Benvolgut director,
M’has de permetre que, d’entrada, em disculpi. Sí, sé que t’he tingut abandonat una bona temporada. A tu i a la teva comunitat de lectors pelacanyes que, em consta, llegiu aquestes cartes que us faig arribar amb amor des de l’autèntica capital. Tinc una bona excusa, això sí. Ho has d’entendre. Després del referèndum d’independència (perquè n’hi ha va haver un, oi?) a Reus no hem parat quiets ni un sol dia. Entre denúncies per incitació a l’odi i manifestacions al Mercadal no donem l’abast. Hauré d’agafar una excedència a la feina, si seguim així, perquè cada dia ens estem mobilitzant i cada dia és històric i els carrers seran sempre nostres i estic molt estressat.
Encara rai que hem tingut una petita treva, amb la cloenda de la capitalitat cultural. Te’n recordes, quina festassa, quan la vàreu muntar a Tarragona? No? Jo tampoc. El cas és que el batlle Pellicer i la regidora terremotu Caelles n’estan molt, de satisfets, per com ha anat tot plegat. Que si hi haurà un abans i un després, que si hem estat la millor capital de la cultura catalana de totes les fetes fins ara, que si hem projectat el nom de Reus arreu del món. Sí, sí, arreu del món, que no és precisament petit. Encara rai que un dia ella va dir que sí, que en farien, d’autocrítica. Un cop l’han haguda de valorar, tot han estat xifres. Imponents, això sí. 200.000 espectadors, més de 700 activitats i prop d’un milió d’euros de pressupost. Ja ho ha dit, ell, ja, que tot aquest xou ha estat “com unes olimpíades de la cultura”.
La qüestió, però, és què en quedarà, d’aquesta gran capital. Sí, l’any passat tot va ser extraordinari, ens van dir. Però i a partir d’ara, què? No pateixis pas, estimat amic meu. El batlle ja n’ha anunciat una de les seves, una altra de ben grossa. El que compta és fer festa, i que hi hagi sarau, i que els ganxets diguem oh, gràcies, que bonic que és tot, amb un gotet de vermut gentilesa d’una de les cases grans de Reus. Doncs resulta, no t’ho perdis, que ara serem la ‘Ciutat de la música 2018’. I en què consisteix? Home, no ho vulguis saber tot! No se’n sap res. Ni terminis, ni quants calerons hi haurà, ni quins noms hi intervindran. Res. Els de la CUP, que són com paparres, es pregunten que com pot ser que un tema com aquest no només no hagi passat pel ple, sinó ni tan sols per una comissió informativa. Es que es queixen per tot, tu.
En la capitalitat hi han pres part més d’un centenar d’entitats culturals de la ciutat, es veu, i algunes estan queixoses perquè o bé no han rebut els dinerons que se’ls van prometre per fer les activitats de la programació o ni tan sols han rebut resposta a les propostes presentades. D’això, però, no pateixis que no en sentirem a parlar gaire. Ara toca parlar de música, perquè si parlem de música potser no parlarem tota l’estona dels pressupostos municipals, o del nostre hospital sant Joan. Com que el conseller Comín és a Brussel·les i hi ha el 155 aplicat i no tenim govern, legítim o no, el consorci que se n’havia de fer càrrec encara és només un seguit de bones intencions recollides en un paper. Esperem, en tot cas, que com que si tot va bé Reus serà la ciutat europea de l’esport l’any 2019, potser cap al 2020 podria ser el moment per a la salut. Creuem els dits.
Per tot plegat, aquest 2018 que tot just fa uns dies que camina és ple d’incògnites. Tindrem una nova qüestió de confiança de l’alcalde per aprovar els pressupostos? tindrem consorci? i el CF Reus, es mantindrà a la Segona A? Una cosa sí que la sabem. Que la música omplirà places i carrers. Que n’és de bonic, ser ganxet.
Ben musicalment,
