Carregant ...

Als ulls del refugiat

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Salah Abubakar va abandonar Eritrea el maig de 2016 i ara viu a Tarragona. Foto: Carla Clúa

“Vaig fugir del meu país perquè em volien reclutar com a soldat per la dictadura, i jo no volia participar en la guerra”. Salah Abubakar té 22 anys i és d’Eritrea. Quan fa un any va arribar a les portes de Tarragona en recerca de refugi, no sabia articular ni una paraula en català o en castellà. Avui, amb un espanyol més o menys fluid, explica que treballa a una vinya de Gratallops i ha refet la seva vida. “Estic molt content”, diu tímidament amb un somriure.

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, Creu Roja Tarragona ha decidit obrir les seves portes a la ciutadania per explicar la tasca de la institució, tant a nivell internacional com local. La seva intervenció en l’ajuda a persones refugiades gira entorn el seu acolliment i integració a la societat, així com l’orientació per al seu futur desenvolupament com a individus.

CREU ROJA TARRAGONA AMPLIA LES PLACES PER ACOLLIR PERSONES REFUGIADES A LA DEMARCACIÓ

Salah no és l’únic que ha trucat a la porta de Tarragona amb la petició d’asil. Des de fa un any, el programa de la Creu Roja compta amb una vintena de places per a l’acolliment de persones refugiades, distribuïdes en cinc pisos a la ciutat. La majoria provinents de Veneçuela, Ucraïna i Síria, els refugiats s’enfronten a una nova adaptació al medi a través d’aquest programa de tres fases: l’acollida temporal, la integració i l’autonomia personal.

“El tema de l’acolliment és responsabilitat de tothom: des de l’individu fins a la societat de refugi”, comenta l’Adjunt de Coordinació de l’Oficina Provincial de Creu Roja, Eduard Martin. Amb un somriure de satisfacció, reconeix que Creu Roja Tarragona està complint les funcions gràcies al suport rebut, i que per tant es senten orgullosos de la seva feina. Un dels primers resultats d’aquest èxit és l’ampliació de les places ofertes a la ciutat, que passaran a ser quaranta-una per al projecte.

Marta Trayner exposant la seva experiència als camps de refugiats de Grècia. Foto: Carla Clúa

“Com a associació treballem amb tres grans objectius bàsics: l’atenció a persones migrants, la coordinació de l’acollida i finalment, la sensibilització del públic”, diu el President Provincial de Creu Roja Tarragona, Ramón Grau. La implicació dels voluntaris i ciutadans és imprescindible per tal d’aconseguir els objectius impostats. “El nostre repte és que els refugiats no acabin fent cua a la Seguretat Social”, afegeix Grau.

L’ASSOCIACIÓ TAMBÉ ASSISTEIX DOS CAMPS DE REFUGIATS DE GRÈCIA: SKARAMAGAS I RITSONA

El concepte “refugiat” no es queda tancat dins les muralles de Tàrraco. Fora de les fronteres espanyoles, Creu Roja segueix treballant en dos camps de refugiats de Grècia: Skaramagas i Ritsona. Tot i que la tasca de l’associació allà va molt enfocada a la sanitat com l’atenció primària o la neteja d’infraestructures d’aigua, els voluntaris aconsegueixen mirar a través dels ulls dels refugiats i trobar, així, un lligam fort amb ells.

A Marta Trayner encara se li entelen els ulls quan parla de la seva experiència als camps. La metgessa va passar sis setmanes a Grècia, col·laborant en l’ajuda mèdica a la població dels camps. Durant el dia es dedicava a les visites i controls de les persones del camp, i a la tarda focalitzava els seus esforços en els nens i les embarassades. “Al cap i a la fi el que fem és acompanyar-los: si no aporta cadascú el seu granet de sorra, és molt difícil mantenir viu aquest suport”, comenta Trayner.

“Quan em parlen de Grècia, em venen històries i noms de persones al cap concrets”, afegeix la metgessa. I és que els refugiats no són nombres ni xifres, són persones amb una identitat i una vida a les seves motxilles. Amb un bagatge emocional marcat per l’horror, les persones refugiades caminen endavant per tal de recuperar la seva vida i, en part, a ells mateixos.

Segons dades de l’ACNUR, vint-i-quatre persones abandonen les seves llars de manera forçosa cada minut i ja prop de 65 milions viuen com a refugiats a algun lloc que no és casa seva. “Darrere aquestes xifres hi ha la nostra feina, la nostra motivació i la nostra raó de ser”, conclou Ramón Grau.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *