Carregant ...

Una fotografia de llarga exposició

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La coordinadora Jessica Cantos s’adreça al grup de voluntaris reunits al centre sociocultural de la Part Alta. Foto. Arnau Martínez

És fosc i al passar per la plaça de l’Antic Escorxador se sent rebombori, ve del Centre Sociocultural de la Part Alta. Un grup de persones estan preparades per fer un recompte de les persones sense sostre a Tarragona, la majoria són joves i noies, algunes estudien treball social, d’altres expliquen experiències fent voluntariat, fins i tot identifico quatre membre de la Càtedra UNESCO pel Dret a l’habitatge de la Universitat Rovira i Virgili. Quan ja hi som tots comencem a sopar el menú: un sandvitx, una poma o una taronja de fruita i magdalenes o pastís de postres.

Anem amb el timing previst i a dos quarts d’onze de la nit, la Jessica Cantos, tècnica del Pla local d’inclusió i cohesió social de Tarragona i qui coordinarà la zona de la Part Alta comença a repartir unes carpetes blaves als grups formats per tres persones. Tarragona s’ha dividit en 7 zones diferents per tal de cobrir tots els carrers de la ciutat.  Nosaltres, els de la Part Alta, som uns 35 voluntaris dels 200 totals i cadascú té una subzona adjudicada.

COMPARTIM UNA NIT AMB VOLUNTARIS QUE PARTICIPEN EN EL RECOMPTE DE PERSONES SENSE SOSTRE

El nostre espai d’actuació va des de la plaça de les Corts Catalanes (on hi ha la Torre dels Vents) fins l’Arrabassada, des de l’Oliva, fins a la Rambla Nova. Cantos repassa el material que hi ha dins la carpeta: informació general, telèfons d’emergència, una taula per anotar les persones sense llar que es trobin i una graella per passar al centre de control que és qui unes hores més tard publicarà la xifra global de Tarragona: 49 persones, de les quals 40 homes, 2 dones i 7 que no s’han pogut identificar.

A un grup els hi ha tocat els carrers del Nàstic i l’ermita de la Salut, “sort que hem fet la migdiada”, diu una de les integrants. Els que estan més allunyats els acostaran amb la furgoneta de Protecció Civil. Després de la foto grupal de rigor, la responsable remarca la màxima d’aquesta nit, “respecte pel sense sostre” i a les 11 de la nit, ben puntual, crida: “A caminar”.

Els voluntaris consulten un mapa de la ciutat. Foto: Arnau Martínez.

Acompanyo l’Elena Prats, el Gonzalo Gil i la Beatriz Morales que van a Tarragona 2 i a l’Oliva. Ens desplacem fins a allà amb cotxe i comencem el rastreig a les 23:15h on creua el carrer Josep Gramunt i Subiela amb el Rovira i Virgili, gairebé a la cantonada del cementiri. Discutim per on serà millor començar, no ens volem deixar cap carrer. L’Elena i el Gonzalo em comenten que es van conèixer fent el recompte de Reus que es va realitzar el passat desembre. Ell estudia integració social i és voluntari a la presó de  Mas d’Enric. La Beatriz és companya de feina de l’Elena, treballen a una escola de Reus.

Conforme anem avançant pels carrers mirem tots els racons, entrades de pàrquings, camins on hem d’encendre les llanternes dels mòbils… A la fitxa hem de posar si és home o dona, si està acompanyat d’un animal i si l’hem trobat a cobert, al descobert o dins un cotxe. L’Elena m’explica que només és un retrat, “si demà féssim el mateix, seria diferent”, “és gent que es mou molt”, afegeix.

Caminem pel mig dels carrers de l’Oliva, fa bona temperatura, a dalt de tot, al dipòsit d’aigua, trobem un grup de joves cridant, bevent i rient sorollosament. Penso que per què no s’han apuntat per fer el recompte, hem de tenir més consciència social, estic segur que ni saben què és el denominat tercer sector. Anem parant per assegurar-nos que no ens hem saltat cap via, amb tant de camí ens costa orientar-nos pel fortí. El Gonzalo remarca que “no ens podem deixar cap carrer”. A les 00:27 hem acabat la nostra zona, no hem localitzat cap sense llar i ens decidim a tornar cap al punt de trobada. L’Elena diu que “en veritat és tot un èxit no haver trobat ningú” i el Gonzalo apunta que se li ha fet “curt”.

Beatriz Morales, Elena Prats i Gonzalo Gil a la zona de Tarragona 2. Foto: Arnau Martínez.

Passant per la Rambla Vella la Beatriz diu que ha vist dos rodamons caminant i fem el tomb amb el cotxe per veure-ho bé. No els podem comptar perquè no estan establerts a un lloc dormint i en certa mesura és un prejudici, a més, no són de la nostra subzona. Ho apuntem a les observacions, però sabem que no tindrà cap validesa. A l’arribar al Centre Sociocultural de la Part Alta la Jessica ens informa que som els quarts, dos grups no han tingut sort, uns han topat amb dos individus que dormien al ras i l’altre amb quatre. La Beatriz, l’Elena i el Gonzalo entreguen la carpeta i s’acomiaden. Jo m’hi quedo, tinc curiositat per saber el nombre total.

Mentre esperem la resta de voluntaris, la Jessica, la coordinadora, em revela que més enllà de la xifra que surti aquesta nit, ella es queda amb “el gran nombre de voluntaris que avui han sortit al carrer per un tema social”. Em detalla com s’ha gestat tota l’organització i em comenta que només per escollir el dia va ser una odissea, no podia ser ni dilluns ni divendres, ni que hi hagués futbol i que tampoc estigués obert un menjador social perquè sinó tots els sense sostres es concentren allí aquella nit.

Poc a poc van venint la resta de grups i van detallant el que han vist. Un al carrer Guillem Oliver, un altre al caixer de la Torre dels Vents acompanyat d’un gos, dos al passeig de Sant Antoni o dos més a la via Augusta. L’últim grup és el de la zona del Nàstic i arriben quan falten vint minuts per les dues de la matinada. A l’àrea de la Part Alta, 20 persones dormiran al ras aquesta nit. Això només és un retrat d’un moment, com si es tractés d’una fotografia de llarga exposició de dues hores i mitja.

Tots els voluntaris reunits dijous a la nit al centre sociocultural de la Part Alta. Foto: Arnau Martínez.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *