A la cinquena ha anat la vençuda, i el Nàstic ja celebra la primera victòria de la temporada, dies abans de Santa Tecla. Un partit clau en la setmana més complicada a Tarragona: la de la destitució de Lluís Carreras com a entrenador i el relleu del fins ara míster de la Pobla, Rodri. Amb aires renovats, enfront un rival que acaba d’ascendir de Segona B i amb l’empenta de l’afició, els grana sabien perfectament que no podien deixar passar el tren.
El primer triomf del Nàstic aquesta temporada es pot llegir en quatre claus:
UN BÀLSAM. La victòria és oxigen per al Nàstic. És un bàlsam per un equip que la necessitava amb urgència més a nivell mental que futbolístic, i ja es començava a col·lapsar amb una dinàmica autodestructiva. Els grana s’han alliberat d’un pes enorme, i aquests tres punts estan cridats a ser un punt d’inflexió.
LA PRIMERA VICTÒRIA ÉS UN BÀLSAM PEL NÀSTIC
La temporada passada, al Nàstic li va costar 13 jornades sumar el trimer triomf (al novembre): una deriva que gairebé se l’emporta per davant. És importantíssim haver tallat d’arrel els mals records i és el moment de començar a construir de zero un projecte convincent.
EFECTE RODRI. L’arribada del nou entrenador ha portat el primer resultat positiu. Però, sobretot, ha portat nous aires a Tarragona. El Nàstic necessitava desfer-se de tot el que recordés al desastre d’un any enrere, i amb Lluís Carreras no ho va aconseguir.
Ara, amb l’aval dels primers tres punts per Rodri, comença una nova etapa on el Nàstic ha de plegar el retrovisor, i només mirar cap endavant i confiar en el potencial que atresora el vestidor. Ara bé, no és moment ni de divinitzar el nou tècnic, ni de dimonitzar Carreras: no seria just. Toca fer camí, i mirar al futur.
‘AMPARITOS’. El Nou Estadi sent l’Amparito Roca, es contagia i s’anima sol. Això mateix necessita al terreny de joc: jugadors ‘amparitos’ que arrenquin aplaudiments d’il·lusió, somriures còmplices i que aixequin l’afició del seient. Aquestes sensacions han tornat amb Tejera i Maikel Mesa, dos aliats que per fi s’han trobat. Han ofert un recital a la primera part. Quan connecten, el Nàstic funciona. El repte és trobar regularitat a aquesta connexió, i encomanar la il·lusió.
L’AVAL DELS PRIMERS PUNTS INICIA UNA NOVA ETAPA A CAN NÀSTIC
FANTASMES. No ens deixem portar per l’eufòria de la victòria, que l’autocrítica sempre suma. Els fantasmes del passat recent han sobrevolat la Budallera i han fet perillar un triomf que, per mèrits futbolístics, mai hagués estat en risc. El gol de l’Albacete ha despertat dubtes i imprecisions que han debilitat els nastiquers durant tota la segona part.
No es pot permetre anul·lar una primera part tan il·lusionant una baixada d’intensitat d’aquesta índole: és exposar-se a regalar punts. Més punts. El Nàstic ha tornat a oferir dues cares, però amb un matís clau: per primera vegada, la cara més alegre, dinàmica i atrevida ha pesat més que les pors i les inseguretats. Són temps de canvi, de retrobar-se i de demostrar que el Nàstic és capaç de molt més del que s’ha vist fins el moment. La primera pedra ja està posada.
