Carregant ...

Carta als Reis

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El Nàstic clou el 2017 amb una crua derrota davant el Huesca. Foto: LaLiga123

Estimats Reis Mags,

Aquest any no sé si m’he portat millor o no que l’anterior, però estic segur que entendreu que us escrigui ja: amb pressa, amb urgència. El Nàstic ha tancat l’any 2017 amb una derrota profunda davant el Huesca, i té per davant un Nadal agitat on el mercat de fitxatges es presenta com un instrument clau a tenir en compte.

La nova derrota del Nàstic es pot llegir en quatre claus i una breu carta al 2018:

DEFENSA DE VIDRE. No se m’acudeix cap defensa més fràgil que la del Nàstic. Els dos gols del Huesca són mostres de la incapacitat grana en aquesta zona, que no mostra recursos per plantar cara. Aquest caos al darrere està generant un forat negre de punts que pot ser dramàtic a final de temporada.

LA FRAGILITAT DEFENSIVA ESTÀ GENERANT UN FORAT NEGRE DE PUNTS A CAN NÀSTIC

SENSE RUMB. Amb la baixa d’un encara lesionat Sergio Tejera, el vaixell del Nàstic no troba patró. L’equip divaga sense convicció, i necessita un líder que li marqui el compàs de defensa, atac, pressió o pausa. Només les pulsacions i el cor de cada jugador ho determina, i això provoca que el Nàstic només jugui a rampells, un mètode clarament insuficient.

BROTS VERDS: BANDA DRETA. La conenxió entre Otto Kakabadze i Jean Luc ha aportat gairebé tot el perill del Nàstic davant el líder. L’equip ha trobat un recurs que pot esdevenir una mina, però és un arma de doble fil que compromet els contraatacs. És positiu saber que la banda dreta pot ser un filó de crear ocasions. És perillós descuidar la resta, tal i com l’equip està fent.

Jean Luc lamenta una nova derrota dels tarragonins. Foto: LaLiga123

ACOMPLEXATS. Poques coses fan més mal als aficionats que veure un Nàstic acomplexat, incapaç de desplegar el futbol que sap fer. Davant el Huesca, els tarragonins han aguantat més de mitja hora ferms. Però, després, errades defensives, bloqueig general, curtcircuit, més errades, perdre el control i anar a remolc. Causa-conseqüència. El Nàstic no és incapaç de jugar a futbol. Però el Nàstic és un equip acomplexat que no ha mostrat ni el 20% del que sap fer. Un altre cop.

És per tot això que he vist amb els meus propis ulls, estimats Reis Mags, que avanço la breu carta d’enguany amb tot el que us demano per al 2018:

Us demano menys patiment que el de l’any que tanquem, perquè Tarragona mereix que el seu equip salvi la categoria sense tenir el cor a la boca durant mesos.

PER AL 2018, DEMANO QUE TORNIN LA IL·LUSIÓ I EL MEU NÀSTIC

Us demano eliminar per sempre la inèrcia autodestructiva al Nou Estadi cada cop que les coses venen maldades. No pot ser que el Nàstic sigui tan feble anímicament com per no fer front a segons quines situacions adverses.

Us demano, amb enveja sana respecte l’afició del Huesca, que la il·lusió torni a Tarragona. Que entrar al camp deixi de ser una angoixa i torni a ser el gaudi que hauria de ser.

I, finalment, us demano una de complicada. Vull tornar a veure el meu Nàstic. El que lluita, el que es desfonda, el que ho dona tot i el que emociona. Aquell que el Nou Estadi sempre aplaudeix amb ganes, vaja. Perquè sé que el meu Nàstic segueix existint, i no ha desaparegut del mapa tot i quedar amagat rere una cara apàtica i desordenada.

Estimats Reis Mags, no sé si la meva particular carta està a les vostres mans. Però no puc acomiadar un any tan dur i tan intens a Can Nàstic sense clamar per un 2018 millor. La lliga torna el proper 6 de gener, així que estarem molt pendents de què heu pogut fer amb les meves demandes. Mentrestant, deixeume aprofitar: passin unes molt bones festes, i una molt bona entrada d’any. Ens seguim llegint l’any que ve.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *