Carregant ...

“Si el referèndum no és factible, viurem en una ferida permanent”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Francesc Xavier Grau, nou secretari d’Universitats i Recerca. Foto: David Oliete.

El Govern ha nomenat Francesc Xavier Grau nou Secretari d’Universitats i Rercerca. Grau va ser durant vuit anys (2006-2014) rector de la Universitat Rovira i Virgili i en els darrers anys ha dirigit la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement per analitzar i potenciar la competitivitat de les comarques tarragonines, aprofitant la base dels sectors econòmics que ja són referents.

Grau deixarà d’impulsar els projectes que tenia en marxa a la URV, a la xarxa Vives i en el marc de la Conferència de rectors de les universitats espanyoles, “però he sentit -explica- que havia d’acceptar la proposta del Govern i els reptes que implica”. No sap encara què passarà amb la Càtedra, que havia agafat un fort impuls els darrers mesos, però assegura que intentarà que no s’aturi res del que s’està fent.

Francesc Xavier Grau va ser el protagonista de l’espai central de l’entrevista del número 29 del FET a TARRAGONA. A més de respondre a les preguntes sobre la Catalunya sud com a regió del coneixement, també aborda aspectes més polítics d’especial interès en el context actual.

L’EXRECTOR DE LA URV, FRANCESC XAVIER GRAU, ÉS EL NOU SECRETARI D’UNIVERSITATS I RECERCA DE LA GENERALITAT

Quina és la funció de la URV en el projecte de regió del coneixement?

Està en l’origen per experiència pròpia. La universitat ha desenvolupat per iniciativa pròpia una estratègia en àmbits molt relacionats amb la singularitat de la Catalunya Sud i ha creat instruments concrets com els centres tecnològics del vi a Falset, del turisme a Vila-seca, de la nutrició a Reus i de la química a Tarragona. Quan això s’ha fet, sempre hi ha hagut entesa amb l’administració directament afectada (els ajuntaments), però mai hem trobat un espai per discutir l’estratègia global. La URV ha dibuixat aquesta estratègia sense comptar amb una taula de debat per compartir-la. D’aquesta necessitat neix el projecte de regió.

I en el futur, què ha de fer la universitat?

El seu paper és respondre, no estirar. Anar al capdavant amb el coneixement i respondre a les demandes de la societat. Quan hi hagi estratègia conjunta, tothom mirarà i preguntarà a la universitat com fer efectives les necessitats de la gent.

¿La falta d’estratègia ens ha fet perdre moltes oportunitats?

Quan prenem decisions ens podem equivocar. Però si no prenem decisions, segur que ens equivoquem. Aquest és el nostre mal: l’absència col·lectiva de presa de decisions. I no ho hem fet perquè no tenim les competències, i en el passat no les hem reclamades.

“Potser s’haurà fet un esforç molt gran i Catalunya seguirà com una autonomia, però jo crec que res ja no serà igual mai més”

Vostè va participar en les eleccions del 2015 tancant la llista de Junts pel Sí. Quina valoració en treu, d’aquella experiència?

No ho havia fet mai, i en vaig extreure aspectes positius i negatius. Em va agradar molt viure aquell moment i la relació amb la societat, però no em vaig sentir còmode en la dinàmica d’una campanya electoral.

Com analitza els darrers mesos polítics a Catalunya, des del setembre del 2017?

És difícil de dir, però jo estic content, malgrat tot el que ha passat. Fins i tot en l’escenari que Catalunya es quedi en una situació igual a la d’abans, ha quedat en evidència que la societat catalana té un concepte d’identitat que reclama un sistema diferent de govern com a país. Potser s’haurà fet un esforç molt gran i Catalunya seguirà com una autonomia, però jo crec que res ja no serà igual mai més. Aquests darrers mesos ha quedat clar que el nivell de qualitat democràtica a Espanya és baix. Amagar-ho no porta enlloc, i això resulta positiu. Ara bé, no sé quan ens podrem recuperar del dolor que s’està infligint de manera injusta a les persones empresonades i a les que han marxat fora del país.

Quina sortida veu al conflicte polític?

Pocs dies abans de l’1 d’octubre vaig escriure un article que avui ratifico. L’única solució passa per un veritable referèndum, reconegut per tothom. És el que la societat catalana reclama inequívocament. Si no arriba a ser factible, tindrem una situació de ferida permanent. Podrem viure, però estarem sempre amb una cama embenada.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *