Vaig tenir amb ell l’última conversa telefònica dissabte, poc abans de la inauguració de la nova seu del MNAT al tinglado 4. M’havia trucat per interessar-se pel meu estat de salut després d’una intervenció quirúrgica. Ell, com sempre, va mostrar una actitud activa, animada i positiva. Vam comentar com havia anat l’acte institucional de la Fundació que s’havia celebrat el dimecres anterior i vam acordar que ens veuríem en pocs dies per parlar dels projectes de l’entitat que ell comandava (se’m fa difícil escriure el verb en passat).
Aquest dilluns al matí li vaig enviar un missatge per explicar-li que avui dimarts la regidora de Patrimoni, Begoña Floria, presentava la intervenció al Circ romà, a la zona de la plaça dels Sedassos, on la Fundació Mútua Catalana hi ha fet una aportació econòmica important. A la tarda, després de parlar amb la pròpia regidora, el vaig trucar per insistir-li. Ja no va contestar i, el més sorprenent, és que no em va tornar la trucada. Vaig pensar que havia oblidat el telèfon mòbil a casa i que no em volia trucar massa tard.
MOR EL PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ MÚTUA CATALANA, QUE HAVIA IMPULSAT L’ENTITAT ELS DARRERS ANYS
Convalescent a casa de la intervenció, el whatsapp m’alerta de la notícia de la mort de Joan Josep Marca. Una mort sobtada, inesperada, que em deixa en estat de xoc. No m’ho acabo de creure: mor una persona carregada de vitalitat, que la setmana anterior havia participat com a ponent en una jornada de mecenatge cultural (dimarts), havia fet d’amfitrió de l’acte anual de la Fundació (dimecres) i havia presidit el patronat de la pròpia entitat (dijous).
Manteníem una relació fluïda i constant des que ens vam conèixer el 2012 als estudis de Tarragona Ràdio, quan la Fundació Mútua Catalana es va donar a conèixer a la societat civil amb la presentació del llibre Memòria del Setge i ocupació de Tarragona, a l’Antiga Audiència. Havíem establert una certa complicitat i sovint comentàvem l’actualitat de la ciutat, les iniciatives que havia promogut com la Tarraco Biennal i Converses al Camp de Tarragona, i les nombroses gestions que mantenia amb les institucions i els agents culturals de la demarcació.
Gran conversador i extraordinàriament educat, havia dedicat els últims anys de la seva vida a la seva estimada Tarragona. Amb 78 anys no parava d’anar amunt i avall i, sovint, li fina la broma que necessitava una secretària que li portés l’agenda.
L’AJUNTAMENT LI VA CONCEDIR EL TÍTOL DE FILL PREDILECTE DE LA CIUTAT EL PASSAT MES DE GENER
Se’m fa impossible seguir escrivint sobre Joan Josep Marca, encara impactat per la seva mort. Sort que, almenys en vida, l’Ajuntament li va reconèixer la feina feta per la cultura i per Tarragona amb la concessió del títol de Fill Predilecte de la Ciutat el passat 31 de gener. Incapaç de seguir, us deixo amb l’article del company Albert Ollés, publicat al número 27 de la revista FET a TARRAGONA, coincidint precisament amb la concessió del guardó. Un retrat aproximat a un home que va viure un idil·li permanent amb la seva ciutat:
Joan Josep Marca Torrents (Tarragona, 1940) va ser un actuari apassionat, i encara s’emociona quan parla, jubilat des de fa anys, del que va ser tota una vida dedicada a aquesta feina. Professor mercantil i llicenciat en Ciències Econòmiques, va ser un dels fundadors de la Mútua d’Assegurances de Tarragona, de la qual va ser als inicis director tècnic i desprès màxim executiu durant gairebé quatre dècades, des del 1968. Fidel seguidor del món de la borsa de valors, també va treballar l’auditoria de comptes, la qual cosa dibuixa un perfil molt més proper als números que a les lletres. Més afí a la racionalitat científica que a les muses de la bohèmia.
Resulta, però, que Marca és un home de contrastos, i això explica, per començar, que un tarragoní que es confessa enamorat de la seva ciutat i de la mediterraneïtat que la representa, del mar i del sol, tingui una segona residència als Pirineus, a Bellver de Cerdanya, on les seves aficions van ser, durant temps, la pesca de riu, la muntanya i l´esquí. El mateix pot servir per explicar la vinculació a la cultura, un fil conductor paral·lel a la seva trajectòria personal i professional que, actualment, el porta a presidir la Fundació Mútua Catalana, hereva de l’empresa on va treballar i principal entitat privada de mecenatge al Camp de Tarragona.
Nascut al número 11 del carrer Comte de Rius, la seva va ser una infància de postguerra dins d’una família de petits comerciants vinguts del camp a la ciutat (la mare era d´Els Garidells i el pare d’Altafulla). La merceria familiar, ubicada al carrer del Portalet, dins d’on hi havia el Circ romà, marca l’altre punt de referència dels anys dels primers jocs, entre la plaça de la Font, el carrer Cós del Bou i les dues rambles. “Recordo el fred, i la meva mare comprant a l’estraperlo una mica de pa blanc, les espelmes per fer els deures a causa de les restriccions elèctriques i també els partidets de futbol a la Rambla Nova, amb els bancs de pedra convertits en porteries”, explica, mentre observa aquest espai, en l’actualitat, des del seu despatx de la Fundació, ubicat just al davant.
Bona part de la seva vida s’ha desenvolupat, doncs, dins d’aquest petit radi geogràfic on encara resideix i treballa. Alumne del Col·legi Sagrat Cor i de La Salle, va fer les primeres incursions adolescents en la xarxa cultural local al recinte de l’antic convent dels Agustins, a la Rambla Vella, des d’un centre associatiu cristià conegut llavors com La Cova. “Era un punt de trobada i oci on podíem jugar a escacs i tenis de taula i despertar, alhora, les nostres inquietuds socials”, comenta. Després de fer unes pràctiques de peritatge mercantil a l’agència consular de França que hi havia al carrer Reial, davant de la plaça del Infants, Marca comença un periple formatiu fora del seu entorn vital i marxa primer uns mesos a perfeccionar l’idioma a la localitat gal·la de Méribel, als Alps, a més de fer una petita estada al Quartier Latin de París.
Posteriorment es trasllada a Barcelona per cursar els estudis universitaris i és testimoni de l’efervescència i les revoltes estudiantils dels darrers anys del franquisme, amb la Caputxinada (1966) com a moment destacat. Coneix professors del prestigi com el catedràtic i també actuari José Lóbez Urquía i el filòsof Manuel Sacristán i, mitjançant l’Ateneu Barcelonès, entra també en contacte amb el món intel·lectual i cultural de la capital. Quan torna a Tarragona no és d’estranyar, doncs, que formi part del grup promotor de la Llibreria de la Rambla, emblemàtic espai cultural de resistència clandestina catalanista a la ciutat.
L’introdueix en aquest cercle, com a mentor, Josep Recasens Jordà, director de la Mútua d’Accidents del Treball de Tarragona. Les primeres trobades es fan al bar Xaloc, on hi destaquen els escriptors Josep Anton Baixeras i Artur Bladé, el net del principal alcalde de Tarragona a la Segona República, Pere Lloret i Carbó, l’arquitecte Josep Ferrer i Bosch i el notari Josep Maria Puig Salellas, entre d´altres. Més tard coneixerà també al lingüista i llibreter Ramon Marrugat i Cuyàs, amb qui manté encara una estreta relació dins del patronat de la Fundació. “Tot i que la meva ocupació principal era l’empresa d’assegurances, el grup i les activitats de la Llibreria de la Rambla van alimentar les meves ànsies de coneixement i d’intel·lectualitat i em van permetre entrar en contacte directe amb el món cultural de la ciutat”, afirma.
Una relació fructífera que explica la seva dedicació en cos i ànima a dissenyar, juntament amb Baixeras, la Fundació Privada Mútua Catalana, i a presidir-la posteriorment, un cop jubilat. Com si fos el colofó de molts anys de preparació, el Marca mecenes viu amb la intensitat de sempre la seva nova ocupació des del mateix despatx del número 56 de la Rambla Nova on feia d’actuari i economista. L’objectiu actual és donar suport a les entitats culturals de la ciutat i de la resta del Camp de Tarragona i preservar i recuperar el patrimoni local, amb la Tàrraco romana com a principal eix d’actuació. Una tasca per la qual l’Ajuntament de Tarragona li va concedir l’any passat el títol de Fill Predilecte de la ciutat i que li va lliurar el passat 31 de gener.
Reunions amb els principals representants de la societat civil, signatures de convenis, conferències, presentacions, congressos, rodes de premsa i altres actes públics omplen la seva agenda en aquesta etapa vital que per a molta gent és ja de descans i retirada, però que ell viu amb un entusiasme juvenil. Pare de dos fills i avi de tres netes, Marca troba temps per combinar tota aquesta activitat amb escapades per nedar a la piscina del Club Natació Tàrraco, l’assistència a nombrosos espectacles, sobretot musicals (la seva dona, Maria Josepa Duch Boada, és titulada al Conservatori del Liceu) i per cultivar un altre de les seves passions: els viatges culturals. I tot sense perdre mai una mena de força interior que s’encomana i que ell explica des d’una perspectiva emocional: “Aquesta és la meva vida i és com millor m’hi trobo. Ho faig perquè m’estimo Tarragona”.
Ens ha deixat una gran persona i millor tarragoní. El trobarem a faltar.
SIT TIBI TERRA LEVIS (S·T·T·L)
Gràcies pel vostre article, Albert i Ricard (i millora’t). Es pot retratar d’una altra manera, però no es pot fer millor. És de justícia. Va ser un esforç però també un plaer col·laborar amb Joan Josep Marca, un home d’energia, una personalitat civil extraordinària. Ho vaig dir quan vivia (potser no li vaig dir a ell) i ho dic ara que l’hem perdut. Queda el seu exemple i les seves ensenyances. El meu condol a la seva família —a la qual no conec— i als amics comuns —entre d’altres, alguns patrons de la Fundació, veritable gent de la cultura: Antoni Pujol, Francesc Roig, Ramon Marrugat… Els humans podem ser metàfora del temps i nusos de correspondències. Així, Joan Josep Marca.
MANUEL RIVERA MORAL (editor)
Desde la Cooperativa Obrera Tarraconense lamenten profundamente la perdu del nostre soci benefactor. Ens deixa una gran persona i un gran amic. El trobarem a faltar.
Desde l’Associació Cor Ciutat de Tarragona sentim profundament la sobtada pèrdua del bon amic Juan Josep.
Gran persona, propera i sensible per la Cultura de Tarragona.
Fins sempre