Carregant ...

Ho sento, però no puc ser optimista

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Un Nàstic sense recursos ni reacció ha tornat a perdre a Sevilla. Foto: LaLiga123

No sabeu com em dol, però no puc ser optimista. De fet, no tinc clar ni com dir-vos això. Ho sento, no puc. Ja sé que molts de vosaltres obriu aquesta finestreta del FET i ens llegiu amb l’esperança de renovar els ànims cada setmana. Però ni m’enganyaré a mi mateix, ni us enganyaré a vosaltres: no trobo cap argument racional que em faci pensar que el Nàstic evitarà el descens a Segona B.

Tinc la sensació que, setmana rere setmana, us estic escrivint la versió actualitzada de la Crónica de una muerte anunciada de García Màrquez. Que el vaixell a la deriva ha perdut el rumb fins al punt de no saber tornar a port. Queden tres partits per acabar la lliga, i res m’agradaria més que ser optimista i estar convençut que el Nàstic se salvarà. Però la realitat és ben crua, companys. Després de la ridícula derrota d’aquest diumenge a Sevilla i la destitució fulminant de Nano Rivas a la banqueta, intento justificar la meva opinió en base als quatre eixos que em semblen claus per no baixar:

EL NÀSTIC ESTÀ MÉS A PROP QUE MAI DE DESCENDIR A SEGONA B

ACTITUD, un zero a l’esquerra. El Nàstic sembla un equip descendit que, en lloc de mossegar, es passeja. En lloc de jugar-se la vida, contra el Sevilla Atlètic semblava que els grana fossin l’equip ja descendit. I no a l’inrevés, tal com és realment. Quina poca intensitat, quines poques ganes, quina poca ànima.

Sempre us he insistit que no em preocupen els resultats, sinó les dinàmiques: l’actitud ho és tot per salvar-se. Doncs bé, calibrem les dinàmiques. El Barça B i el Còrdova es juguen la vida, i acaben de guanyar al camp de dos equips que es juguen l’ascens. Amb el cor i amb el fetge, si cal. El Nàstic ve de caure contra un equip ja descendit, igual que va fer fa quinze dies a Lorca. Quin despropòsit. Un més.

Els tarragonins freguen el descens a Segona B. Foto: LaLiga123

LIDERATGE, tampoc n’hi ha. Una reacció que convidi a creure, un jugador que faci de líder, una manera de ser perillosos. Res de res. En el moment que el Sevilla Atlètic ha marcat l’1-0, s’ha vist com el Nàstic no té capacitat de reacció, i ni tan sols ha fet pessigolles, insisteixo, a un equip ja descendit. Com hem de ser optimistes, així? És impossible.

FANTASMES I PORS, en sobren! El Nàstic va començar a perdre el partit d’aquest cap de setmana cinc minuts després de caure al darrer enfrontament. Aquella semibaralla impresentable entre el director esportiu i uns aficionats. Un equip desquiciat a tots els nivells, i superat per la situació. Al final, qui ho ha pagat és el ja exentrenador grana, l’únic a qui li ha sortit realment car. Fulminat abans d’aterrar a Tarragona. Però jo insisteixo en el que us deia la setmana passada: Nano no era la causa dels problemes, no ens enganyem.

NI ACTITUD, NI LIDERATGE; ELS GRANA ACUMULEN MANCANCES

El Nàstic no té cap projecte esportiu, i està orfe des que va marxar Vicente Moreno. El Nàstic té tanta por a perdre, que no s’atreveix a lluitar per guanyar. Se sap feble, i té pànic de veure’s com l’any passat. Doncs, amics, encara les tenim més magres ara que l’any passat. Al menys, teníem una actitud on aferar-nos. Ara, l’aficionat grana no té res on agafar-se.

CALENDARI? Tant se val! Matemàticament, el Nàstic encara es pot salvar. De fet, no es troba encara en descens —li treu un punt al Còrdova, i tres al Barça B—. De vegades penso que, fins que l’equip no es vegi en vermell, no se n’adonarà de la gravetat de tot plegat. Però també penso que el Nàstic no té capacitat per sobreposar-se, i, en el moment que entri al descens, serà incapaç de sortir-ne.

SENSE MARGE D’ERROR, EL NÀSTIC TÉ PÀNIC DE VEURE’S COM L’ANY PASSAT

El Nàstic té un calendari molt dur al davant: es veurà les cares amb una Cultural que vol tancar la permanència, i amb un Huesca i Rayo que volen sentenciar l’ascens. Però no m’espanta el calendari, m’espanta el vestidor.  Serà capaç de remoure’l el tècnic que substitueixi Nano?

Aquest Nàstic, el de les darreres cinc jornades, és una joguina en mans de qualsevol. És carn de Segona B. La única manera de salvar-se és oferir un altre Nàstic. Una altra dinàmica, una altra actitud, un altre lideratge, menys fantasmes. Veure un altre equip. Però l’efecte dominó ha començat, i ni tan sols per aquestes hem vist el canvi.

Per ser optimista, necessito veure un equip radicalment diferent. Que no s’assembli en res a això. El Nàstic encara està a temps, sí, tot i que el marge d’error s’ha reduït a zero. A la Crónica de una muerte anunciada li manca escriure el final, que és el que es recorda dels llibres. Però el crèdit està esgotat, i cap argument racional em convida a visualitzar aquesta revolució. Mentrestant, i ho sento moltíssim, no puc ser optimista.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *