“Molts diuen que no ho podrien fer, que no suportarien ‘que li prenguin’ el nen. Jo el que no podria suportar és que aquell nen s’hagués d’estar en un centre”, diu Jaume Espelt. Des del primer dia, el Jaume i la Cèlia Poblet eren plenament conscients que una família d’acollida ho és sempre de manera temporal, i que aquell menor, tutelat per l’administració, pot retornar amb la seva família biològica en qualsevol moment. “Vull una criatura a casa, per donar-li allò que li ha mancat”, explica la Cèlia. Tots dos han acollit quinze menors des que es van decidir a començar, l’any 2001. “Perquè no tenim més mans, però en voldríem tenir més, perquè així sabríem que estan bé”, afegeix.
“L’acolliment t’ensenya molt, els nens t’ensenyen molt. És una manera de veure la vida diferent, molt enriquidora, però no és un camí de roses. I val la pena. Si no, no hauríem durat tant”. Isabel Pascual i Antonio Escaño van convertir-se en família d’acollida l’any 1992, i des de llavors han passat per casa seva 29 menors. Quan els diuen que estan fent un servei a la societat canvien el gest contrariats. “Potser des de fora algú ho veu així, però en realitat allò que ens importa és la relació amb els nens. Un metge no estudia medicina per fer un servei social, ho fa perquè vol”, clarifica Escaño.
DUES PARELLES DE TARRAGONA QUE ACULLEN MENORS TEMPORALMENT EXPLIQUEN LA SEVA EXPERIÈNCIA
En realitat, la manca de famílies d’acollida a Catalunya no és una problemàtica nova ni aliena a l’administració. De fet, la Cèlia assegura que la va acabar de convèncer per fer el pas una entrevista a la ràdio que va escoltar l’any 2001 a la consellera Irene Rigau, llavors de Benestar i Família, en la que demanava precisament més famílies disposades a acollir menors en situació de desemparament.
Des de llavors, les dades parlen per elles mateixes i el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, no ha parat des de 2009 d’alertar sobre els beneficis que comportaria per aquests menors el fet d’educar-se en un ambient familiar enlloc d’un centre tutelat per l’administració. Si el juliol de 2015 la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) comptabilitzava al conjunt de Catalunya 13.109 menors dins dels seu sistema de protecció, aquesta xifra augmentava fins els 14.447 el juny passat. Una tendència a l’alça any rere any, que pot observar-se en cada informe mensual estadístic.
La Isabel i l’Antonio, i la Cèlia i el Jaume són només dues de les més de 600 famílies que acullen a Catalunya més d’un miler d’infants en situació de vulnerabilitat, tutelats sempre per la DGAIA. I ho fan a través de la Casa Sant Josep, qui gestiona el servei d’acolliments i que pertany a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. Avui hi ha 53 menors en acollliment en 43 famílies a l’àrea de Tarragona, i 13 famílies més estan en diversos estadis previs per a convertir-se en famílies d’acollida.
L’acollida és la gran desconeguda dels serveis socials. De fet, la Cèlia i el Jaume, amb els seus fills biològics ja en edat preadolescent, van acostar-se a la Casa Sant Josep interessats en un primer moment en l’adopció.
(…)
El reportatge amb les famílies d’acollida el publiquem íntegrament al número 26 del FET a TARRAGONA. La revista la podeu trobar a les llibreries de la ciutat amb un obsequi: el llibre ‘Retrats de vi’, un complement ideal per tancar aquestes jornades festives.
