Un nou inici sempre il·lusiona. És evident que el Nàstic necessitava un canvi de rumb després de la paupèrrima imatge oferta davant el Reus i l’Sporting. Està clar que calia un gir de timó per evitar el naufragi, i que el desànim a gespa i grada començava a ser una llosa massa incòmoda. Els grana han donat una imatge totalment renovada davant el Cadis, han plantat cara i han pogut tombar el segon classificat. Sí, venia amb tanta fam que se l’ha pogut menjar. Així, sí.
El valuós empat del Nàstic a casa aquest dissabte es pot llegir en quatre claus:
EFECTE NANO: És impossible construir un nou projecte en una setmana, però sí que es poden fer canvis amb conseqüències immediates. Nano Rivas torna a ser entrenador del Nàstic des de dilluns a la tarda, i no li ha tremolat el pols. Molts canvis a l’onze titular i al joc de l’equip des del minut u: tota una declaració d’intencions. Comença una nova etapa al Nou Estadi.
EL NÀSTIC DE NANO HA DEIXAT MOLT BONES SENSACIONS A L’ESTRENA
UN ONZE OFENSIU. El Nàstic ha sumat davant el Cadis més ocasions de gol i més possibilitats de perill que en els tres darrers partits de Rodri junts. Ho ha fet des del principi, quan ha plantejat un onze ofensiu amb cares menys habituals, i redistribuint l’esquema de Rodri. Amb gairebé els mateixos jugadors a la plantilla. És un altre equip, i l’afició li ha donat el vist-i-plau amb aplaudiments.
LA JOIA DEL MIG DEL CAMP. Em fan mal els dits d’escriure tantes vegades que el centre del camp del Nàstic no carbura, i això ha fet molts dies que l’equip no jugui a res. Sembla obvi, però sense un mig del camp decent, l’atac i la defensa mai estaran connectats, i l’equip deambula com un somnàmbul, sense rumb determinat. Nano ha tocat la tecla que tant costava per convertir-lo en un desllorigador.
Els grana s’han agradat en treure’s profit i reordenar-lo. Fali imperial als talls, Javi Màrquez elèctric per fer mal en atac, un Maikel alliberat per recuperar la visió de joc… per primer cop en molt de temps, el centre del Nàstic ha aportat solucions, i no maldecaps.
EL NÀSTIC HA TROBAT SOLUCIONS AL PROBLEMA DEL MIG DEL CAMP
PUNT D’INFLEXIÓ. L’empat del Nàstic davant el segon classificat s’ha de llegir com el primer d’una nova etapa. El Nàstic de Nano és un equip més fresc, més equilibrat i més ordenat que el que havíem conegut. L’afició necessitava una imatge com la d’aquest dissabte a Tarragona per tornar a creure en els seus amb més arguments que bona fe.
Els grana tenen un marge mínim sobre el descens, fet que els obliga a no confiar-se. La setmana vinent visiten l’Albacete, un rival directe, i serà una bona prova de foc per analitzar com avança el ‘Nano Team’. La primera presa de contacte ha deixat sensacions més que positives, i el punt sap a glòria. Ja ho diuen els que en saben, d’això: ‘Renovar-se, o morir’. I la nova etapa suposa aire fresc per un Nàstic que es començava a ofegar de manera seriosa: benvinguda sigui.
