Un altre cop. Accelerades a domicili, derrapades a casa. El Nàstic ha tornat a caure amb estrèpit a casa després d’una segona part horrorosa davant el Lorca, el pitjor visitant de Segona i un rival directe pel descens. Els homes de Rodri, nerviosos i apressurats, s’han acabat desfent un cop més al Nou Estadi, i la història es torna a repetir. Sí, un altre cop: ja van tres derrotes seguides a Tarragona, i els grana tornen a baixar a la UVI. No carburen a casa, ni contra els rivals més dèbils.
La derrota del Nàstic davant el Lorca es pot llegir en quatre claus:
UNA SEGONA PART HORRIBLE. El Nàstic ha tirat per la borda una primera part destacada en oferir una segona sota mínims. De més a menys, la pressió, intensitat i atenció s’ha convertit en nervis, impotència i precipitació. El Nàstic s’ha desfet sol en no passar de l’empat, i ha acabat caient una vegada més a casa.
UN NÀSTIC NERVIÓS I BLOQUEJAT I S’HA TORNAT A DESFER SOL
Al descans, he pensat que només un terratrèmol podria fer perdre el Nàstic aquest dissabte. Com ho vaig pensar el dia de l’Oviedo, i també em vaig equivocar. El problema és que el terratrèmol es troba a dins del vestidor, i és el bloqueig d’un equip que hiperventila quan no surten les coses, i s’anul·la sol. El pitjor rival del Nàstic ha tornat a ser el propi Nàstic.
DEFENSA CAÒTICA. Les errades de marca, de passades i de tempo al darrere han llastrat els homes de Rodri. Amb aquestes imprecisions, els grana han donat oxigen a un fluix Lorca a la primera part, i a la segona part han marcat la diferència. Ha trontollat la defensa, i això ha desestabilitzat l’equip de manera definitiva.
MOLTA PRESSA I NUL·LA REACCIÓ. La història es repeteix a Tarragona, tot és un déja vu. El dia de la marmota, que es repeteix i es torna a repetir. Les ganes d’agradar del Nàstic han derivat en unes presses contraproduents i en un descontrol absolut.
L’equip no ha sabut templar els nervis, i quan el Lorca s’ha avançat tampoc ha sabut reaccionar i s’ha enterrat definitivament. Si el Nàstic no sap revertir això, suposarà un problema gravíssim que el pot arrollar aquesta temporada. La sensació és que s’han escapat tres punts d’aquells que al juny pesen, i molt. S’ha malbaratat una ocasió d’or per obrir marge amb el descens, i caldrà un nou miracle a fora per salvar els mobles després d’un nou enfonsament innecessari a casa.
LES PRESSES I EL DESCONTROL PODEN ARROLLAR EL NÀSTIC AQUESTA TEMPORADA
DESEQUILIBRI. El gran maldecap de Rodri és trobar regularitat a un equip que a casa acostuma a fer aigües. Els davanters no entren en joc, la defensa falla massa i el centre del camp es va debilitant a mesura que corre el rellotge. Mentre no existeixi un equilibri —les lesions de molts jugadors clau com Omar o Uche hi han contribuit— i una estabilitat, el Nàstic no s’allunyarà del descens.
No és just posar tothom al mateix sac. Dimitrievski o Kakabadze han fet una exhibició de futbol, d’empenta i d’actitud els noranta minuts, però dues flors no fan estiu. Cal molt més per obtenir resultats, i la inestabilitat està frenant un equip capacitat per no patir. Capacitat per plantar cara a qualsevol. Però el Nàstic és un equip tremendament irregular; i cal ser conscients que la lliga és, per antonomàsia, la competició que premia la regularitat.
