Fa una setmana que Tarragona vibra al ritme de cant coral. Prop de tres-cents cantaires d’arreu s’han congregat a la ciutat durant nou dies per participar en la vuitena trobada que cada tres anys organitza el Cor Ciutat de Tarragona a casa nostra. Una reunió per compartir coneixements, experiències i molta música, però sobretot per gaudir de la passió i il·lusió que tots ells senten envers la música.
Desenes de persones van arribant amb comptagotes al vestíbul de l’auditori de la Diputació. Mentre alguns repassen concentrats les partitures, d’altres acaben d’esmorzar o aprofiten per fer-se alguna selfie amb els companys d’altres cors. La música que es comença a sentir de fons a una de les sales acompanya les converses en diferents idiomes que m’arriben a les orelles. Hi ha gent de totes les edats i procedències, que aparentment l’únic que tenen en comú és la motxilla del festival i un carnet identificatiu que els penja del coll.
EL CAMP DE MART ACULL AQUEST DIVENDRES A LA NIT EL GRAN CONCERT DE CLOENDA DEL FESTIVAL
A un dels sofàs de l’entrada em trobo tres dones assegudes esmorzant. Sento que entre elles parlen en anglès, i tenen partitures sobre els genolls. No hi ha cap dubte de qui són. El passat dimarts el cor estatunidenc Salt Lake Vocal Artists, una de les grans apostes del festival, omplia l’església de Sant Pere de Cambrils i deixava el públic bocabadat amb les seves peces. Aquest matí em trobo amb alguns dels seus membres aquí, preparats per començar el gran taller. “Festivals com aquest et permeten conèixer molta gent que comparteix les mateixes inquietuds que tu i aprendre música típica i tradicional d’altres llocs”, comenta la Laurel Enke.
La Marisa Azkoaga també és la primera vegada que ve a la Setmana Cantant, però n’ha quedat tan satisfeta que està segura que repetirà a la propera edició. Acompanyada de cinc membres més del seu orfeó de Bilbao, cada any el grup escull una de les concentracions de cantants de cant coral d’arreu. L’any passat van anar a Provença, i tot sembla apuntar que l’any que ve es desplaçaran fins a Tallin, capital d’Estònia. Aquest any han donat una oportunitat a Tarragona, i la corista reconeix que ha superat les seves expectatives. “Ha sigut una delícia venir a aquesta ciutat: l’organització ha estat perfecta i molt acollidora, i l’ambient immillorable”, em comenta.
LA SETMANA CANTANT HA APLEGAT 300 PARTICIPANTS D’ARREU DEL MÓN, AMATEURS I PROFESSIONALS
I és que la Setmana Cantant no només ofereix un ampli ventall de tallers amb directors reconeguts mundialment, sinó que també té una proposta cultural molt amplia: els participants poden submergir-se a la cultura de casa nostra assistint a un assaig de bastons o visitant la Tàrraco Romana. D’altra banda, les opcions del lleure també estan cobertes amb el tradicional sopar a la platja amb rom cremat i havaneres, i la possibilitat d’anar a Port Aventura.
Però totes aquestes bones vibracions i activitats no només les tenen els cors que vénen de fora. Josep Maria Gomis és un dels cantants del Cor Ciutat de Tarragona, i tot i que m’explica que l’organització del festival li ha comportat molta feina, no se li esborra un somriure d’il·lusió dels llavis. “A més de poder aprendre molta música, les connexions personals que fas són espectaculars. La música és un idioma universal, i no et cal saber anglès per relacionar-te amb els convidats”, comenta.
Al seu costat s’asseu en Francesc Príncep, un dels veterans de la Setmana Cantant. “Hi ha una part de fidelització envers el festival molt bonica: no només els d’aquí repetim, sinó que els de fora també demanen per tornar”, m’explica mentre m’ensenya la cartera on porta les partitures i el ventall que fa servir, que llueixen les inscripcions de Setmana Cantant 1997 i 2005, respectivament.
EL FESTIVAL ES VA ESTRENAR FA VINT ANYS, IMPULSAT PEL COR CIUTAT DE TARRAGONA
La sala de l’auditori està pràcticament plena. Els participants van ocupant els seus llocs mentre a l’escenari els músics afinen els seus instruments. Està a punt de començar l’assaig pel concert de cloenda, i els cantants treuen ja les seves partitures del Te Deum que interpretaran al Camp de Mart. El director, Josep Prats, es mou neguitós entre les files i crida l’atenció de la multitud per iniciar ja la feina. Abans de començar, però, una dona s’apropa al micròfon i parla directament als participants.
“La Clara, una de les integrants del nostre cor va tenir un accident de cotxe seriós i està a l’hospital. Avui és el seu aniversari, i li voldríem enviar un vídeo cantant-li una cançó”, diu en tres idiomes diferents. No passa ni mig minut fins que sento els centenars de veus cantant “Happy birthday to you” a l’uníson i amb un somriure als llavis. Se m’eriça la pell al sentir la majestuositat d’aquelles veus i la seva perfecta fusió. Un petit exemple més de la germanor internacional del festival.
Aquest divendres a la nit Tarragona diu adéu a una nova edició de la Setmana Cantant, però això no és un acomiadament definitiu. Moguts per la il·lusió i l’afany de transmetre a l’entorn el cant coral i compartir la seva passió, el Cor Ciutat de Tarragona no veu la data de caducitat del festival que va parir fa vint anys. Casa nostra seguirà sent un aparador musical de Catalunya i cada tres anys, els carrers de Tarragona vibraran al ritme del cant coral.
