Són els principals responsables del ridícul més gran de la història recent de Tarragona. Són els primers en la llista de culpables de l’ajornament dels Jocs Mediterranis, un fet sense precedents. I al cap d’un any vénen a signar el conveni que salvarà l’esdeveniment esportiu del 2018 i parlen d'”unitat i cooperació” entre les diferents administracions públiques. Ni una mínima disculpa ni una lleu autocrítica.
Tres ministres, tres, (un amb càrrec de vicepresidenta) a Tarragona, un altre fet sense precedents, per tapar la ineficàcia i la falta de voluntat política del govern espanyol durant els últims anys envers els Jocs. Tres ministres, tres, per fer-se la foto i signar uns papers que comporten 10,5 milions d’euros. ¿Què representa aquesta quantitat irrisòria per a un Estat tan potent com l’espanyol? ¿No es van poder comprometre aquests diners l’any passat quan eren necessaris per salvar la data dels Jocs?
CAP REFERÈNCIA DE LA VICEPRESIDENTA ESPANYOLA A L’AJORNAMENT DELS JOCS
Tres ministres, tres, i cap referència a l’ajornament al 2018. I cap comentari sobre la vinculació dels diners a l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat: hi ha 6’75 milions previstos a l’exercici de 2017. Si no s’aproven, què passa? I cap contacte amb els mitjans de comunicació, no sigui que fem preguntes impertinents.
Tres ministres, tres, que han vist què bonica és la plaça del Rei i el Pretori, han conegut in situ les obres del Palau d’esports de Camp Clar (que construeix i paga la Generalitat!!!) i que han marxat ràpid cap al torneig de tenis Conde de Godó a Barcelona. Soraya, Montoro i Méndez de Vigo han passat per Tarragona i han donat “l’impuls definitiu” -en paraules de l’alcalde Ballesteros- als Jocs. Definitiu? Un impuls que arriba amb un any decisiu de retard. I cap retret, com si res no hagués passat.
A la Colonia Iulia sempre hem estat funcionaris al servei d’imperis estrangers. ¿Què esperem? I ho dic en doble sentit.