Poc importen, avui, els 42 caps de setmana de patiment a l’esquena, les hores i hores de maldecaps, de calculadores i la col·lecció de crisis que el Nàstic ha anat acumulant des del setembre. No, avui no és dia de laments, de retrets ni de parlar de res que embruti l’esclat d’alegria del Nou Estadi. Au va, que només nosaltres sabem el que hem patit. Que sí, nastiquers, que ja ho podem dir ben alt! Que, un any més, som de Segona!
Per tancar la permanència matemàtica, els grana han tombat el líder, el Rayo Vallecano, per 2-0 a Tarragona. Tot i que, atès als resultats que s’han anat donant, fins i tot la derrota hagués servit. Han fet bé de no refiar-se, per suposat. La muntanya russa ha acabat amb final feliç, i l’alleugeriment és total. Ja està. Ara bé, la família grana també fara bé de prendre bona nota de tot plegat, i des del FET a Tarragona tanquem la temporada amb els deu manaments particulars que el curs ens deixa a tall de conclusió. Avui és dia de festa, però dilluns tocarà començar a treballar.
EL NÀSTIC HA SALVAT LA CATEGORIA DESPRÉS D’UNA TEMPORADA D’INFART
I. NO JUGARÀS AMB EL COR DE L’AFICIÓ. Després de dues temporades de patiment extrem on ha calgut esperar al darrer partit per saber si l’equip se salvaria o baixaria, la capacitat cardiaca de milers de tarragonins frega el límit. Seria un detall a tenir en compte de cara a l’any que ve.
II. FARÀS LA FEINA QUAN TOCA, oi que sí? No pot ser que l’equip comenci la temporada sense cap projecte, i el curs es basi a posar tirites a sobre per anar-ho salvant sobre la marxa. Com a fórmula, és desastrosa. Per molt que se salvin els mobles, és un desastre. Cal fer la feina quan toca, i aprofitar l’estiu per crear un nou projecte esportiu, de zero, i confeccionar un equip a la mesura.
III. RENOVARÀS GORDILLO, i si cal li posaràs un majordom a casa per què no marxi. El cas recorda moltíssim al Nano del final de la temporada passada. L’entrenador del Nàstic ha demostrat que sap perfectament què fer, que està capacitat i que és una bona aposta a la banqueta per construir aquest nou projecte de present i futur. Està cridat a ser una figura clau.
IV. ESTIMARÀS BARREIRO PER SOBRE DE TOTES LES COSES, i aviso que aquí no admeto discussions. No puc ser objectiu amb un noi que sempre es buida —surtin o no les coses— per l’equip. I a sobre, et fa un golàs de xilena per tancar la temporada. Si és que se l’ha d’estimar, enteneu-me!
V. LI COSIRÀS EL BRAÇALET de capità al braç a Xavi Molina, si cal, perquè no hi pot haver ningú millor per liderar el vestidor. Ferm, compromès, tenaç i entregat. L’home que ho dona tot, i que ho sent com el que més quan pinten bastos —la roda de premsa de l’endemà del ridícul del Sevilla Atlético és l’exemple més eloqüent de l’any—. Capità etern, si pot ser.
LA RODA DE PREMSA DELS CAPITANS DESPRÉS DE CAURE A SEVILLA ÉS LA IMATGE DE L’ANY
VI. NO ET DESFARÀS AL MERCAT quan arribin ofertes potents per emportar-se els teus millors homes. Pot ser Dimitrievski, Tejera, Barreiro, Álvaro o Kakabadze, per exemple, vés a saber. El Nàstic no podrà retenir-los a cop de talonari, així que haurà de suplir les baixes amb fitxatges a l’altura. No val allò de portar ‘blufs’, que cada estiu en sumem tres o quatre a una llista que ja és massa llarga. Si us plau, nou director esportiu —siguis qui siguis—, pensa bé cada decisió.
VII. NO RENUNCIARÀS a res, que després passa el que passa. Res li ha dolgut més a l’afició grana que els dies en què l’equip s’ha arrossegat i s’ha deixar humiliar a la gespa sense presentar batalla. Davant Lorca, Sevilla Atlètic, Sporting… en fi. Cap derrota ha fet més mal que aquesta sensació de funeral. Si us plau, mai més.
VIII. NO APOSTARÀS, o, millor dit, no et deixaràs endur pel soroll de les apostes. Aquesta setmana, els rumors sobre moviments estranys han fet trontollar l’estructura del Nou Estadi, i per moments ha semblat que la permanència del Nàstic era menys prioritària. No, no i no. Centrar-se en el que toca serà un avenç molt important.
IX. NO NECESSITARÀS QUATRE ENTRENADORS per acabar una temporada sencera, però això va lligat al punt de la planificació esportiva urgent i seriosa. No pot ser que el Nàstic hagi de provar tantes cares noves per evitar el descens. L’equip ha donat la sensació d’estar perdut, en molts casos, i ni Rodri, ni Carreras, ni Nano ni Gordillo en tenen la culpa. Ai, senyor.
X. NO INVOCARÀS SANTA TECLA EN VA. I aquest és el meu favorit, perquè els miracles també tenen límits. L’any passat ens vam salvar aturant un penal l’últim dia, i enguany remuntant aquell 0-2 a la Cultural fa menys d’un mes. Santa Tecla ha respost cada cop que el Nàstic l’ha invocat en cas de necessitat extrema, però estaria bé donar-li un any de festa, també. Que abusar, doncs tampoc convindria. Per al bé de tots i totes.
Malgrat les desenes de coses a corregir, el Nàstic s’ha salvat. Malgrat les desenes de desastres a refer, Tarragona tindrà equip a la Segona Divisió, com a mínim, un any més. Enhorabona a tots, que ho hem patit moltíssim. Ja sé que els 52 punts saben a glòria, però hem de ser ambiciosos. L’any que ve, podem canviar el conte: aquests nois poden, saben i volen fer-ho. Que tot plegat serveixi de lliçó enorme. De moment, però, assaborim allò que fa poc semblava un miracle. Nastiquers, som de Segona! Enhorabona!
