Carregant ...

Crida a la reflexió

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La ‘Marea Grana’ més nombrosa de la temporada s’ha hagut de conformar amb un empat. Foto: LaLiga123

Sabeu perfectament que les lectures o anàlisis que procuro fer de cada partit del Nàstic no es basen en el resultat. I, d’igual manera que fa una setmana li vaig treure ferro a la derrota davant el Saragossa, aquesta vegada sóc molt més crític amb l’empat al Miniestadi, davant el Barça B. Insisteixo que la mirada va molt més enllà dels marcadors, en tots els casos. Crec que el món grana té l’obligació d’aturar-se i fer una reflexió conjunta.

L’empat al derbi català de Segona es pot llegir en quatre claus:

SENSE AMBICIÓ. El principal problema del Nàstic és que, en tot moment, ha donat per bo l’empat. No s’ha atrevit a crear ocasions fins passat el minut 60, i això dóna per pensar quan t’hi jugues la permanència contra un rival directe. La por a perdre ha evitat que el Nàstic s’endugués els punts.

UN NÀSTIC AMB POR A PERDRE HA DONAT PER BO L’EMPAT

Els grana tenen tendència a escatimar en futbol, i s’han deixat empatar amb una errada de concentració massa evitable. Tenien el partit guanyat —sense merèixer-ho per ocasions, tot sigui dit—, i han acabat patint per no perdre. No pot ser.

REFLEXIÓ PROFUNDA. L’empat d’aquest cap de setmana, per tal de ser positiu, ha de comportar una reflexió profunda per al Nàstic. Esportivament, és negatiu: s’han perdut dos punts importants. Però els tarragonins s’han de fer preguntes més importants. Queden 14 jornades per abaixar el teló, i l’equip vol seguir a Segona.

Javi Márquez s’ha lesionat en aquesta acció, als vint minuts de partit. Foto: LaLiga123

El Nàstic està capacitat per salvar-se? Sí. El Nàstic es troba en el seu moment més àlgid? No. Les lesions són un llast? Molt. L’equip està còmode? No gaire. El risc de descentrar-se i perdre més punts és real? Sí. El Nàstic és feble quan juga amb por, i és un equipàs quan s’atreveix a ser ell mateix. En síntesi: l’equip està capacitat per salvar-se, però necessita interioritzar-ho sense dubtar per fer-ho efectiu. Sembla que l’equip patirà fins al final.

VALOR FALI. Quan el Nàstic juga amb Fali, és com si jugués amb dotze. És dels homes més importants per a Nano, i qui marca la posició, el to i el tempo de l’equip. Està a tot arreu, i l’equip ho agraeix enormement. És un valor afegit, i l’equip se sent més segur amb ell a l’equip.

ELS GRANA NO PODEN ESTAR SATISFETS AMB L’OPORTUNITAT PERDUDA D’AQUEST DISSABTE

UNA ‘MAREA’ DESCAFEINADA. Em sap greu que el Nàstic hagi estat tan apàtic i conformista el dia menys indicat. La ‘Marea Grana’, més nombrosa que mai, ha envaït l’estadi barceloní per recolzar els seus, fent un centenar de quilòmetres només per animar. I ni per aquestes. El gairebé miler d’aficionats que s’han desplaçat a Barcelona tornen descafeïnats amb la imatge dels seus.

El Nàstic ha de posar molta més carn a la graella per demostrar del què és capaç. Ara mateix, el marge amb el descens és de quatre punts, però podria ser de molts més. L’equip s’ha acostumat a conviure amb el perill, i la deriva és perillosa. Els grana no poden estar satisfets aquesta setmana: sense ambició i permetent ressuscitar un rival tocat. Això és la Segona Divisió, i cada tren perdut és una oportunitat que es paga. Seguirem patint.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *