For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

Imparables a fora, impotents a casa

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Uche cau a terra exhaust després de marcar el gol de la victòria. Foto: LaLiga123

Poques coses saben més a glòria que les parts de pujada en una muntanya russa. I poques vegades una imatge il·lustra tan bé un partit. Ike Uche, exhaust i lesionat, cau a terra fregant el minut 90 després de marcar el gol de la victòria a Sòria. Pocs metres enrere, Tejera ho celebra i corre a abraçar-lo. El dia que el Nàstic ofereixi a casa el rendiment que n’extreu a fora, serà temible. El dia que el Nàstic estabilitzi la seva irregularitat, serà imparable.

La brillant victòria grana davant el Numància es pot llegir en quatre claus:

FINS AL FINAL. En això del futbol, lluitar fins al darrer alè sempre és una aposta guanyadora. El Nàstic ho ha tornat a posar en pràctica, i és gràcies a això que s’endú tres punts d’or a casa. Uche, gat vell amb molta experiència, ho ha sabut traduir a l’hora d’aprofitar una errada rival, i ha invertit les darreres forces en perseguir la pilota fins trobar-la als peus i definir.

EL DIA QUE EL NÀSTIC TROBI LA REGULARITAT, SERÀ IMPARABLE

UNA PRESSIÓ INTENSA. El Nàstic ha reafirmat que és capaç d’ofegar qualsevol rival quan s’ho proposa a base de pressionar i serrar les dents. El Numància ha doblegat el genoll quan els grana li han apretat i exigit a la segona part. La pressió i la intensitat dels tarragonins és un dels millors arguments de l’equip, i és l’eina més eficaç per posar l’adversari contra les cordes. Confiar en aquest sistema dona punts. En aquest cas, tres.

NOU GOL MATINER. Quan el Nàstic s’avança al marcador, es relaxa. Barreiro ha avançat els tarragonins abans del minut dos, però cinc minuts després ja empataven i no han ofert res més abans del descans. Si la garra i el cor de l’equip a la segona part s’haguessin vist a la primera, els tarragonins haurien neutralitzat el Numància en tot moment. Si el Nàstic s’hagués llençat a per la victòria abans, l’hagués aconseguit sense patir.

Els jugadors del Nàstic aplaudeixen els seguidors grana desplaçats a Sòria. Foto: LaLiga123

L’actitud dels grana acostuma a dependre del marcador, i és una dependència perillosa que cal suprimir. Ja es va patir aquest vertigen davant l’Oviedo la setmana passada, i l’equip només ha trontollat a Sòria quan l’ha reiterat. Un gol matiner sempre hauria de ser sinònim de marcar el ritme del partit, i mai de fer una passa conformista enrere.

LA PRESSIÓ I LA INTENSITAT DEL NÀSTIC POSEN ELS RIVALS CONTRA LES CORDES

FORA DE CASA, UN CICLÓ. Ni més, ni menys. Quan el Nàstic surt del Nou Estadi, es destapa i calla boques. Ara bé, quan juga a Tarragona és a la inversa. Còrdova, Valladolid o Sòria no són desplaçaments gens fàcils, i el Nàstic ha tombat els tres contra tot pronòstic. La feina és titànica, però queda descafeïnada si es deixen escapar els punts a casa que ho arrodoneixin.

El Nàstic ha tret més punts a fora que el líder, i faria play-off amb aquestes dades. Però clar, només amb les de casa baixaria a Segona B. La clau rau en sumar punts al Nou Estadi per fer bons els èxits a fora i obrir un marge còmode envers la zona de perill. No és moment de fixar objectius concrets, sinó d’acumular punts per evitar les presses de sempre. El Nàstic ha insistit que té equip per no patir i per despertar il·lusions, però cal reafirmar-ho a Tarragona. Les matemàtiques, a la segona volta.

El Nàstic celebra la victòria al vestidor com una autèntica pinya. Foto: Twitter Xavi Molina


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *