada a partir de la Font del Centenari i fins al Balcó. L’absència de cotxes ha contribuït d’una manera clara a l’èxit de la festa. Una experiència que, per cert, s’hauria de repetir puntualment en altres dissabtes i diumenges de l’any: cap vehicle i més vianants al passeig central de la ciutat.
Sant Jordi és un dels pocs dies de l’any en què Tarragona mostra la seva catalanitat desacomplexadament, de manera natural. Ara bé, des del punt de vista cultural, Sant Jordi no ha d’amagar o maquillar una realitat decebedora: som una ciutat (i un país) amb molts llibres i pocs lectors, i el 23 d’abril molta gent dissimula el seu escàs o nul interès pels llibres comprant-ne un (el llegiran?).
Som una ciutat amb pocs llibreters (un ofici en perill d’extinció a la llarga?). Som una ciutat on pocs escriptors poden viure de la seva feina i on petites editorials van fent, publicant molts títols però en quantitats irrisòries. Som una ciutat amb una ràtio de biblioteques tan baixa que ens hauria de caure la cara de vergonya. Ara, l’àrea municipal de Cultura es planteja, per fi, un pla de biblioteques que acabi amb aquest dèficit, encara que sigui amb 30 anys de retard.
Està bé gaudir cada any de Sant Jordi, aquest que ara està monopolitzat pels rànquins de vendes i els autors mediàtics. Aprofitem l’èxit esclatant de Sant Jordi, però treballem la resta de l’any a favor dels llibres, la literatura i la cultura en general. Necessitem una ciutat i un país més cultes.
El llibre el castiguen amb un 21% d’IVA, per promoure més la tortura i mort del toro en públic, rebaixada d’impostos. Els dirigents maten la cultura. Hauríem de treure’ns de sobre tanta iniquitat.