La Necròpolis Paleocristiana va sortir de l’ostracisme el 2013, després d’estar tancada al públic, incomprensiblement, durant 21 anys. Però només un de cada sis visitants de Tàrraco arriba fins aquell espai, ignorant l’enorme vàlia del complex funerari d’època tardoromana més transcendent del Mediterrani occidental. Més de 2.000 tombes i unes restes arqeuològiques que són la clau per entendre com es vivia a l’extraradi de la Tarragona romana. Entrem al Museu de la mort, tancat des de fa més de trenta anys, i viatgem per un jaciment encara incomplert.
Una desena d’estudiants d’Història de la Universitat Rovira i Virgili observen amb atenció les inscripcions de diversos dels sarcòfags exposats a la Necròpolis. Un dels joves universitaris treu la cinta mètrica, mentre un altre ressegueix amb els dits les lletres esculpides sobre la pedra groguenca. Filius, maritus, conjux. Paraules que transporten els observadors inquiets a la Tarragona de fa 2.000 anys. Diana Gorostidi, investigadora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i experta reputada en epigrafia, és qui guia els futurs historiadors en el viatge entre els morts, mentre sona de fons l’anar i venir de cotxes a l’avinguda Ramón y Cajal.
EL MUSEU DEL COMPLEX FUNERARI ESTÀ TANCAT DES DE FA MÉS DE TRENTA ANYS
Les inscripcions mortuòries obren Tàrraco de bat a bat. Els morts són vida. “Amb els diners del pares, alguns fills feien carrera política”, explica Gorostidi, poc abans d’ajudar un dels alumnes a llegir les lletres d’un sarcòfag amb una lupa. “La Necròpolis és una bona mostra, i molt accessible, del gran patrimoni epigràfic que tenim a Tarragona”, afegeix. Al fons, dels budells de la cripta visitable de la Necròpolis, mausoleu monumental, surt un grup excitat d’estudiants d’institut.
Just a l’entrada de la part visitable del jaciment, tres homes miren i remiren un altre dels sarcòfags, de pedra grisa, també buit. Un d’ells sosté un maletí, d’aspecte semblant al d’una caixa d’eines. M’expliquen que són investigadors i que el seu interès aquí se centra en la naturalesa i la procedència de les pedres utilitzades als sepulcres. “Aquesta la van portar de la pedrera de Santa Tecla”, explica, entusiasmat.
L’activitat a la Necròpolis va ser durant diversos segles frenètica, lligada a la proximitat de la basílica, element fonamental. Els enterraments s’articulaven al voltant de l’edifici monumental religiós. Més de 2.000 tombes d’entre el segle III i el VII dC amb una enorme diversitat d’enterraments: criptes, sarcòfags de pedra o marbre, taüts de fusta i àmfores. Però el jaciment és més que un macrocementiri, on també s’hi van enterrar els màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, torturats a l’Amfiteatre tarragoní. Aquí hi ha també les restes del vial romà que connectava el port amb la Via Augusta i els fonaments de l’única casa de Tàrraco que es pot visitar.
LA NECRÒPOLIS NOMÉS REP 10.000 VISITES L’ANY, LA MAJORIA ESTUDIANTS I INVESTIGADORS
Entre universitaris, estudiants de Secundària, professors de mèrit i investigadors, mantenen viva la Necròpolis. Només un turista, francès i solitari, càmera en mà, amb aspecte de savi, es passeja entre tombes. No és casualitat. Són els escolars i els estudiants els qui visiten majoritàriament un dels espais mortuoris a cel obert de l’època tardoromana més ben conservats a Europa. Entre tots no van arribar l’any passat a les 10.000 visites. “Són pocs, costa que la gent vingui a la Necròpolis; una xifra acceptable estaria entorn dels 25.000”, destaca Xavier Llovera, que ha estat durant 9 mesos director en funcions del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).
Només un de cada sis visitants del conjunt patrimonial de Tàrraco arriba fins a les tombes paleocristianes. La resta passen de llarg, tot i que amb la mateixa entrada que els dona dret a visitar el MNAT, a la plaça del Rei, hi poden entrar de franc. Per entendre l’escàs poder d’atracció del jaciment funerari cal mirar al passat, en un viatge apassionant amb sorpreses i alguns cadàvers a la nevera.
(…)
Al número 23 del FET a TARRAGONA publiquem íntegrament aquest reportatge elaborat des de la part visitable de la Necròpolis, però també des de l’interior del museu que continua tancat al públic al cap de tres dècades. Ens hi han obert les portes i us l’ensenyem amb fotografies de David Oliete.
La revista la podeu trobar a LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA ADSERÀ i CAL MATIAS (Serrallo). Amb el número 23 del FET va de regal el fascicle dedicat a la vil·la dels Munts que forma part del col·leccionable ‘Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’.
