“Quan parles de dansa, la gent gira el cap cap a una altra banda”. Anna Borràs és ballarina. Nascuda a Reus, l’Anna va descobrir la dansa a través de la seva germana i va decidir començar a rebre classes al Centre de Lectura. El que li va venir com un hobby va convertir-se en alguna cosa més: anys després d’aquest primer contacte, la ballarina va ingressar a l’Institut del Teatre de Barcelona per dedicar-se de manera professional a la dansa contemporània.
Després d’un camí difícil d’audicions arreu d’Europa, l’Anna ha trobat el seu lloc i s’ha estabilitzat finalment a la companyia de dansa Skånes Dansteater de Malmö (Suècia), una de les més grans d’Europa. “No ha sigut un camí gens fàcil, però he tingut molta sort”, reconeix amb un somriure de sinceritat. Tot i això, l’Anna segueix aprofitant les oportunitats de tornar a casa i mostrar als seus l’obra que ha anat forjant a l’estranger.
ANNA BORRÀS PRESENTA AQUEST DIJOUS 20 LA SEVA NOVA PRODUCCIÓ “ARYO” A L’ESPAI LA PALMERA
Amb aquesta mateixa intenció porta aquest dijous 20 de juliol a les 22h el seu projecte Aryo a l’Espai La Palmera. Per segon any consecutiu, Anna Borràs protagonitzarà La Nit de la Dansa amb una nova producció pròpia estrenada al Festival Costa Contemporánea d’Almeria i ja realitzada a Suècia. “La peça va tenir bones crítiques i vaig decidir fer una mini gira per Catalunya”, diu la ballarina, que ja l’ha presentat a Reus i Barcelona.
I és que paral·lelament a la seva participació en la companyia sueca, l’Anna va engegar un projecte propi per tal de poder plasmar en primera persona les seves sensacions i emocions. “Volia fer un projecte més gran, combinant la dansa amb la música en directe”, afirma l’artista. El que pot sonar una idea ambiciosa i aventurada l’ha portat a col·laborar amb una pianista i un bateria i elaborar una obra equilibrada, completa i fresca.
LA BALLARINA FORMA PART DE LA COMPANYIA SKÅNES DANSTEATER DE MALMÖ (SUÈCIA)
“Arribar a ser ballarí aquí és molt més difícil que a altres països d’Europa”, reconeix la reusenca. Mentre que a Suècia, l’artista és un professional valorat i rep ajudes per impulsar els seus projectes, aconseguir-ho a casa nostra requereix el doble desforç. “Catalunya té un capital humà en dansa de primer nivell, i és una llàstima que no s’aprofiti. És el que més trobo a faltar quan vinc a casa”, es lamenta.
Però tot i això, l’Anna es manté esperançada: “La situació canviarà quan al capdavant s’hi posi algú que aposti per la cultura i la visqui en primera persona”, sosté. Coneixent de primera mà dos països tan contraposats, la reusenca no pot evitar comparar-los entre ells. “Aquí els ballarins estan desemparats, a Suècia et reconeixen pel carrer”, comenta. I és que mentre al país nòrdic els teatres s’omplen de gom a gom quan hi ha alguna representació, aquí fileres i fileres de butaques segueixen sense estar ocupades quan s’aixeca el teló.
Viure’s de la dansa no és fàcil, i menys a casa nostra. Tot i viure a cavall entre Suècia i Reus, l’Anna no se sent estranya a cap dels dos llocs: “No considero que visc allà o visc aquí: estic a un mateix país”. Al preguntar-li pel seu futur més immediat, la ballarina reconeix que és a Malmö amb la companyia mentre segueix treballant en els seus projectes propis, però no descarta tornar a casa en algun moment. Això serà, però, si les condicions li ho permeten i la dansa es desfà del pseudònim de “germaneta pobra de les arts”.
