For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

Teatre a quatre bandes

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La nova Trono a través del mirall

La primera reüllada és a través d’un mirall. Les butaques vermelles es disposen al voltant de l’escenari, brillants sota els focus, esperant la gran estrena. Sembla que elles també s’hagin d’estrenar. Però diuen que no. Que venen de lluny, de Salamanca, i que abans ja han acomodat altres espectadors en un altre teatre. Tenen història, per bé que semblin noves de trinca. Com també té història el teatre que avui s’estrena. Una doble història. La del Metropol i la de la Sala Trono que s’han fos, almenys per tres anys, en un nou projecte.

“Benvinguts a aquest escenari d’escenaris. A la nau de l’arquitecte Jujol”, diu l’actor i programador Joan Negrié. Són les paraules inaugurals. Minuts abans el públic, expectant, s’amuntegava al nou vestíbul de la Sala Trono, mentre recollien invitacions. En això no han guanyat gaire espai. Recordo l’estretor que també hi havia al minúscul vestíbul del carrer Misser Sitges. I aquí s’hi ha d’encabir més gent! Allí hi cabien poc més de cinquanta espectadors. Aquí es pot arribar als 135.

S’ESTRENA LA NOVA SALA TRONO ARMANYÀ A LA CAIXA ESCÈNICA DEL METROPOL

El nou vestíbul s’ha habilitat a l’entrada de servei del Metropol

A la nova Sala Trono s’hi accedeix per la porta de darrere del Metropol, pel carrer Armanyà. La porta de servei, que dóna al jardí i que fins ara només utilitzaven els tècnics i els artistes. Podríem dir que amb aquesta nova vida el Metropol bada la boca i ensenya les seves entranyes, el backstatge, els secrets ocults als profans. El vestíbul s’ha habilitat al distribuïdor que dóna accés als camerinos i a la caixa escènica. I allí, a l’escenari conflueixen públic i actors, compartint espai com mai abans ho havien fet en aquest teatre centenari. “És un espai a quatre bandes, ideal per al teatre contemporani”, en destaca Negrié. En una de les bandes, una graderia, i a les altres tres, fileres de butaques que es poden posar i treure. “Dóna plena llibertat als directors per adaptar-lo en funció de les seves necessitats”.

ELS DIRECTORS PODRAN ADAPTAR L’ESPAI DE LES BUTAQUES EN FUNCIÓ DE LES NECESSITATS DE CADA OBRA

“Hi ha tota la gent de la farándula tarragonina”, em diu una amiga teatrera. I és cert. També autoritats: la regidora de Cultura, el director territorial de Cultura, el subdelegat… Trobo a faltar a l’alcalde. I al regidor Josep Maria Prats, qui va començar a bastir el conveni que ha fet possible l’estrena d’aquesta nit. “Vam veure la llum per la porta de darrere del Metropol” diu encara Joan Negrié. Era una llumeta que s’encenia després del disgust d’haver hagut de tancar, ara fa un any, la sala del carrer Misser Sitges, massa petita i amb múltiples mancances. “La il·lusió i la inconsciència a parts iguals van mantenir viu aquest projecte durant 14 anys”, afegeix Negrié. En aquest temps per la Trono van passar més de 400 companyies, segons el programador. Aquella porta es va tancar, però com diu la dita: “Quan es tanca una porta, se n’obre una altra”.

JOAN NEGRIÉ: “CANVIEM D’ESPAI, PERÒ NO DE FILOSOFIA. SEGUIM APOSTANT PEL TEATRE ACTUAL”

Fairfly ha estat l’obra escollida per a l’estrena

L’escletxa de llum que va veure el Negrié devia ser la mateixa que m’arriba a través del mirall, mentre esperem per entrar a la nova sala. La dels focus. La Sala Trono s’estrena de nou. I estrena de nou el Metropol amb una proposta de teatre contemporani i de petit format. “Canviem d’espai, però no de filosofia. L’aposta pel teatre actual és el que ens defineix”, explica el programador. Després, en petit comitè, em confessa que el conveni va ser fruit d’un “encontronazo”. “Podríem dir que estàvem en el lloc adequat en el moment adequat”, diu.

Però l’acord, que feia mesos que es rumorejava, es va fer esperar i no es va concretar fins a finals d’any. I llavors vinga a córrer! “No vaig posar-me a treballar en la nova programació fins que vam tenir la confirmació definitiva. Recordo que em van trucar que era a Milà”. Ja no hi havia temps de fer una producció pròpia. Per això van confiar l’estrena en un espectacle de la companyia la Calòrica farcit de complicitats. El director, l’Israel Solà, és el mateix que va dirigir l’espectacle de comiat de la Trono. I l’autor, el Joan Yago, és el mateix de You say tomato, el musical que tants èxits i bones crítiques els va reportar. Fairfly. És el títol de l’obra escollida per a l’estrena.

EL MUNTATGE ‘FAIRFLAY’ ENCETA UNA TEMPORADA FARCIDA D’OBRES QUE ACUMULEN PREMIS I APLAUDIMENTS

La Trono s’ha estrenat amb una farsa sobre l’emprenedoria

El públic és desencaixa rient amb les peripècies de quatre empleats, a punt de perdre la feina, que decideixen tirar endavant el seu propi negoci. La terra promesa de l’emprenedoria, amb totes les seves il·lusions i mal de caps. Una manera com una altra de complicar-se la vida, quan el més fàcil és deixar-se portar. No puc evitar veure-hi una metàfora d’aquest grup de gent que fa 14 anys es van enredar la manta al cap per emprendre la gosadia d’obrir una sala de teatre alternatiu a Tarragona.

Amb Fairfly, guanyadora dels premis Butaca al millor text i a l’espectacle de petit format, s’han estrenat de nou. I amb ella enceten una nova programació farcida d’altres muntatges que acumulen premis i èxit de públic. La següent cita serà el 23, 24 i 25 de març amb Abans que arribi l’alemany, guanyadora del torneig de dramatúrgia de les Illes Balears. Els que l’han vist no han quedat indiferents. I la protagonitza una tarragonina, la Muntsa Alcañiz.

En la nova programació de la Trono també hi ha altres noms tarragonins, com el de la jove Gemma Polo, que presenta la comèdia Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, que s’ha convertit en un èxit al Tantarantana. A finals de març s’estrenarà un nou cicle, el Km 0, que donarà veu als grups locals. L’encetaran Tornavís Teatre, un grup sorgit de l’escola escènica de l’institut Martí i Franquès, amb Refugiats de Sergi Pompermayer. I al maig els ballarins Arantxa Sagardoy i Alfredo Bravo estrenaran a la Trono la seva nova producció.

Entretant hi haurà musicals de petit format, amb destacats noms del gènere com Mone i Joan Viñals, protagonistes de grans muntatges com Guys and Dolls i Scaramuche. També hi haurà clàssics contemporanis, Un tramvia anomenat desig, i cabaret amb Paquito Forever. La temporada es tancarà al maig amb una nova producció pròpia, que s’està començant a cuinar. “Tenim diverses propostes i aquesta setmana acabarem de decidir què fem”, diu Negrié. De moment mantenim la intriga, mentre puja el teló, inexistent, de la nova Trono.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *