Un home de 82 anys arriba pel seu propi peu al CAP Jaume I amb un fort dolor toràcic. Són les 9 del matí. De manera immediata, metges i infermeres del centre (inclòs el metge de capçalera del pacient) l’atenen en un box i activen el codi infart. Es posa en marxa un protocol precís i perfectament coordinat per salvar la vida al malalt. L’ambulància medicalitzada arriba en 5 minuts a les portes del CAP per traslladar-lo d’urgències a l’hospital Joan XXIII. Al quiròfan de la sala d’hemodinàmica ja l’esperen amb tot a punt per actuar. Un equip d’entre vuit i dotze professionals treballen amb precisió i rapidesa. Cal obrir immediatament una artèria obturada.
L’home de 82 anys és el meu pare. A les 11 del matí el veig sortir, conscient, del quiròfan en direcció a la unitat coronària i de semicrítics. La doctora González ens explica que li han col·locat dos stents -“dues molles”, per entendre’ns- en l’artèria afectada. Ha anat tot tan ràpid que se’ns fa impossible assimilar l’allau d’emocions i angoixes viscudes en pocs minuts. Al cap d’una estona, podem accedir a l’àrea de cures intensives i veure el pacient. Amb prou feines han passat poc més de dues hores des del primer senyal d’alarma.
UNA EXPERIÈNCIA PERSONAL EXTRAORDINÀRIA A LA SALA D’HEMODINÀMICA DEL JOAN XXIII
L’experiència viscuda en primera persona em fa recordar el reportatge d’Esteve Giralt i David Oliete publicat al número 22 de la revista FET a TARRAGONA. “Una angioplàstia o un cateterisme s’han de fer en menys de mitja hora, s’ha d’obrir l’artèria”, explica el doctor Alfredo Bardají, cap del servei de Cardiologia de Joan XXIII. L’any passat es van practicar en aquesta sala d’hemodinàmica 1.600 intervencions a malalts de tota la demarcació. Més de 450 codis infart atesos.
Veient com es treballa en aquest quiròfan, obert els 365 dies de l’any i les 24 hores del dia des del mes de febrer de l’any 2015, guanya tot el sentit la lluita i la reivindicació, inclosa aquella manifestació històrica pels carrers de Tarragona després de la mort del farmacèutic tarragoní Enrique Gheron. Va morir mentre el traslladaven a Barcelona el Nadal del 2014 perquè l’hemodinàmica del Joan XXIII només obria, aleshores, fins a les vuit del vespre.
El doctor Bardají resumeix de memòria i amb orgull unes xifres que situen l’hemodinàmica entre les referents de tot Catalunya. “Cada dia fem aquí vuit o nou pacients entre matí i tarda. És la sala d’hemodinàmica amb més activitat del país; el que altres hospitals fan amb dues sales nosaltres ho fem amb una, treballant matí i tarda, a preu fet”, destaca el doctor Bardají. Dos de cada tres pacients infartats arriben derivats d’altres centres sanitaris, i això requereix un gran esforç de coordinació. En un sol dia s’han arribat a atendre vuit codis d’infart.
L’APLICACIÓ DEL ‘CODI INFART’ I L’EXCEL·LENT COORDINACIÓ DELS PROFESSIONALS SALVEN VIDES CADA DIA
‘Hospital de referència’, titulàvem a la portada del número 22 del FET, ben convençuts de l’extraordinària feina dels seus professionals. Un elogi extensible als metges i infermeres d’un centre d’atenció primària com el Jaume I que detecten de manera instantània els símptomes d’una patologia greu i activen el protocol en cas d’infart. És la grandesa del sistema sanitari català, envejable en qualsevol altre lloc del món, malgrat les retallades, les llistes d’espera i la pressió assistencial.
Gens partidari d’explicar en públic vicissituds de la meva vida personal, permeteu-me que aquest article en sigui una excepció i el signi com a mostra d’agraïment i felicitació a tots els professionals de la sala d’Hemodinàmica i el servei de Cardiologia de Joan XXIII, el servei d’ambulàncies i tot el personal del CAP Jaume I. Entre tots, han salvat la vida del meu pare, com la de moltes altres persones. Des d’aquí el meu reconeixement.
Hola Ricard, espero que el teu pare estigui fora de tot perill i es trobi en recuperació.
Enhorabona a tu per haver pogut combinar la faceta de fill i de periodista que t’ha permès aquest magnífic reportatge.
Una abraçada