Carregant ...

Retorn a la mediocritat

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El Nàstic ha tornat a mostrar la seva pitjor versió al derbi. Foto: LaLiga123

Un derbi és un partit mental. Allò futbolístic queda subordinat a la capacitat mental de gestionar una tensió inevitablement inflada, i el Nàstic no ha afrontat el partit d’aquest diumenge amb mentalitat guanyadora. El joc, molt pobre. I el resultat, una simple conseqüència. El fet es que el Nàstic ha perdut davant el Reus. Però, més enllà del resultat, el que trobo rellevant és que aquest Nàstic no ha merescut guanyar-lo.

La nova derrota al Nou Estadi es pot llegir en quatre claus:

UNA PROPOSTA MEDIOCRE. El Nàstic ha perdut aquest diumenge perquè no s’ha atrevit a jugar a futbol. Ha cedit tota la iniciativa al Reus i s’ha limitat a minimitzar danys i a esperar errades rivals. Ni toc, ni idees, ni estratègia. Rodri ha plantejat una proposta tan conservadora que ha esdevingut una absoluta mediocritat. Plana i insulsa. El Nàstic mereix més.

UN NÀSTIC CONSERVADOR I SENSE AMBICIÓ TORNA A PERDRE CONTRA EL REUS

Es pot perdre davant una genialitat inevitable —el segon gol del Reus ho és—. Es pot perdre quan el rival és millor que tu. Es pot perdre per tenir mala sort, un mal arbitratge, un mal dia cara al gol. Però no és el cas, no ens enganyem: el Nàstic ha perdut per no atrevir-se a fer una passa endavant i renunciar a la iniciativa el 90% del partit. Com en els (no tan) vells temps.

EL NOU ESTADI FA AIGÜES. Jo no trobo explicació lògica a les dues cares del Nàstic aquesta temporada. El Doctor Nàstic i Mr. Hyde —li direm així, que, si no, no tenim per on agafar-ho— ha tornat a combinar en una setmana una meravella a domicili amb un desastre a casa. El 2018 comença com va acabar el 2017: el Nou Estadi encara fa aigües. I, a la fuita, se segueixen escapant punts.

Més d’11.000 persones han omplert les graderies del Nou Estadi. Foto: LaLiga123

Aquesta absoluta irregularitat desfà el camí que es comença. I així successivament. I converteix els grana en una autèntica muntanya russa: el Nàstic de Pamplona il·lusiona i el del Reus decepciona. I la graderia s’encén. Missatge per a navegants: ni l’equip ha sigut mai perfecte, ni està ara per llençar-ho a la brossa. Hi ha grisos. Fem autocrítica, però constructiva. Reflexionem, que és bàsic. Però amb perspectiva. El projecte no està esgotat.

LA TEMPORADA DELS GRANES ÉS UNA MUNTANYA RUSSA

MANCA DE LIDERATGE. Els tarragonins no han trobat un far capaç de guiar-los, i per això han estat perduts. I per això s’han bloquejat en veure’s per sota al marcador. S’han vist espapçats i sense un líder a qui seguir. En absència de Tejera al mig del camp i amb un Maikel esborrat, Muñiz és qui ha intentat assumir el rol. Però no ha pogut sostenir l’equip, i també s’ha anat apagant.

Només l’empenta d’Álvaro Vázquez, el nouvingut, ha inquietat el Reus amb l’empat al primer xut a porta. Després de 70 minuts. Cal molt més que una empenta puntual per merèixer una victòria.

L’EQUIP S’HA D’EMMIRALLAR EN ELS VALORS DEL ‘NÀSTIC GENUINE’

UN MIRALL. Em molesta i em dol que el Nàstic hagi jugat com un equip mediocre, especialment aquest cap de setmana. Però no per ser davant el Reus, que al cap i a la fi és anecdòtic. Em dol perquè els grana han tingut a casa el mirall en què s’han de fixar per fer front a qualsevol adversitat.

Parlo del ‘Nàstic Genuine’, que aquest cap de setmana ha disputat a Salou la segona fase de LaLiga Genuine —per a futbolistes amb discapacitat intel·lectual—, un dels projectes que més dignifiquen l’esport i els seus valors. I l’equip del ‘Nàstic Genuine’ és un mirall, un exemple. De superació, d’esforç, de capacitat —per sobre de les discapacitats!—, de valors i d’esport, en majúscules. I em dol que un cap de setmana tan preciós amb aquesta iniciativa quedi tacat perquè el primer equip hagi estat incapaç d’assumir aquestes qualitats com una responsabilitat impresa a l’escut.

M’hagués agradat poder escriure una victòria grana, perquè sé que ells haguessin estat els més orgullosos del seu equip. Prometo que queda pendent. Si tenim la sort de comptar amb un exemple de tanta dignitat i tanta superació com ells, no és admissible contrastar-ho amb un derbi plantejat des de la mediocritat i el confirmisme. Ja ho he dit abans, i em refermo: el Nàstic mereix més que el que s’ha vist davant el Reus.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *