13.5 C
Província de Tarragona
Dilluns, març 25, 2024

La protecció de l’arquitectura

Tarragona, amb llum de posta de sol. Foto: Isabel Baixeras

A la façana del Museu Arqueològic de Tarragona que dóna a la plaça del Rei hi ha una inscripció, amb lletres molt boniques, que diu “TARRACO SCIPIONUM OPUS”. És una frase de Plini el Vell que atribueix la fundació de la ciutat als generals Gneu i Publi Corneli Escipió. El professor Joaquín Ruiz de Arbulo, a “Kesse / Tarrákon / Tarraco. En torno a los orígenes de una ciudad portuaria” hi posa alguns matisos: més que una ciutat, allò que els germans Escipions van bastir prop de l’ibera Kesse va ser una base militar.

 

Diu la tradició que els Escipions haurien estat enterrats al magnífic monument funerari romà que segueix dempeus a la Via Augusta. Es veu que això no és cert. És una llegenda, com tantes d’altres que corren de boca en boca i que acaben configurant l’imaginari col·lectiu.

 

Sigui com sigui, pel que fa als orígens de Tarragona, el cos de llegendes i tradicions ofereix altres hipòtesis, algunes d’elles  molt  fantasioses. Josep Maria Recasens i Comas – l’alcalde erudit-, ens n’explica unes quantes a la seva obra “La fundació de Tarragona en la historiografia”. Una d’elles és la que atribueix la fundació de la ciutat a l’heroi bíblic Túbal, que hauria estat un dels encarregats, junt amb els seus oncles, germans i cosins, de repoblar la Terra, per encàrrec del seu avi, el patriarca Noè, un cop la pluja va amainar després del Diluvi Universal.

 

Parlo de la intervenció de personatges llegendaris – reals o virtuals, humans o divins- en l’establiment de Tarragona perquè el mite i, amb ell, el respecte pels valors sagrats, acostuma a ser present en les cròniques sobre la fundació i la protecció de les ciutats. Sembla que les forces sobrenaturals en foragiten les amenaces externes i que serveixen, també, per a reforçar la cohesió dels seus habitants.

“CONFIEM QUE LA LLEI D’ARQUITECTURA, APROVADA PEL PARLAMENT, SIGUI VERITABLEMENT ÚTIL A TARRAGONA”

Però els temps avancen. Poc a poc, però sí. Allò que és essencial per a la nostra civilització (la seguretat, la sostenibilitat, el benestar…) ho protegim, avui, mitjançant normes aprovades democràticament.  N’és un exemple la Llei de l’arquitectura, que el Parlament de Catalunya va aprovar el 28 de juny de 2017. S’hi preserven els valors de l’espai on conviu una comunitat de persones que s’han aplegat i s’han organitzat per a proveir-se d’allò que necessiten per a la vida i per progressar de manera conjunta. No acudim, ara, a un mite fundacional, ni apel·lem a una divinitat protectora, sinó que ens valem d’una una eina secular, d’una norma, que protegeix jurídicament els valors que hem considerat imprescindibles per a la vida en comú.

 

La finalitat de la Llei  de l’arquitectura és de promoure la difusió i el foment dels valors col·lectius i individuals de l’arquitectura i l’urbanisme, i de fer valer el patrimoni existent. Els valors a protegir són la idoneïtat de les construccions per acollir les activitats previstes; la millora de la qualitat de vida de les persones per procurar el seu benestar i confort en un entorn accessible; la cohesió social; l’adequació a l’entorn i la sostenibilitat mediambiental, econòmica i social, i, també (per què no?), l’accés de les persones a l’art i la bellesa.

“EN ELS DARRERS ANYS S’ESTÀ POSANT EN PERILL EL DRET FONAMENTAL A ACCEDIR A UN HABITATGE DIGNE”

La necessitat d’aquests pronunciaments és, en els temps que corren, cada vegada més urgent, perquè, en els darrers anys, la mercantilització dels habitatges està posant en perill el dret fonamental a accedir a un habitatge digne; dret que hauria de fer possible que tothom trobés, en el seu entorn, la satisfacció de tots els altres drets.  És interessant escoltar l’arquitecta brasilera Raquel Rolnik – que va ser relatora especial de les Nacions Unides per a un habitatge adequat-  que ens alerta del risc que l’habitatge esdevingui poca cosa més que una garantia en les operacions del capital financer, i ens recorda que moltes capes de la població, víctimes d’un nou colonialisme que no té cara ni nom, se n’han vist desposseïdes en ocasió de les oscil·lacions del mercat immobiliari.

 

Com que no és gens probable que els Escipions s’aixequin del seu bonic sepulcre per a refundar la ciutat, ni tampoc ho és que el super-heroi Túbal torni a baixar del Pirineu per repoblar de nou la conca del  Mediterrani,  posem tota la nostra confiança que la Llei de l’arquitectura, que proclama l’interès públic de l’urbanisme i de l’obra arquitectònica, serà veritablement útil a la ciutat de Tarragona.

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here