Carregant ...

La síndrome dels peus de fang

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Dimitrievski no ha pogut fer res en els dos gols canaris. Foto: LaLiga123

Gairebé noranta segons li ha durat al Nàstic l’eufòria de veure’s per davant al marcador. Un minut i mig, no arriba. Els de Tarragona han tornat a veure com un 1-0 es pot capgirar amb relativa facilitat, i el Nou Estadi ha obert la porta a què s’escapin tres punts més. D’aquells que es faran notar a final de temporada quan traiem els dits per fer sumes. El Tenerife només ha esperat a que el Nàstic es desinflés minut a minut. I els grana han tornat a caure en el parany.

La nova ensopegada a casa del Nàstic es pot llegir en quatre claus:

LA SÍNDROME DELS PEUS DE FANG. La malaltia del Nàstic, per tots sabuda, ha tornat a fer sang. L’equip pateix una síndrome ben especial: per molt bé que plantegi l’inici dels partits, poc a poc es desfà per la defensa, i la base s’ensorra. És la síndrome dels peus de fang, on l’estructura sempre cau per la debilitat a baix.

LA FRAGILITAT EN DEFENSA HA FET CAURE EL NÀSTIC UN COP MÉS

El Nàstic valent, dinàmic, lúcid i atrevit ha durat fins que el Tenerife ha empatat. Tot s’ha diluït. I, quan han fet el segon —tot això en dues arribades, és clar—, tot s’ha acabat. L’equip no s’ha atrevit a atacar en veure com és contraproduent: quant més avancem, més llacunes queden al darrere i més mal farà el rival. L’equip no avançarà mentre no tingui peus de ferro per començar a caminar cap endavant.

A CASA, NOU DESASTRE. Començo a pensar que la única manera de no patir és jugar a fora cada partit: a casa, això no funciona. I sí, ja sé que és antinatural, però el Nàstic és el penúltim pitjor local de la lliga. Després de 42 punts jugats al Nou Estadi, els grana només han sumat 11, una xifra ridícula que, en circumstàncies normals, ja hauríen enterrat l’equip a la Segona B.

L’empenta de Jean Luc ha estat insuficient per esgarrapar un punt. Foto: LaLiga123

Només unes xifres escandalosament bones com a visitant —22 punts, més que ningú— ho equilibren. Un equip de descens a casa —i amb diferència— i d’ascens a fora és d’una irregularitat horrible que no ajuda a fer l’anàlisi assossegada que requereix la situació. El Nàstic té potencial per a fer números d’ascens, i es troba a un del descens. La realitat és crua.

‘AI, JEAN LUC, ai Jean Luc, vull entendre-ho, però no puc!’. Alguna cosa així diu la coneguda cançó dels Amics de les Arts, i no ha estat capaç de treure-me-la del cap en tot el partit. L’ivorià és la tecla que el Nàstic necessita, i ha estat l’únic actiu capaç d’evitar la derrota aquest diumenge.

EL NÀSTIC NOMÉS SUMA UN DE CADA QUATRE PUNTS AL NOU ESTADI

Ràpid, elèctric, dinàmic, lluitador, amb ganes i tècnica de sobres. Per què Jean Luc no té els minuts que mereix i que l’equip necessita? Contra el Tenerife no només ha estat —per fi, aleluia!— titular, sinó que s’ha refermat com el millor dels tarragonins. Què ha de fer per mantenir-se a la titularitat?

TALL A LA CLASSIFICACIÓ. Després de 29 jornades, la classificació s’ha tallat i no li fa un favor al Nàstic. La graella de sortida per a la fase decisiva està configurada, i on abans hi havien deu o onze equips fregant el perill, ara en queden quatre de pitjor parats amb un marge de 3 punts entre ells. Un d’ells baixarà, i el Nàstic està al perill. Molts equips agafen aire i es distancien del descens, i el Nàstic no ho ha fet.

Amb la classificació tallada —hi poden haver molts canvis, encara!—, el Nàstic és conscient que es troba en l’ull de l’huracà massa aviat. Ara mateix, amb un punt de marge. S’han escapat massa trens com per gaudir de major comoditat, i ara és moment de ser conscients del perill real. Després de setmanes lluitant per crear un matalàs i no saber-ho fer, el Nàstic torna a nedar en aigües molt perilloses.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *