De l’eufòria de Còrdova a les cares llargues d’aquest diumenge al Nou Estadi. El Nàstic s’ha endut un correctiu sever en un partit on no l’esperava, i els ànims s’han gelat a Tarragona. L’Alcorcón, un rival directe per la permanència, ha golejat als grana i ha fet saltar pels aires la dinàmica positiva dels homes de Rodri a cop de contraatac en un partit marcat per les lesions.
La derrota contundent del Nàstic es pot llegir en quatre claus.
PAS ENRERE. La sensació a Can Nàstic és la d’haver retrocedit després d’una setmana d’alegria col·lectiva. Els grana no tornen al descens, però sí han perdut una oportunitat d’or d’obrir marge i distanciar-se d’aquestes posicions. Amb la ratxa a favor, jugant a casa i davant un rival en caiguda lliure, no és una derrota que entrés als plans com a factible. A l’equip li ha costat moltíssim fer passes endavant en els darrers mesos, i això accentua la cruesa del pas enrere d’aquesta setmana.
EL NÀSTIC HA PERDUT L’OPORTUNITAT D’ALLUNYAR-SE DEL DESCENS
EL MAL DE LES LESIONS. Els maldecaps dels grana venen en aquesta direcció. A més de les lesions ja conegudes de Maikel Mesa i Omar Perdomo, al partit contra l’Alcorcón també s’han ressentit físicament Uche, Tejera i Eddy Silvestre (els dos primers han hagut de ser substituïts, i, com que en el cas de Silvestre ja s’havien fet tots els canvis, el Nàstic ha acabat jugant amb un home menys part de la segona part).
Les lesions han matat el Nàstic en el moment més dolç de la temporada. L’home de referència, Ike Uche, no ha passat dels quinze minuts. El timó, Tejera, ha hagut de cedir el seu lloc al descans, ja amb 0-2 al marcador. I el trencament de Silvestre ha deixat al Nàstic amb un menys i sense cap esperança. L’aspecte físic també juga, i ha estat decisiu. Rodri ha explicat en roda de premsa que, als entrenaments, no es podia intuir cap avís i que no hi ha hagut indicis per sospitar-ho. També ha confirmat que els canvis s’han degut a precaució per evitar que Uche i Tejera forcessin la musculatura i crear un mal major.
ELS CONTRAATACS, DEURES PENDENTS. Només així han arribat el segon i el tercer gol rival. El Nàstic ha mesurat malament a l’hora de bolcar-se en atac i ha obert una porta al darrere que l’Alcorcón no ha desaprofitat. L’efectivitat visitant ha atropellat la intenció sense quallar dels grana, que han merescut l’empat abans del descans. A partir d’aquí, amb tot en contra i ja sense Tejera, la desfeta ha estat absoluta i les propostes s’han apagat de cop. El Nàstic, de més a menys, no ha trobat resposta a les dificultats acumulades i s’ha deixat arrossegar la segona part.
L’EFECTIVITAT VISITANT HA ATROPELLAT UN NÀSTIC DE MÉS A MENYS
PERSPECTIVA. No ha estat el dia de Rodri des de la banqueta. Les lesions han llastrat l’equip al terreny de joc i han forçat dos dels tres canvis grana, i el míster no ha trobat la tecla per canviar el rumb del partit en cap moment per salvar un empat contra un Alcorcón que no atresora més futbol que el Nàstic.
Cal llegir el 0-3 amb perspectiva: ni excuses ni dramatització. Ni el Nàstic era tan bo la setmana passada, ni és ara un desastre. Les ciscumstàncies han vingut mal dades, i l’equip ha fet un pas enrere el dia menys esperat. El repte és refer-se ràpid i tornar a oferir la millor versió la setmana vinent.
