Setmana de retorn a les aules de Periodisme al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili. Ara farà nou anys (febrer de 2009) que els estudis de Comunicació i el conjunt de la Facultat de Lletres i de la Facultat d’Infermeria es van traslladar a les noves instal·lacions de l’avinguda Catalunya, afegint-se a la Facultat de Ciències Jurídiques, que hi havia anat l’any 2000.
El campus situat al centre de la ciutat de Tarragona és la ‘joia de la corona’ d’una història d’èxit. Simbolitza un dels aspectes més rellevants dels més de 25 anys de trajectòria de la URV, perquè -per la seva ubicació- és el que acosta més i millor a la ciutadania el coneixement i els serveis de la pròpia universitat.
NOU ANYS DESPRÉS DE LA CREACIÓ DEL CAMPUS CATALUNYA, NO S’HA ARRANJAT LA CONTINUACIÓ DE MARQUÈS DE MONTOLIU
Tot i que no s’ha pogut completar encara per l’impacte de les retallades pressupostàries, el campus ha aconseguit donar vida a aquell entorn i dignificar urbanísticament una zona que havia tingut abans presència militar i que corria el risc de degradar-se per estar situada al costat de l’autovia A-7, la circumval·lació de Tarragona.
Però just quan s’arriba al límit dels terrenys universitaris, topem amb un dels espais inhòpists de la ciutat oblidada que el magnífic fotògraf Pep Escoda va retratar al seu llibre Desvio publicat la tardor de 2016. Un espai abrupte, ple de vehicles aparcats de qualsevol manera en l’accés al camí de l’Oliva, un tros de terra que et porta a una àrea boscosa, bruta i aillada, a tocar del mur que representa l’A-7, aquella vella N-340 desdoblada que es va obrir al trànsit el 1977.
L’ESPAI ESTÀ OCUPAT PER COTXES MAL APARCATS I UN ACCÉS INHÒSPIT FINS AL MUR DE L’AUTOVIA A-7
I tot això, a només cinc minuts a peu de la plaça Imperial Tarraco. Després de nou anys de campus i de gaudir d’una amable i ampla vorera a la banda nord de l’avinguda Catalunya (per cert, molt utilitzada per la gent gran), l’administració local ha estat incapaç d’endreçar el que hauria de ser la continuació de l’avinguda Marquès de Montoliu.
Puc entendre que, per raons econòmiques, Montoliu no tingui continuïtat per damunt de l’A-7 per connectar amb Tarragona 2 i el col·legi Pax, però almenys urbanísticament es podria arranjar el tram de vorera que falta més enllà del campus, impedir-hi l’aparcament caòtic, dignificar l’entorn i millorar la mobilitat amb una altra passarel·la per a vianants per sobre de l’autovia.
Aquest espai -a tocar del campus urbà per excel·lència de Tarragona- en altres localitats properes ja fa temps que s’hauria arranjat. Aquí, nou anys després, continua igual, inacabat. Són detalls que fan menys amable, bonica i còmoda una ciutat.
Deixo constància de la resposta a l’article del regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà: “Aquest espai es una càrrega urbanística del Pla parcial 1. El pla ja és executiu i està pendent del projecte de reparcel·lació en curs de redacció. Un cop aprovat el projecte de reparcel·lació, es podrà començar l’obra urbanitzadora”.
Sempre he pensat que aquesta zona verda seria una bona ampliació del Campus, però sense ciment. Una zona boscosa, gestionada per la mateixa URV. S’hi podrien instal·lar espais, fets de bioconstrucció, com a llocs de trobada per afavorir converses, debats, actuacions. Ara mateix l’únic espai que convida a això és la cantina. En fí, es podrien fer tantes coses amb voluntat política i pocs diners!!!