Carregant ...

Final de festa amb regust romà

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Gala escrivint el nom del David i la Clàudia amb un stylus. Foto: Carla Clúa

Colors lluents, ambient festiu i bon temps. El camp de Mart s’ha vestit de gala per acomiadar el festival Tarraco Viva. I sembla que el clima també s’hi ha posat d’acord: el cel llueix radiant i la temperatura acompanya les ganes de sortir de casa. Centenars de tarragonins –i un bon grapat de turistes- han aprofitat el cap de setmana per apropar-se als jardins i respirar una mica d’aire fresc amb regust romà.

Una filera de parades donen la benvinguda als visitants així que entren als jardins. Els paradistes, caracteritzats amb vestits d’època i recreacions dels instruments que es feien servir a l’antiga Roma, fan una demostració de diferents oficis: mentre una dona carda pèl de camell a la parada Textrina, l’encarregat d’Erborarius explica a una parella jove quins eren els remeis utilitzats a Tàrraco. De fons, el so del ferrer treballant i el xivarri d’una celebració romana.

Els nens proven els equipaments militars romans i es converteixen en herois. Foto: Carla Clúa

TARRACO VIVA S’ACOMIADA DESPRÉS DE DUES SETMANES D’ACTIVITATS I ESPECTACLES

Uns dels protagonistes més destacats de la jornada són els nens. Entusiasmats i impacients, els més petits fan cua per poder-se emprovar les armadures dels soldats romans i així, poder-se sentir herois per un instant. Alguns de més privilegiats poden fins i tot lluitar contra altres guerrers, enfundats dins dels seus vestits de colors cridaners i vistosos. A la gespa, set nens d’edats diferents segueixen les indicacions d’un soldat capità. Amb els seus crits d’atac, els nens es llencen sobre els soldats, tombant-los a terra d’una revolada. “Victòria! A celebrar-ho al campament!”, crida el soldat capità.

Els nens del taller “Fes de legionari” es preparen per l’atac. Foto: Carla Clúa

Em crida l’atenció una de les parades, que té una aglomeració de gent al seu voltant. “A la nostra època, qui no té un mosaic no és ningú!”, crida la propietària de Musivarius, posant-se de ple en el seu paper. Mentre s’encarrega d’explicar als visitants, que l’escolten atentament, el procediment per fer mosaics, una noia més jove els fa una demostració in situ. Mentrestant, a la parada Salsamentarius, un nen pregunta a l’encarregada què està fent. “Estic fumant salines amb herbes verdes”, li diu mentre aixeca la tapa d’un recipient de fang i se n’escapa una bafarada de fum.

Unes parades més enllà, el David i la Clàudia s’apropen corrent a la parada Scriptorivm. Els dos germans queden bocabadats davant la feina que fa la Gala i ella els rep amb un somriure. “Clàudia és un nom molt bonic i romà! No tothom té la sort de dir-se així, és un nom de casa bona”, exclama Gala a la nena, que somriu amb timidesa. La paradista, que té les mans plenes de tinta, empunya l’stylus i comença a gravar sobre una fusta amb cera els noms dels dos nens, seguint la grafia del segle l.

La parada de mosaics Musivarius acapara l’atenció del públic. Foto: Carla Clúa

EL CAMP DE MART ACULL TALLERS, PARADES I RECREACIONS EN LA DARRERA JORNADA DEL FESTIVAL

Els jardins del camp de Mart són plens de gom a gom. A mesura que va baixant la calor, més persones es decideixen a entrar-hi i donar un cop d’ull a les diferents propostes. Mentre que alguns opten per la tranquil·litat de la zona de llibreria romana o donen una oportunitat a les degustacions, d’altres aprofiten per apropar-se a alguns participants de les recreacions i parlar-hi o fer-se fotografies. A la zona de la muralla, uns tendals diferencien l’espai de tallers de la resta d’escenaris. Organitzats en dues taules, una quinzena de persones es dedica a la policromia i als mosaics, concentrats i aliens al xivarri d’uns metres més enllà.

Em sorprèn el so d’unes cornetes. Prové del fons del parc, i tant jo com els visitants que m’envolten ens acostem impacientment a l’espai per veure què hi passa. Una legió romana comença una desfilada fins a arribar a l’esplanada, ja preparada per l’actuació i plena d’espectadors impacients. El grup de legionaris comença una recreació de lluita del segle l d.C. davant un públic ben variat i multitudinari. A primera fila, els nens seuen a terra, bocabadats pels moviments i els crits dels legionaris. Simultàniament a l’actuació, un grup de soldats munta guàrdia a la gespa més propera i al costat un parell de nens fan una lluita improvisada amb escuts i llances d’alguns romans que descansen.

EL FESTIVAL HA ESDEVINGUT UN IMPRESCINDIBLE PER TARRAGONA

El festival romà de recreació històrica Tarraco Viva signa, amb aquesta, la seva dinovena edició. L’organització, la professionalitat i la passió per la cultura romana han donat, un cop més, el tret distintiu a aquest imprescindible de Tarragona, ja consolidat fermament a la ciutat. L’impuls per recuperar el patrimoni romà i fer-ne difusió no s’atura aquí, i des de l’organització ja es comença a gestar la pròxima edició del festival, que anirà relacionada amb els Jocs del Mediterrani 2018. Tarraco Viva no defrauda, i segueix mantenint la seva essència a través dels anys i la fidelitat cap a la seva ànima. Dictum, factum (dit i fet).

La recreació de les legions romanes tanca l’edició de Tarraco Viva d’aquest any. Foto: Carla Clúa


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *