Carregant ...

Palades d’il·lusió

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Alguns dels components de l’equip de llaüt del CN Tarraco. Totes les fotos del reportatge estan cedides per Maria Antònia Cassadó, component de l’equip. 

Són les vuit del vespre, però una estranya calor pre-estiuenca s’apodera del Reial Club Nàutic de Tarragona. El so de les onades que trenquen contra les roques és la banda sonora de la terrassa del club. Entre les taules blanques, un home amb samarreta vermella no es despenja el cronòmetre del coll. Ve d’entrenar, però no se’l veu excessivament cansat. “Avui no ha estat el millor entrenament, què hi farem”, es justifica.

Pep Torrell és el delegat de rem de l’entitat des de fa gairebé dues dècades, i també fa d’entrenador de l’equip femení de llaüt femení. “El rem en modalitat olímpica és molt dur, és l’esport que més et duu al límit i més esforç requereix”, explica. “Però no és el mateix que el llaüt: ho podríem definir com una oportunitat de gaudir de l’esport en un altre nivell”, afegeix. Si el rem convencional és la imatge de la tradició, el llaüt suposa un món obert encara per explorar.

El Pep se n’adona que em crida l’atenció una petita embarcació que s’allunya entre el mar, i s’avança abans que li pregunti. “Un cop acabem d’entrenar l’equip femení, el masculí agafa el relleu. Són ells”, amplia mentre el llaüt es perd de vista. Els remers – i les remeres- del Reial Club Nàutic entrenen entre tres i quatre dies a la setmana, i la il·lusió va en augment. Tarragona acull aquest proper cap de setmana, per primera vegada, el XIII Campionat d’Espanya de Llaüt Mediterrani.

Per primer cop, Tarragona acull aquest cap de setmana el Campionat d’Espanya de Llaüt Mediterrani

Una música calmada que versiona els acords de Knocking on heaven’s door es fa amb el control de la terrassa. “El llaüt és una modalitat molt curiosa que necessitava unes normes comunes”, somriu Torrell. “Hi ha una tradició similar amb aquestes embarcacions a Catalunya, València, les Illes Balears o el País Basc, però no són iguals: les mides, les característiques… S’ha buscat un punt comú per agrupar-ho tot i unificar un reglament sota el nom de llaüt mediterrani”, raona.

Entrenament per la costa tarragonina

“El principal tret distintiu d’aquesta classe és que es rema sobre un banc fixe, immòbil: això fa que els braços facin més força que les cames”, explica Torrell. Cada embarcació es conforma per vuit persones que remen i un timoner que intervé a l’hora de girar. En les categories cadet i de veterans, la distància de cada regata és de 700 metres. “Uns tres minuts i mig a màxima exigència”, resumeix el delegat de rem del club. En júnior i sènior, el doble: 1.400 metres. “Uns sis minuts de durada, a un ritme d’entre 32 i 36 palades per minut”, explica. Quedo en silenci uns segons, i el Pep m’ajuda a traduir la dada abans que li demani. “La velocitat mitjana és d’uns 12 quilòmetres per hora”, amplia.

A Tarragona, el rem és més que una tradició. “El Reial Club Nàutic és el segon més antic d’Espanya, amb 139 anys d’història”, explica. “I encara som els únics de la ciutat que remem”, afegeix. No obstant, l’impuls del llaüt no respon a l’objectiu de mantenir una tradició forta, segons Torrell. “Volem obrir el club i animar al màxim de gent possible a sumar-s’hi, i el llaüt és una via per fer-ho”, raona.

Els resultats són secundaris, però l’equip femení del Nàutic ha aconseguit la tercera posició al campionat de Catalunya

Aquesta modalitat, menys exigent, suposa la cara més agraïda d’un esport menys competitiu: el que a l’aigua fa pinya i acaba els entrenaments a la terrassa fent un sopar o prenent una cervesa. “Els resultats són secundaris”, puntualitza el Pep. De fet, els dos equips que representen a l’entitat són de veterans: tant el d’homes com el de dones. “Hem passat de nou a seixanta persones, perquè hi ha bon ambient, es gaudeix i tothom s’implica”, celebra. Se’l veu especialment satisfet, i no amaga el somriure.

Aquest no és un cap de setmana més per al club tarragoní. “El fet d’acollir un gran campionat és una gran oportunitat per fer promoció d’un esport molt poc conegut”, reflexiona obertament. L’entitat només participarà amb els dos equips de veterans, però calcula que la competició agruparà un total de 500 remers, pertanyents a un mínim de 32 clubs diferents, d’arreu l’Estat. “La nostra prioritat és aconseguir una organització impecable”, no dubta a sentenciar.

Ara bé, el fet de no vincular el gaudi de l’esport amb l’exigència de resultats no vol dir que no hi hagi nivell. “Fa unes setmanes vam debutar al Campionat de Catalunya a Banyoles, i vam tornar amb un podi fantàstic”, celebra Torrell. L’equip femení va aconseguir la tercera posició, i els homes van creuar la meta en cinquè lloc. “Les primeres sorpreses vam ser nosaltres, hauries de veure amb quines ganes entrenen per tornar a donar-ho tot aquest cap de setmana”, comenta.

El llaüt és una modalitat que es practica a Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Euskadi

La Marina Port Tàrraco acollirà una competició que, fins ara, no coneix les aigües de Tarragona. Dissabte, de nou del matí a set de la tarda, i diumenge, des de la mateixa hora fins a quarts de dues del migdia, el rem serà un excel·lent aparador de la ciutat per a les 700 persones (entre participants i familiars) que l’organització espera acollir. El Reial Club Nàutic, una de les entitats deganes arreu de l’Estat, serà l’amfitrió d’un dels esportes més exigents i menys visibles.

“Quan veus, sents i vius el rem en primera persona, t’enganxa”, em confessa Pep Torrell com a reflexió final. Se’ns fa fosc i una llum tènue il·lumina la terrassa, i la piscina que la separa de la mar. L’esport va molt més enllà d’una simple classificació. També són palades d’il·lusió que no entenen d’edats ni cronòmetres. Una cara amable de l’esport que Tarragona ha de saber gaudir aquest cap de setmana.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *