Carregant ...

Sant Magí, entre la tècnica i les emocions

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Primer 2 de 8 de la història dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, aquest diumenge a la plaça de les Cols. Foto: CCSPSP

Els castells tenen una component emocional que resulta determinant. Una colla pot haver fet una bona actuació si ens cenyim a criteris estrictament tècnics, però quan ens fixem en les cares dels castellers, podrem copsar si la lectura tècnica va d’acord amb el nivell de satisfacció dels castellers. A més, sovint les emocions són les que acaben determinant si un intent tira endavant o no: No n’hi ha prou amb criteris tècnics per prendre decisions, les emocions també compten.

Aquest Sant Magí ha estat un bon exemple de relació estranya entre tècnica i emocions, tant abans de començar la diada, com després, un cop acabada. Més enllà del nivell de satisfacció de cada colla en funció de si va assolir o no objectius, la tanda de pilars, i especialment l’esfereïdora caiguda del pilar de 7 dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, no permet fer un balanç emocional massa bo de la diada. El silenci que es va fer a la plaça després de la caiguda ho diu tot. En canvi, des del punt de vista tècnic, la diada permet moltes lectures.

Respecte

En el món casteller cada cop s’imposa més el criteri del “tot descarregat”, i els castells només coronats van perdent prestigi. Per això, els únics que, al final, van celebrar l’actuació (generant, fins i tot, algunes crítiques en considerar que estava fora de lloc pel que s’acabava de veure a la dissortada tanda de pilars), van ser els Xiquets del Serrallo.

Recuperar el 2de7, que era el segon descarregat en la història de la colla, és un pas de gegant de gran magnitud. Fer-lo a la tercera ronda, després d’haver assolit l’objectiu de fer el primer 5de7 de la temporada, té un mèrit especial. Són la colla més petita de la ciutat, sí. Però són dipositaris d’una determinada tradició castellera acostumada a patir, i a patir molt, i acostumada també a escoltar massa sovint que amb el nivell demostrat algunes temporades, no mereixien estar ni a la plaça de les Cols ni a la de la Font.

“XIQUETS DEL SERRALLO HO DESCARREGUEN TOT I FAN CALLAR LES CRÍTIQUES”

Actuacions com aquest Sant Magí, que obrien amb un 4de7 amb el pilar de molt bona factura tècnica, ajuden a fer callar veus, i contribueixen a fer efectiu un necessari canvi de mentalitat, tant portes endins, com portes enfora. El bon aficionat casteller valora, és clar, els castells de gamma extra. Però també sap valorar castells com el 2de7 d’aquest Sant Magí, perquè és conscient de l’esforç que hi ha al darrere. Actuacions com la de la plaça de les Cols són les que permeten a una colla guanyar-se el respecte de tothom.

2 de 7 dels Xiquets del Serrallo a la plaça de les Cols. Foto: Xiquets del Serrallo.

Buscant l’infinit

Algú em va dir una vegada que la colla de Sant Pere i Sant Pau era un argument que servia per avalar la teoria que Tarragona és una ciutat mal feta. Parlàvem de la seva configuració física, conseqüència del mal planificat creixement urbanístic dels anys 60 i 70 del segle passat, que servia per crear barris inconnexos entre si i molt distanciats del centre de la ciutat. Aquesta circumstància ha fet que hagi estat complicat arrelar als barris un sentiment d’identitat local de ciutat, i que la distància física hagi estat un factor determinant que ha frenat a molta gent a participar de la vida social i cultural que es fa al centre.

En el cas de Sant Pere i Sant Pau, probablement per la seva configuració sociològica, això ha generat una vida associativa prou rica que té en la colla castellera un element important que, a més de fer castells, fa una contribució important en la vertebració social del barri. Algú podria dir que estaria bé que tota la força castellera que ha estat capaç de generar la colla s’hagués concentrat a les dues colles que porten el nom de la ciutat per ajudar-les a ser més grans. Però, lluny d’aquest plantejament, la colla va viure fa pocs anys una transformació que comença a donar resultats, i de quina manera!

“EL DOS DE VUIT HISTÒRIC DE SPSP ÉS LA CULMINACIÓ D’UN PROCÉS DE CANVI DE MENTALITAT”

El 2de8 amb folre d’aquest Sant Magí és la culminació provisional (vindran més èxits) d’un procés que s’ha basat en un canvi de mentalitat impulsat per gent jove no disposada a acceptar de participar en una activitat petita. El canvi passava pel rigor tècnic, i per una gestió emocional del col·lectiu que servís per interioritzar la idea que la colla podia aconseguir tot allò que es proposés. I tot aquest procés, que fa alguns anys que dura, està donant fruits.

Avui més que mai cal dir que els Castellers de Sant Pere i Sant Pau tenen un pilar que ara com ara és un dels millors pilars del món casteller, envejat per moltes colles grans. Els castells cauen, les caigudes fan mal, però les caigudes formen part dels castells per definició. Cal treballar per evitar-les, per minimitzar els riscos, i els de Sant Pere i Sant Pau això ho tenen molt clar, fins al punt que aquesta temporada no havien tingut cap caiguda. Amb aquest pilar, la plaça de les Cols ha estat profundament injusta amb la colla. I que la caiguda no els permetés celebrar com cal l’èxit històric del 2de8 amb folre ha estat una llàstima.

4 de 8 descarregat per la colla castellera de Sant Pere i Sant Pau. Foto: TGN Cultura.

Catarsi

Qui firma aquesta crònica no té ni idea de psicologia, però sí que ha estat present a assajos de diverses colles. Quan s’entra al pati d’assaig dels Xiquets de Tarragona es nota molt aviat que l’ambient no és el mateix que en altres colles. Els matalassers arrosseguen des de fa massa temps una mena de mal rotllo que no acaben de resoldre.

“ELS XIQUETS DE TARRAGONA FAN UN MODEST PAS PER RECUPERAR AUTOESTIMA”

Com el peix que es mossega la cua, aquest ambient frena possibilitats de fer grans actuacions a la plaça, i la falta d’aquestes grans actuacions no ajuda a millorar l’ambient. Això no treu, però, que el potencial casteller de la colla sigui molt gran. És la mateixa gent que no fa pas tant feien aletes al 5de9 i al 2de9. Porten la mateixa camisa. És a dir, la tècnica hi és. Les emocions, però, no estan en el millor moment. Els Xiquets semblen bloquejats mentalment, i de fa temps.

És en aquest context que cal posar en valor el 3de9f carregat de Sant Magí. D’acord, només carregat, però quan es ve d’on es ve, hi ha aletes que tenen un mèrit especial. Acompanyar-lo del 5de8, del 4de8 i del pilar de 6 –també només carregat– no és fàcil. Als Xiquets, que tenen molta saviesa castellera a l’esquena, els caldria una actuació d’aquelles que els servís de catarsi, de guspira per recuperar una autoestima necessària per poder afrontar reptes. De moment, Sant Magí ha suposat un modest pas endavant aquesta temporada.

Els Xiquets de Tarragona carregen el primer 3 de 9 de la temporada. Foto: Xiquets de Tarragona.

Avís

Qui va ser present a l’assaig de la Jove de Tarragona divendres va sortir convençut que per Sant Magí la colla ho petaria. Un bon assaig tècnic, d’aquells efectius, que permeten detectar i corregir detalls, amb centenars de castellers, amb una demostració de qualitat amb folres i manilles digna d’elogi, amb un programa de proves que genera il·lusió, amb gent d’altres colles que ve a veure com treballes, amb somriures a les cares… Tècnica i emocions anant alhora, la situació que voldrien totes les colles. A vegades, però, les coses es torcen.

“LA JOVE REP UN TOC D’ATENCIÓ QUE RECORDA QUE NO HI HA CASTELL FÀCIL”

L’objectiu estava clar: Sant Magí havia de servir per mostrar el 2de9 amb folre i manilles. Van optar per provar-lo a la segona ronda, després d’encetar l’actuació amb el 5de9, castell en què la colla confia moltíssim. I aquí potser hi ha el primer error: Excés de confiança? El cap de colla de la Jove, amb una sinceritat que l’honora, va entonar el mea culpa quan, en acabar l’actuació, va fer les valoracions de la diada per televisió.

Cinc de nou carregat per la Jove de Tarragona a la diada de Sant Magí. Foto: F. Virgili.

Va sorprendre a molts que no desmuntessin un peu de castell que mostrava unes mides no òptimes del tot, o que no el desmuntessin quan, ja amb les gralles refilant, aquest problema inicial s’anava fent més evident. Si no haguessin tingut tanta experiència amb aquest castell com tenen, ben probablement la tècnica hagués optat per fer marxa enrere i tornar-hi una mica més tard. Resultat: caiguda i petit canvi de programa. El 2de9 passava a tercera ronda, després d’un 9de8 que havia de servir per recuperar bones sensacions.

I al 2de9 li va passar més o menys el mateix: des de fora, es va veure aviat que els quarts tenien algun problema i, tot i així, van optar per tirar-lo amunt. El 2de9 és un castell molt tècnic i molt fràgil, que té en la velocitat d’execució una de les seves claus i que té un moment crític a l’entrada de dosos i de l’aixecador. A mesura que avançava, més força calia per defensar-lo fins que no va permetre més defensa. Excés de confiança? De fet, si algun castell els podia caure als de la Jove era aquest, pel fet que era el primer cop que el portaven a plaça aquesta temporada.

L’actuació va ser un avís, un toc d’atenció per recordar la lliçó que diu que no hi ha castell fàcil, especialment a partir d’un cert nivell. I que cal concentració per poder bastir les estructures amb la màxima precisió possible per poder fer castells sòlids i solvents, tal com la Colla Jove ens té acostumats.

En tercera ronda, la Jove va carregar el dos de nou amb folre i manilles. Foto: Colla Jove.

Un Sant Magí, en definitiva, amb tècnica i emocions amb camins divergents en molts casos, i en el que les principals alegries van arribar de les colles petites. Es van veure, tècnicament, tres castells de gamma extra per part de la Jove. Però si ho mirem des de l’òptica de les emocions, eren també de gamma extra tan el 2de7 del Serrallo, com el 2de8f dels de Sant Pere i Sant Pau, o com fins i tot el 3de9 carregat dels Xiquets de Tarragona. Per Santa Tecla hi tornarem. Ja queda menys.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “Sant Magí, entre la tècnica i les emocions”

  1. Quico ha dit:

    Sr. Domènech, l’esperem per Santa Tecla i pel concurs.
    Felucitats fetaTgn per l’encert de la crònica.

Respon a Quico Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *