La del Nàstic és la història d’aquell nen que, després de fer-la ben grossa, et promet que no ho tornarà a fer. Però ho torna a fer. Els de Tarragona han escollit el pitjor dia possible per abandonar el futbol, i s’han desfet davant el cuer com ha fa el sucre del cafè. Aquest dilluns comença una nova lliga, la decisiva. A tenir en compte, dos detalls: només durarà cinc setmanes, i es cobrarà víctimes.
La derrota del Nàstic a Lorca s’ha de llegir a partir de quatre punts clau:
NERVIOSOS I LENTS. En aquest cas, el ‘com’ és més dolorós que el ‘què’. Els de Tarragona han perdut davant el cuer perquè han estat pitjors. Un equip fluix i desesperant que no ha estat capaç de treure les urpes contra un club ja descendit. Que no ha jugat a res, que s’ha passejat per la gespa com onze ànimes en pena. Ni en futbol, ni en ganes, ni en caràcter. El Nàstic no ha superat el Lorca en absolutament res.
UN NÀSTIC PASSIU I DESESPERANT HA NAUFRAGAT DAVANT EL CUER
Tot plegat és, certament, per posar-se les mans al cap. Un partit especialment horrorós de César Arzo, de Juan Muñiz, de Tete. I on ningú ha sabut sortir al rescat. El Nàstic no es pot permetre un naufragi a casa d’equips descendits si no els vol acompanyar a l’infern. El més greu no és perdre, és el fet de merèixer perdre. Quin greu, sí, en síntesi.
ELS JOCS DE LA FAM. El Nàstic ha passat gana a Lorca. Dèbils en defensa, incapaços de construir futbol, de córrer, de lluitar, de crear perill. Les ocasions de gol es poden comptar amb els dits d’una mà, i me’n sobren alguns. El Nàstic ja fa tres partits que no veu porteria, i res fa preveure una reacció a l’altura. Els jocs de la fam, vaja.
No trobo res salvable d’aquest diumenge: només em nego a acceptar que el sostre del Nàstic sigui això. Una imatge tan trista no es pot tornar a repetir en els partits que resten. Aturats, lents, travats, perduts, passius: que semblava que el Nàstic fos l’equip ja descendit i desnonat! El partit d’aquest diumenge és un punt d’inflexió, i deixa la imatge grana a l’altura dels turmells. Els noranta minuts de Lorca són un passaport a la Segona B.
LLAGOSTERA 2.0. Escric amb absoluta vergonya que el Nàstic ha viscut la versió actualitzada dels darrers minuts d’aquell dia a Llagostera: mentalment desendollats, i més actius i preocupats de barallar-se amb el rival que de jugar a un futbol decent. Un espectacle inadmissible entre adults. Francament, atès al que s’ha ofert a la gespa, l’equip no ha donat cap argument per merèixer seguir a Segona. Ho sap un capcot Nano, i també ho saben des de la llotja. Cal refer-se immediatament, abans que la tempesta s’empassi el vaixell.
ELS GRANA ES COMPLIQUEN LA TEMPORADA, PERÒ SEGUEIXEN FORA DEL DESCENS
ALGUNA COSA EN POSITIU? Sí, que el descens segueix a quatre punts. En dos duels cabdals a la zona baixa, Còrdova i Barça B han sortit mal parats. Però el Nàstic ja no té matalàs respecte cap altre equip i tot s’equilibra. Als grana només li han sortit bé les coses que no depenien d’ells, i això és greu. Només s’havia de centrar a guanyar el seu partit, i no ha estat capaç de puntuar. És imprescindible donar la cara al Nou Estadi fins al darrer sospir.
La desfeta de Lorca marca un abans i un després a la temporada del Nàstic: els grana han topat amb una ratera inesperada, i es compliquen la temporada en un dia on no podien fallar. Esperem no haver de lamentar uns punts que ja són història, que ja han volat, perquè la salvació pot anar d’això. Cinc jornades per serrar les dents i no tornar-ho a fer; ara sí que s’esgota el crèdit. Cordeu-vos els cinturons, que vénen corbes al Mediterrani.
