Aquesta setmana, Tarragona sentirà fins a la sacietat allò de que “no és qüestió de com es comença, sinó de com s’acaba”, una cançó a la que comença a estar acostumada. L’últim cop que el Nàstic va iniciar una lliga amb victòria va ser el 2009, i ja han passat vuit cursos. Des d’aquell 0-1 a Múrcia, els grana no enceten una temporada amb tres punts. Des d’aquell dia d’estiu, a les graderies del Nou Estadi les han vist de tots colors i han passat desenes d’equips de Segona Divisió i de Segona B: de tot menys començar guanyant. I la temporada que acabem d’estrenar, la 2017-18, tampoc ha servit per trencar l’estadística.
El més important de la primera jornada del campionat és precisament recordar això: que és una més. El rellotge ha començat a córrer, però queden altres quaranta-una batalles per davant. Cal tenir present que serà una temporada llarga, i que només ha estat un primer avís per rebaixar la possible eufòria d’una bona pretemporada. No és moment de fer números a la classificació, sinó de prioritzar les sensacions d’un equip que farà bé en anotar les primeres reflexions. Encara no toca angoixar-seamb les puntuacions, però tampoc seria bona idea quedar de braços creuats.
EL NÀSTIC NO COMENÇA LA LLIGA AMB VICTÒRIA DES DE LA TEMPORADA 2009-10
Nervis del primer dia de classe. Per tothom: des del primer futbolista que dubta en una passada fins Lluís Carreras, el nou míster, que a quinze minuts pel final encara tenia dos canvis per fer. El Nàstic ha patit quan s’ha posat nerviós i ha perdut el nord durant la majoria del partit, quan ha quedat en mans d’un Almeria que no ha demostrat tenir més futbol a les botes que els grana. Més efectivitat, sí. El pitjor enemic del Nàstic és ell mateix quan no és capaç de deixar de banda la por a fallar, li tremolen les cames i s’encalla. Un equip més calmat i més pacient hagués tingut molts números de rascar, com a mínim, un empat. De fet, una pilota al pal a l’últim minut del nouvingut Maikel Mesa ha pogut premiar els tarragonins. La sort també juga.
Sense reacció. La gran alarma del partit. La cara més valenta i atrevida dels grana ha durat una mitja hora, fins que l’Almeria ha obert la llauna. A partir d’aquí, un Nàstic desdibuixat s’ha deixat dominar i ha vist com els nervis derivaven en fantasmes de la temporada passada, i les inseguretats han frenat un equip capaç de molt més. Els grana faran bé d’oblidar-se el més ràpid possible de la motxilla de la temporada passada, que va ser un suplici amb un enorme desgast mental i emocional. Aquest diumenge només s’ha manifestat en arribades puntuals, no ha destacat per ser dominador del joc ni trenar grans ocasions. Cruyff deia que el futbol no es juga amb els peus, sinó amb el cap. Hi ha feina per davant en aquest sentit.
Ni Molina, ni Muñiz, ni Barreiro. Els referents no han aparegut en cap moment, i els jugadors cridats a fer de columna vertebral han personificat la manca d’encert. Un seriós Perone, un solitari Tejera i un bregador StéphaneEmaná han intentat marcar el ritme, però es nota molt quan l’eix vertebrador trontolla, i l’equip es ressent de manera notable.
Dimitrievski. La nota més positiva: un segur de vida sota els pals. El porter macedoni ha suplert la fragilitat defensiva de l’equip i ha evitat una golejada en anul·lar la gran part de les arribades dels andalusos. El relleu de Manolo Reina és una evidència, tot i que els laterals Kakabadze i Javi Jiménez no han fet oblidar Valentín i Mossa. El Nou Estadi gaudeix d’un porter de matrícula.
EL GOL RIVAL HA DESDIBUIXAT UN NÀSTIC QUE NO HA SABUT REACCIONAR
Prova de foc. El Nàstic ha baixat a la terra de manera brusca després d’una pretemporada positiva amb una derrota a casa al primer partit oficial. La conclusió no és, ni de bon tros, que tinguem un desastre entre mans: falten peces, falta rodatge i cal muntar el trencaclosques. Cal temps per posar a punt la maquinària. Hi ha matèria primera per modelar un equip més que competitiu, i el proper cap de setmana ja arriba una de les proves de foc més esperades de la temporada: un derbi molt matiner a Reus. Això no ha fet més que començar, i el Nàstic ha perdut una bona oportunitat de començar a caminar amb el peu dret i omplir el matalàs amb els primers punts. La primera passa ha tornat a ser amb l’esquerre, però calma: són quaranta-dues jornades de competició, i només n’ha passat una. Benvinguts al llarg viatge. Benvinguts, un any més, a la Segona Divisió.
