30.8 C
Província de Tarragona
Dilluns, agost 8, 2022

Nova etapa

Tejera i Delgado s’abracen per celebrar el 2-0 mentre Mesa aixeca els braços. Foto: LaLiga123

A la cinquena ha anat la vençuda, i el Nàstic ja celebra la primera victòria de la temporada, dies abans de Santa Tecla. Un partit clau en la setmana més complicada a Tarragona: la de la destitució de Lluís Carreras com a entrenador i el relleu del fins ara míster de la Pobla, Rodri. Amb aires renovats, enfront un rival que acaba d’ascendir de Segona B i amb l’empenta de l’afició, els grana sabien perfectament que no podien deixar passar el tren.

 

El primer triomf del Nàstic aquesta temporada es pot llegir en quatre claus:

 

UN BÀLSAM. La victòria és oxigen per al Nàstic. És un bàlsam per un equip que la necessitava amb urgència més a nivell mental que futbolístic, i ja es començava a col·lapsar amb una dinàmica autodestructiva. Els grana s’han alliberat d’un pes enorme, i aquests tres punts estan cridats a ser un punt d’inflexió.

LA PRIMERA VICTÒRIA ÉS UN BÀLSAM PEL NÀSTIC

La temporada passada, al Nàstic li va costar 13 jornades sumar el trimer triomf (al novembre): una deriva que gairebé se l’emporta per davant. És importantíssim haver tallat d’arrel els mals records i és el moment de començar a construir de zero un projecte convincent.

 

EFECTE RODRI. L’arribada del nou entrenador ha portat el primer resultat positiu. Però, sobretot, ha portat nous aires a Tarragona. El Nàstic necessitava desfer-se de tot el que recordés al desastre d’un any enrere, i amb Lluís Carreras no ho va aconseguir.

 

Ara, amb l’aval dels primers tres punts per Rodri, comença una nova etapa on el Nàstic ha de plegar el retrovisor, i només mirar cap endavant i confiar en el potencial que atresora el vestidor. Ara bé, no és moment ni de divinitzar el nou tècnic, ni de dimonitzar Carreras: no seria just. Toca fer camí, i mirar al futur.

 

L’afició del Nàstic per fi ha pogut gaudir amb el 3-1 final. Foto: LaLiga123

 

‘AMPARITOS’. El Nou Estadi sent l’Amparito Roca, es contagia i s’anima sol. Això mateix necessita al terreny de joc: jugadors ‘amparitos’ que arrenquin aplaudiments d’il·lusió, somriures còmplices i que aixequin l’afició del seient. Aquestes sensacions han tornat amb Tejera i Maikel Mesa, dos aliats que per fi s’han trobat. Han ofert un recital a la primera part. Quan connecten, el Nàstic funciona. El repte és trobar regularitat a aquesta connexió, i encomanar la il·lusió.

L’AVAL DELS PRIMERS PUNTS INICIA UNA NOVA ETAPA A CAN NÀSTIC

FANTASMES. No ens deixem portar per l’eufòria de la victòria, que l’autocrítica sempre suma. Els fantasmes del passat recent han sobrevolat la Budallera i han fet perillar un triomf que, per mèrits futbolístics, mai hagués estat en risc. El gol de l’Albacete ha despertat dubtes i imprecisions que han debilitat els nastiquers durant tota la segona part.

 

No es pot permetre anul·lar una primera part tan il·lusionant una baixada d’intensitat d’aquesta índole: és exposar-se a regalar punts. Més punts. El Nàstic ha tornat a oferir dues cares, però amb un matís clau: per primera vegada, la cara més alegre, dinàmica i atrevida ha pesat més que les pors i les inseguretats. Són temps de canvi, de retrobar-se i de demostrar que el Nàstic és capaç de molt més del que s’ha vist fins el moment. La primera pedra ja està posada.

Toni Cabanillas
Toni Cabanillas
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here