Carregant ...

Una Coia més aviat discreta

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Montserrat Caelles, regidora de Cultura de l’ajuntament de Reus, i Marina Sans, autora del cartell de les festes de Misericòrdia d’enguany. Foto: Marc Busquets.

Ja tenim aquí el programa d’actes de la festa major de Misericòrdia de Reus. Algunes de les activitats previstes són “especials i exclusives”, segons el govern municipal, i tindran lloc gràcies a l’empenta que ha suposat al seu parer la celebració de la capitalitat cultural catalana per a la ciutat.

El cas és que, a l’hora de la veritat, el menú de la Coia engresca més aviat poc. Anunciat per al 30 de setembre com el ‘Concert de la Kapital’, el plat fort de la festa és una actuació liderada per Macaco i en què també prendran part algunes de les veus de l’escena local.

L’altra gran novetat de Misericòrdia 2017 és la primera edició de la baixada d’andròmines, que es farà el mateix dia 30 a la tarda i que recorrerà algunes de les vies cèntriques de Reus. Cal destacar, però, que es tracta d’una iniciativa sorgida i impulsada des del teixit social de la ciutat (Xiquets de Reus i Colla Gegantera del Carrasclet). Com tantes i tantes altres, de fet.

Des de la regidoria de Cultura, Montserrat Caelles ha apuntat en repetides ocasions que l’empenta de les organitzacions locals ha estat “bàsica” per construir la capitalitat cultural. És indiscutible. Al mateix temps, no obstant això, evidencia certa deixadesa per part del consistori a l’hora de planificar i liderar el projecte.

A banda, Caelles i el seu equip han anunciat també què ens depara Reus capital de la cultura catalana 2017 des d’ara i fins la seva cloenda. De l’acte final, que es farà el 13 de gener de 2018, poc o res se’n sap. Ells en diuen sorpresa. D’altres en poden dir manca de planificació o improvisació.

Un pressupost de 800.000 euros

Que el programa d’actes d’un esdeveniment com aquest, amb una partida pressupostària de 800.000 euros, s’hagi anat desgranant per parts, és com a mínim curiós. La versió oficial apunta, de ben segur, cap a un projecte obert, que respira i que ha anat evolucionant fins arribar a fer de la capitalitat reusenca “la millor de les capitalitats culturals catalanes que s’han fet fins ara”. Els crítics, amb la CUP al capdavant, carreguen contra el rumb més aviat poc clar i definit de la regidoria.

Quan el batlle Pellicer i Caelles proclamen que “Reus sempre ha estat una ciutat potent a nivell cultural” i que “és la segona ciutat del país en aquest camp, després de Barcelona”, molts altres censuren la poca capacitat d’autocrítica del govern municipal. Aquest fa una valoració provisional “molt positiva” de l’esdeveniment, tot al·ludint, entre d’altres motius, a un estudi d’impacte entre la població que premia amb una nota de 8,1 punts sobre 10 la qualitat dels seus espectacles. D’acord.

Que se’ns digui, amb tot, que l’herència de la capitalitat cultural un cop s’acabi és que “la ciutat s’haurà projectat a l’exterior” i que s’haurà posicionat com a “referent” en aquest camp, la pregunta és òbvia. Reus ja era una ciutat potent, culturalment. Llavors, quin sentit ha tingut tot plegat?


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *