Arribada de Barcelona, encara sota els efectes de la Diada cívica, transversal, acolorida i festiva em disposo a relatar-los com han estat les experiències viscudes amb la Festa. Ullpresa per les imatges d’un poble que batega i vol exercir el dret a vot. Un poble que surt al carrer- com si de la Festa Major es tractés- amb ganes de reivindicar, de decidir el futur. Joves, grans, de totes les edats, diversitat social, lingüística, inunden l’Eixample barceloní, la Plaça Letamendi, com s’omple la Plaça de les Cols o de la Font, amb gran participació. Tots units per un objectiu comú.
Des de fa una colla d’anys que em dedico a l’Ensenyament i he tingut el privilegi de dirigir treballs de recerca relacionats amb la Festa, treballs de joves tarragonins, interessats pel nostre Patrimoni, folklore i tradicions. Un dels motius pels quals la Comissió Assessora del Seguici Popular amb la Conselleria de Festes i Patrimoni m’atorga el reconeixement de Perpetuadora de les Festes de Santa Tecla 2017.
No es poden imaginar la quantitat d’experiències acumulades i com ha estat d’enriquidor l’aprenentatge que he pogut viure en primera persona. Tot un pòsit d’emocions, neguits i contrarietats que és el que comporta treballar amb adolescents i joves. He gaudit d’una festa “diferent” tot l’any, una festa d’investigació, d’història des de fora el Seguici però havent de ballar amb un ritme intens i acompassat.
ANNA GISPERT, PERPETUADORA DE LES FESTES 2017, HA DIRIGIT TREBALLS DE RECERCA RELACIONATS AMB SANTA TECLA
Vostès s’han proposat mai de passejar-se per la Catedral de Tarragona i observar els lleons que hi apareixen amb significats diversos? Aquesta és una de les curiositats que trobaran al llibre d’Arcadi Cornadó Royo El Lleó de Tarragona. El rei de la Festa. Una investigació del 2004, resultat d’un treball de recerca, que va ingressar a les files de la col·lecció “Els Titans”, de l’enyorada editorial de Joan López, El Mèdol. Una publicació que va ser possible gràcies al suport dels tècnics de Cultura i Festes, de l’Ajuntament de Tarragona encapçalats per Jordi Bertran.
En el 75è aniversari de la República, l’any 2007, Anna Follia Jordan s’endinsava en la descripció detallada dels actes festius dels anys 1931 a 1935, amb un estudi històric de l’època. Llegint Santa Tecla en la Segona República observem que els carrers no es deien igual que ara, el carrer Àngel Guimerà és el que coneixem avui per Sant Agustí, per exemple; que el 1934 va ser un any singular, l’ajuntament va donar més importància a les Festes d’estiu i va impulsar les falles per Sant Joan, etc. Tot plegat, elements generadors de curiositat i debat per part dels lectors i estudiosos de la Cultura.
La Mulassa, que enguany farà el 30 aniversari, ja tenia llibre el 2011 gràcies al curós treball d’Enric Garcia Jardí, mulasser, casteller i periodista del FET A TARRAGONA. La Mulassa de Tarragona, la més juganera d’Arola editors mostra la iconografia de la catedral de Tarragona, la diferenciació de tarasques i mulasses, l’evolució històrica de la mulassa tarragonina i les de tota la demarcació que omplen les pàgines. Aprofito aquestes ratlles per desitjar una bona recuperació a l’Enric Garcia Jardí, de qui esperem nous articles, reportatges i treballs ben aviat.
El 2009 vam estudiar la festa del Morell amb Embruix : 30 Anys de festa i tradició sota la màgia d’una lluna editat per l’Ajuntament del Morell i l’Associació Cultural Embruix. Una entitat amb solatge, fundada el 1979, que emplena el calendari festiu del Morell. Les autores, Júlia i Glòria Granell Barberà, morellenques actives, van recollir un llegat artístic i professional de la Festa Major. El drac de Martí Royo i la representació de la Zeuzera Pirina són emblemàtics del Morell.
No vull deixar d’esmentar la publicació d’Arnau Fà i Lladó, El Ball dels 7 Pecats Capitals, una aportació diferent a la festa, el 2015, un estudi completíssim , fet amb gran estimació i compromís.
Aquestes publicacions aporten anàlisi, aprofundiment i investigació a la Festa, una mirada calidoscòpica, i per tant, autoconeixement i futur. Són una demostració que la Festa és riquesa, gaudi, i genera cohesió social. Ens relaciona i ens fa estimar el patrimoni, el folklore i les tradicions. Amb la descoberta de la nostra realitat cultural, local, propera i seductora podem abastar realitats més universals. Estic segura que aquests joves amb el seu aprenentatge i experiència han conegut una manera diferent de veure el món.
Com que no cal contar-ho tot, per no allargar-me, acabo. Aquest divendres 15 de setembre de 2017 a les 19 h assistiré al Palau Municipal en un acte -del tot inesperat i sorprenent per a mi- de reconeixement al món de l’Ensenyament. Agraeixo aquest homenatge adreçat als qui treballem amb persones –cosa gens fàcil avui per avui- i els puc assegurar que seguirem treballant perquè aquests nois i noies creixin i madurin i teixexin el seu futur. La trajectòria d’aquests joves ja és una bona satisfacció i un bon reconeixement a la feina ben feta.
Que Santa Tecla ens ajudi a mantenir l’empenta i a tirar endavant tots aquests projectes joves de futur.
Moltes gràcies per l’homenatge. És un honor representar la meva ciutat.
Visca Santa Tecla! Visca Tarragona! I Visca la Festa Major!
Moltes felicitats a l’Anna, per la seva feina valuosa, dedicació i amabilitat, demostrades en tot moment.
Enhorabona Anna!
Gràcies per sumar a la festa la mirada jove pels camins de la investigació i la recerca. Sempre cal obrir noves perspectives i la teva manera de fer-ho, amarada de tarragonisme, és del tot necessària i, com no pot ser d’altra manera, cal agrair-t’ho! QUE NO PARI LA FESTA!!!!
Nomenament més que merescut. Moltes felicitats. Sense multiplicar per molt la despesa en ensenyament no hi ha lleis anti-corrupció ni polítiques anti-fonamentalistes que valguin, i l’Anna ho sap. Que no pari la Festa.
Moltes gràcies a tots. Vivim un bon moment per copsar l’estat de la ciutat.
Seguirem avançant i perseverant perquè es publiquin nous estudis de Cultura Popular.
Visca Santa Tecla! QUE NO PARI LA FESTA!!!