Diuen que les pel·lícules passen en escenaris extraordinaris, amb arguments enrevessats i protagonistes ideals. Això, però, no té perquè ser així. Amb aquesta mateixa idea es va presentar la realitzadora i antropòloga tarragonina Anna Fonoll als alumnes de l’aula oberta de l’Institut Pont del Diable de Tarragona. L’objectiu: rodar un curtmetratge en què ells i el seu entorn fossin els protagonistes de la història.
“Lo que ves es lo que hay” és el producte final d’un mes i mig de producció, gravacions i muntatge de dotze alumnes sota les indicacions de la realitzadora tarragonina. Un curtmetratge en forma de relat en què quatre joves del barri, Jeremy, Omayma, Joel i Mercy, expliquen qui són, les seves inquietuds i la seva relació amb Sant Salvador. Una finestra a un barri apartat de la ciutat que, en paraules seves, “queda amagat darrere el fum i on els busos no arriben”.
“LO QUE VES ES LO QUE HAY” ES UN CURTMETRATGE SOBRE LA VIDA DE QUATRE JOVES AL BARRI DE SANT SALVADOR
“La intenció era donar veu a aquests joves, i el guió està elaborat amb les seves paraules a partir d’unes redaccions que van escriure”, reconeix la realitzadora. Després d’organitzar un calendari de rodatge inicial, els alumnes van començar a treballar per grups entorn als quatre relats, i tot i que les gravacions es programaven en horari lectiu, algunes s’havien de fer a les tardes. “Costava que el grup agafés compromís, però al final ho van veure com a projecte propi i s’hi van implicar tots”, diu l’Anna.
Amb l’excusa d’una càmera, un trípode i una gravadora, els joves van poder parlar directament a l’espectador sense tabús, estereotips ni filtres, creant així un retrat contemporani que vol plasmar la versió més subjectiva dels joves d’aquest barri tarragoní. Des d’explicar quin personatge de ficció somien ser fins a reconèixer el que menys els agrada del seu barri. Els joves es passegen pels carrers de Sant Salvador, la seva petita ciutat, plasmant els detalls de cada racó de l’espai i explicant-los directament als espectadors.
“Us ensenyaré com és el meu barri des dels ulls d’una jove”, diu l’Omayma, somrient a la càmera. Acompanyada d’alguns dels seus amics i saludant a tothom que es troba al seu pas, la jove parla amb llibertat, improvisació i sense guions del que li sembla el seu entorn, atrevint-se fins i tot a criticar el que no li agrada. “El meu somni és ser jugadora d’handbol, però ja no puc entrenar perquè aquí no hi ha cap més categoria femenina”, es lamenta. “A Sansa ni tan sols pots fer batxillerat: te n’has d’anar a Tarragona si vols estudiar”, recalca el següent protagonista del curt, el Joel.
Aquest no és l’únic projecte que s’ha fet amb els alumnes de l’Institut Pont del Diable. La pel·lícula de l’Anna Fonoll és un dels encàrrecs que es van fer des d’Urbanlab, una iniciativa d’art, educació i intervenció social engegada l’any 2006 que fa servir l’expressió artística per a la reflexió a la ciutat de Tarragona. Emmarcada en l’Associació Ariadna, la iniciativa per encàrrec de l’ajuntament va néixer amb l’objectiu de fer una transformació social a través de la creativitat.
URBANLAB UTILITZA LA CREACIÓ ARTÍSTICA PER TREBALLAR LA INTEGRACIÓ I REFLEXIÓ AL TERRITORI
Des del 2010 el consistori va reduir considerablement el pressupost destinat a Urbanlab, tot i que va optar per mantenir-lo i procurar que no morís. “Fem intervencions artístiques des de la perspectiva dels joves i amb l’objectiu de crear reflexió al territori”, afirma el gestor d’Urbanlab, Nani Blasco. Els tallers, que treballen diferents modalitats artístiques, com el rap, la fotografia o l’art manual, han anat a càrrec d’artistes professionals que s’han implicat amb aquests joves durant un mes i mig.
I és que cal treballar molt Sant Salvador per fer-lo renéixer. “Sant Salvador té una descohesió social molt important i els joves no formen part de la vida associativa”, diagnostica Nani. “Anys enrere, el jovent formava part de les entitats, però ara aquesta fracturació suposa un factor de risc que pot deteriorar el teixit social”, afegeix. “Aquest barri s’està convertint en un ghetto. La primera immigració hauria d’acceptar la segona i compartir els beneficis socials amb harmonia, però això no passa i es respira tensió”, remarca Blasco.
“El 80% de notícies als mitjans cap al barri són negatives, i hem volgut treballar amb profunditat l’autoestima del jove cap al seu entorn”, reconeix Fonoll. I és que tot i desenvolupar la creativitat i coneixements audiovisuals, aquest taller de cinema comporta uns valors molt urgents i necessaris per a aquests joves de l’aula oberta. “Si preguntes als joves”què hi ha de bonic a Sant Salvador?”, alguns d’ells et responen que res. Augmentar la promoció artística eleva la capacitat de fer icònics els espais”, afegeix la tarragonina.
“VOLEM EMPODERAR ELS JOVES, MILLORAR LA SEVA AUTOESTIMA I QUE VALORIN EL SEU BARRI”
“Lo que ves es lo que hay” és un projecte en què tots han posat el seu granet de sorra i s’han embrutat les mans. “N’hi havia que per raons culturals no volien sortir físicament, i nosaltres vam buscar una alternativa, com per exemple que fossin la veu en off”, diu la realitzadora. “Es tracta de no forçar les coses: cal adaptar-les per a què participin i no generar conflicte”, afegeix en Nani. I és que tot i que hi ha una gran quantitat de projectes col·laboratius, aquest es distingeix en què ells en són els protagonistes i autors. “Als crèdits surt detallat qui ha fet què amb noms i cognoms”, destaca l’Anna.
“Estar a una aula oberta ja et tatxa de fer batxillerat. Amb aquest projecte volem empoderar els joves i oferir-los opcions perquè siguin el que somien ser”, comenta l’Anna. I és que només donant veu i càmera a uns joves en risc d’exclusió social com ells, la seva confiança i estima creix desbordantment. “Tant de bo Urbanlab existís a tots els barris de Tarragona, i fins i tot al centre de la ciutat”, diu Fonoll, que, orgullosa de la seva tasca, lamenta amb un somriure nostàlgic que el projecte hagi sigut tan breu i desitja, com en Nani, que se’n puguin fer molts més.
