Carregant ...

Pinzellades de certesa i reivindicació

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El públic va omplir l’Espai Jove La Palmera. Foto: Aleix Costa

L’art visual és present arreu. Sempre ho ha sigut. El sentit de la vista ens ha catapultat com a espècie a comunicar-nos visualment. Vivim un moment on l’art plàstic tenyeix les xarxes socials i, en definitiva, el món digital. Unes obres que flotant en un espai 3.0 sense fronteres i sovint catapultades a un anonimat fictici necessiten un contrapès per tal d’apropar-se, físicament, a la societat, a la gent.

La Nit de la il·lustració va ratificar, en la seva cinquena edició, l’objectiu de transformar l’obra d’art en un moment multisensorial i bidireccional on el públic va poder maridar les obres dels il·lustradors a escassos mil·límetres del paper o la pantalla.

Faltava poc per a començar i sota la palmera sonava Waves, de la banda francesa Nouvelle Vague. Tota una oda al talent audiovisual dels anys 50 a París. Un pentagrama excel·lent per pintar la nit, de la manera més inspiradora possible, als deu il·lustradors participants.

La Nit de la il·lustració es consolida plenament com una de les cites culturals imprescindibles de l’estiu a Tarragona

Els més petits també van gaudir de la Nit. Foto: Aleix Costa

Anduluplandu, una de les il·lustradores i organitzadores de la Nit, reconeixia que el món dels pinzells, grafits, pigments i dissenys “acostuma a ser molt tímid”. La creativitat necessita estimulacions però també refugi. Enguany però, una vegada més, els artistes van poder rebre el feedback directe del públic deixant aquest refugi intimista mantenint l’estimulació creativa.

Una creativitat barrejada amb reivindicació. “Volem apostar i reclamar la il·lustració a tot arreu però sobretot, i en el nostre cas, a Tarragona”. I és que lluny de competir, que també van fer-ho per emportar-se el Llapis Il·lustre, el que es va viure sota una xafogor massa densa, va ser una festa cromàtica.

Cadascú el seu estil, cadascú el seu amulet, cadascú al seu ritme. El públic anava enganxant gomets al que creia que era el millor dibuix. De ronda en ronda, i amb l’inconfusible segell optimista del cantautor Oscárboles entremig, els vots van decidir que Edu Polo havia de ser el guanyador.

Guanyadors o no tan guanyadors els participants van aconseguir crear una màgia contemplativa en l’ambient que denotava el poder seductor de la cultura visual. “Volem transmetre la il·lustració com a valor”, i es va aconseguir.

“Volem apostar i reclamar la il·lustració a tot arreu però sobretot, i en el nostre cas, a Tarragona”

Una de les veus que també va acompanyar els més petits, els més grans, els que sopaven, el que badaven, els que xerraven i els que creaven, va ser la de Yael Naïm. La Banda Sonora que afinaven els altaveus no es podia haver triat millor. Tinc l’esperança d’haver pogut aprendre a diferenciar el que és cert de tot allò que no ho és, diu Naïm a New Soul.

I és que la Nit de la il·lustració es certifica com una de les cites imprescindibles de l’art plàstic de Tarragona. Durant cinc anys s’ha après a diferenciar el que és cert i el que no ho és, i aquest dijous cada racó era una pinzellada de certesa i fermesa artística, creativa i cultural.

Els estils, com en cada edició, va ser absolutament variats. De l’aquarel·la al digital. Foto: Aleix Costa


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *