Carregant ...

El capellà periodista que fa d’opositor al règim d’Hondures

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El ‘Padre Melo’, a la dreta, amb el seu amfitrió Paco Xammar, a Tarragona. Foto: Ricard Lahoz.

Convidat pel jesuïta Francesc Xammar i el comitè Oscar Romero, aquests dies es troba per Tarragona el periodista d’Hondures, Ismael Moreno, conegut entre els seus com a ‘Padre Melo‘, un dels principals opositors al règim polític que lidera el president Juan Orlando Fernández. Melo és director de Radio Progreso, un mitjà de comunicació amb seixanta anys de trajectòria, que ha esdevingut el punt de referència de tots aquells que combaten el sistema dictatorial d’aquell país centreamericà.

Allunyat de l’interès informatiu dels grans mitjans, Hondures és un gran desconegut per a nosaltres. Per això, el periodista jesuïta té una agenda plena d’actes de tota mena on ofereix una mirada del seu país a tots aquells que el volen escoltar. A Tarragona ha participat en una xerrada de Justícia i Pau i aquest dimarts impartirà una conferència sobre els ‘Drets Humans a Hondures’ a la sala de graus del Campus Catalunya de la URV a a partir de les 19,30 h.

Moreno ha rebut diverses distincions internacionals, entre les quals hi ha el Premi RAFTO 2015 destinat a activistes dels drets humans.

Què passa a Hondures?

És un país sense Estat de dret i que avança cap a un estat criminal, conduït per màfies organitzades que exerceixen una gran violència. L’Estat no defensa, sinó que viola els drets humans. Històricament, Hondures ha estat una societat depenent d’agents exteriors, no ha tingut una identitat pròpia. Jo el qualifico irònicament del ‘país etcètera’, amb una economia que depen de la planificació externa de companyies multinacionals. És la típica ‘república bananera’ que davant fenomens com l’emigració o el narcotràfic només sap acudir a l’ajut d’altres països, bàsicament els Estats Units.

Se’l considera el principal opositor al règim. Quin paper exerceix Radio Progreso?

A Hondures, l’oposició està controlada pel govern i les elits econòmiques que, alhora, estan subordinades al capital multinacional. Som l’oposició no controlada i estem clarament identificats. És fonamental que seguim exercint el dret a la llibertat d’expressió, a denunciar la corrupció del govern que és sistèmica i proposar alternatives. I això passa per la construcció d’un Estat de dret, on els tres poders siguin independents, que acabi amb la vulneració dels drets humans. Hondures és el país amb el nivell d’homicidis més gran del món (hi han assassinat 150 persones de referència en l’àmbit dels drets humans i han matat 60 periodistes en els últims set anys).

“VIVIM EN UN PAÍS SENSE ESTAT DE DRET QUE AVANÇA CAP A UN ESTAT CRIMINAL”

I com els combat el govern hondureny?

Ens ignoren, mai som notícia a Hondures. Hi ha un acord entre els altres mitjans del país per no parlar de nosaltres. Estigmatitzen el moviment dient que parlo malament del país i ens volen vincular amb el blanqueig de diners del narcotràfic. I del descrèdit volen passar a la criminalització fins a l’eliminació física meva o de qualsevol altre company. Per això és tan important per a nosaltres la via de comunicació amb l’exterior, amb el periodisme internacional.

Amb quines complicitats compta Radio Progreso?

El principal suport el tenim entre centenars de comunitats, els sectors més empobrits del país. També rebem el suport d’organitzacions que defensen els drets humans i d’un sector important d’intel·lectuals i acadèmics. I a nivell internacional gaudim del recolzament de l’Oficina de les Nacions Unides per als Drets Humans i d’altres instàncies com l’Organització d’Estats Americans que lluita contra la corrupció i la impunitat. No estem sols, però el govern d’Hondures ens volen presentar com a desestabilitzadors del país.

“ELS DARRERS SET ANYS HI HAN MORT ASSASSINATS 60 PERIODISTES I 150 ACTIVISTES”

Tem per la seva vida?

No vull creure que soc un potencial objectiu d’eliminació física. No vull tenir por perquè et paralitza. Però objectivament tinc la responsabilitat d’informar als hondurenys i a la comunitat internacional del perill que correm tots aquells que no ens subordinem a la política oficial del govern. Necessitem el reconeixement del món, necessitem protecció humana i social, no policial.

Veu alguna sortida a curt termini per trencar amb la situació d’impunitat?

Nosaltrem promovem una Plataforma Nacional de Lluita contra la Dictadura convocant sectors de tot el país i organismes de drets humans davant les eleccions previstes per al proper mes de novembre. L’actual president hi buscarà la reelecció a qualsevol preu i amb l’aval dels Estats Units. Nosaltres impulsem una Aliança electoral opositora interpartidària, però ha d’estar unida a una plataforma ciutadana. Crec la convergència d’aquests dos moviments ens portarà a acabar amb la dictadura i obrir espais de llibertat.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *