Història i present. Els Pastorets són un clàssic del Nadal, i segueixen enganxant petits i no tan petits any rere any. En aquesta línia, l’entitat reusenca Carrutxa ha engegat un treball de recerca per repassar les representacions dutes a terme a la capital del Baix Camp entre els anys 20 i 50 del segle passat, a partir de la recuperació dels registres d’un comerç en què es llogava vestuari teatral. El passat dimecres, els experts Salvador Palomar i Raquel Ferret van presentar algunes de les dades recollides fins ara, ja que el treball segueix obert.
Una de les primeres representacions dels Pastorets de les quals es té constància a Reus va tenir lloc per les festes de Nadal de 1870, al Teatre Principal. La premsa local va carregar amb duresa contra el text i la posada en escena, tal i com evidencia un passatge de la crònica d’espectacles del Diari de Reus de l’època: “Tothom crida i ningú s’entén, fins al punt que els actors han de demanar silenci al públic per acabar la funció”, es va escriure llavors. A banda, ja als inicis del segle XX, l’acadèmia froebeliana va ser pionera en una representació de l’obra feta per i per a nens. Després, entre la república i l’esclat de la guerra civil, tres van ser les entitats reusenques que més cops van organitzar representacions del clàssic.
L’entitat estudia les representacions que es van fer del clàssic nadalenc entre els anys 20 i 50 del segle passat
Van ser el Centre catòlic, el Centre tradicionalista i l’Orfeó reusenc. A partir dels arxius del comerç abans esmentat, Cal Jansà, els autors de la recerca tenen prou indicis com per subratllar que la versió de Folch i Torres va ser la més representada als escenaris, ja fos en català o en castellà. Va tenir prou èxit, ja que com el propi autor va assenyalar, el llenguatge planer usat al text era la millor via per connectar amb el públic familiar. De fet, ambdós autors de la recerca apunten que si els Pastorets han arribat fins als temps actuals és perquè s’han sabut adaptar als canvis socials tot mantenint, això sí, l’essència de sempre. És a dir, perquè són una mostra més de l’eterna lluita entre el bé i el mal.
Si bé és lògic que el conflicte bèl·lic afectés greument la cultura popular del país, el cert és que a Reus hi va haver sempre almenys una representació en marxa dels Pastorets. En aquest sentit, des de Carrutxa es destaca el paper clau de l’Orfeó (en plena celebració del seu centenari, per cert) a l’hora d’haver preservat i mantingut la peça a la ciutat fins a l’actualitat. Abans, als anys 70, el teatre de La Salle també va acollir unes quantes funcions dels Pastorets. Actualment, i a banda de l’Orfeó, la sala Santa Llúcia també programa funcions teatrals per Nadal. Passen els anys, doncs, però alguns rituals es mantenen. Si anar a veure els Pastorets n’és un, segons Palomar, és perquè el pastor té una gran força simbòlica. Representa l’honestedat i la puresa, virtuts fonamentals de les festes. I a banda, ens fa riure.
