Va ser per casualitat. L’any 2013 desembarcava a Tarragona un dels pocs creuers que aleshores arribaven a la ciutat. Amb un Claustre del Seminari recent reformat s’havia organitzat un petit concert pels turistes que decidissin visitar Tàrraco. Es tenia l’espai i un piano llest… però faltava la persona que havia de tocar-lo.
María Parra és compositora, pianista, directora del Bouquet Festival i l’encarregada de musicar el Claustre aquell 9 de juny del 2013. El concert pel creuer estava programat a les sis de la tarda, “com que al matí l’espai també estava reservat vaig aprofitar-ho. Amb tres setmanes es va muntar la primera edició del Festival”.
La sinèrgia entre la música, el patrimoni i la gastronomia és la identitat d’un festival únic a la ciutat.
Una casualitat que també va trobar-se amb la necessitat. Un buit en la programació de festivals reclamat per aquells músics que no eren amateurs però tampoc es consideraven mediàtics. Una qualitat musical que, en aquesta edició, han estrenat Xavier Pié Trio i Guillem Anguera aquest passat cap de setmana i que portarà el Conjunt Atria (14/07), l’Orgàsmic Quintet (04/08) i la mateixa María Parra en el concert de cloenda (11/08).
És la música la que abraça el Festival. La transversalitat del Bouquet es transforma en multisensorialitat. La sinèrgia entre el patrimoni, la gastronomia i el pentagrama són un fet des de la primera edició. Espais com la Casa Canals, el Circ Romà o el significatiu Claustre del Seminari són els escenaris dels diferents concerts. Un cartell itinerant maridat amb gastronomia amb DO. Es creen paisatges culturals.
“A França me n’adono que des de sempre han apropat patrimoni i música” i mediterràniament Tarragona és una ciutat molt potent per projectar-hi aquest model parisenc, i més si fins i tot es pot incorporar al programa el Concurs Internacional de Focs des de la terrassa de la Casa Canals. Concert, Focs i gastronomia.
Una proposta única a la ciutat que no se’n lliura de la poca connexió entre joves i la cultura situada lluny dels estereotips més comercials. La directora del Festival reflexiona que “al centre i nord d’Europa la música la consideren bàsica per al desenvolupament de les persones i la seva sensibilitat. En alguns països, aquesta educació cultural, fins i tot figura com una de les bases de la Constitució. Nosaltres, aquí, des del Bouquet, fem el que podem”. I és que en el fons és un tema sociocultural impregnadíssim.
Tot just harmonitzant la seva cinquena edició, el Bouquet es consolida any rere any com una de les propostes culturals d’estiu més exquisides a nivell artístic i, sobretot, a nivell conceptual. Els reptes són ara posicionar el mar com a teló de fons i potenciar les qualitats del festival aprofitant l’arribada dels Jocs l’any vinent. “Cal trencar la distància entre el Port i la Part Alta”.
Va començar per casualitat però la qualitat mostrada durant els cinc anys de vida s’allunya de qualsevol justificació aleatòria. El Bouquet reivindica i ens convida a viure la Tarragona que ens envolta, amb els cinc sentits i amb ulls nuus per valorar cada racó i talent de la ciutat. Segurament tal i com van fer aquells turistes un 9 de juny de l’any 2013.
