Un jove de 25 anys ofegat a la platja del Miracle. Una altra víctima mortal en un estiu especialment tràgic a les platges catalanes. Els efectius de Creu Roja, Bombers, Mossos d’Esquadra i Salvament Marítim no han pogut trobar amb vida el noi que havia desaparegut hores abans mentre es banyava a prop de l’espigó del port esportiu quan es canviava la bandera groga per la vermella.
Estiu especialment complicat a les platges. El dia, però, que compartim una estona amb els socorristes de l’Arrabassada hi ha bandera verda. Desenes d’estiuejants arriben amb comptagotes a la sorra i col·loquen les seves tovalloles i para-sols a pocs centímetres de l’aigua. El sol d’agost pica fort, i la xafogor es fa ràpidament evident. Els més atrevits no dubten en posar-se ja en remull, aliens a les mirades que els observen atentament a l’esquena.
L’Hugo ja fa una bona estona que té els ulls posats en els banyistes. Des de primera hora, el coordinador local del Servei de Salvament i Socorrisme i el seu equip han fet les seves tasques diàries per deixar una platja llesta pels usuaris. Després de comprovar l’estat del mar i els corrents, s’ha determinat quin era el color de la bandera i s’ha fet un control de possibles incidències ocorregudes durant la nit.
LA CREU ROJA COMPTA AMB TRENTA-VUIT SOCORRISTES I SETZE PUNTS DE VIGILÀNCIA A LES SET PLATGES DE TARRAGONA
Acompanyat d’altres socorristes, l’Hugo i el seu equip s’organitzen les tasques per aquella jornada. Cada socorrista és a un punt de vigilància, i a cada hora s’organitza un patrullatge per canviar de lloc, observar els banyistes o senzillament apropar-se a parlar amb ells. A Tarragona, la Creu Roja compta amb trenta-vuit socorristes i setze punts de vigilància repartits en les set platges.
Davant de la seva caseta, recognoscible des de lluny per la gran creu vermella que llueix, hi ha instal·lada sobre la sorra una gran plataforma de fusta. Sobre ella descansen un parell de cadires de rodes i un grapat de crosses, totes elles adaptades al medi aquàtic. Tot i que ja fa sis anys que la Creu Roja ofereix als banyistes que ho necessitin un servei d’assistència amb cadires amfíbies flotants i crosses amb ventoses, aquests darrers dos anys la demanda ha anat en augment.
LA PLATJA DE L’ARRABASSADA DISPOSA D’UN SERVEI DE BANY ADAPTAT AMB CADIRES AMFÍBIES I CROSSES AMB VENTOSES
“La feina de socorrista està molt poc valorada i molta gent pensa que no fem res”, es lamenta l’Hugo. Tot i que amb la professionalització del sector els socorristes han aconseguit guanyar una mica més de prestigi, segueixen sent molts els usuaris que no confien en ells i ignoren els seus consells. “No tenim una cultura de mar prou interioritzada i molts dels banyistes desconfien de la nostra feina: n’hi ha que es pensen que som voluntaris”, afegeix.
Tot i aquestes opinions externes, el coordinador destaca la duresa, tant psicològica com física, de la feina de socorrista. “Ens enfrontem a una ràtio d’usuaris molt gran, i el socorrista ha de mantenir focalitzada la seva atenció en ells tota l’estona”, afirma l’Hugo. Aquests horaris de nou hores seguides a la platja també provoquen un desgast físic a l’equip de salvament, que ha de lidiar amb la calor i, de vegades, amb la mala mar.
El recent i elevat nombre de víctimes a les platges per ofegament es paeix amb intranquil·litat i neguit al sector del socorrisme. “La gran majoria d’incidents que es produeixen vénen donats per conductes poc prudents i prohibides per part dels usuaris”, lamenta l’Hugo. Tot i això, els socorristes no desisteixen i segueixen fomentant la formació, tan pròpia com pels banyistes. “Els rescats que fem són molt puntuals: des de fa un temps apostem molt més per treballar la prevenció”, reconeix el coordinador.
El sol segueix il·luminant amb força la platja de l’Arrabassada, i a mesura que avança el matí cada cop més usuaris s’instal·len a la vora del mar. Estiuejants, turistes estrangers o tarragonins, tots s’esbargeixen a la platja sense preocupacions ni neguits. Potser sense ser-ne conscients, se senten reconfortats per tenir uns guardians darrere seu que els protegeixen del mar i els seus perills.
