Una Tecla sense teatre i amb una oferta musical limitada. Una Tecla, per contra, que torna a créixer en la seva vessant més tradicional. A grans trets, així es presenta la Festa Major de Tarragona 2018: sense grans noms als escenaris, però amb una aposta decidida per millorar i ampliar la seqüència ritual de la festa.
En aquesta línia, l’estrena d’un nou ball parlat recuperat -el de la Sebastiana del Castillo- a càrrec de la Mulassa és una magnífica notícia perquè torna a posar en valor el talent local, fins i tot de persones que no participaven encara activament de les festes. El ball no sortirà ni a la Cercavila ni a la Professó; es representarà una única vegada, dimarts 18 de setembre, a la plaça de les Cols. To satíric, arranjaments musicals de qualitat i una part del ball lligada a l’actualitat (Ens recordaran Dames i Vells?). El muntatge és d’una complexitat enorme, perquè hi apareixen 12 personatges principals. És, sens dubte, una de les grans novetats de la Festa Major.
ES RECUPERA UN NOU BALL PARLAT, A CÀRREC DE L’ASSOCIACIÓ LA MULASSA, QUE S’ESTRENARÀ EL 18 DE SETEMBRE
Altres cites ineludibles en aquest apartat:
El Retaule de Santa Tecla (dijous 20 a la Catedral) amb el nou vestuari dissenyat per Pau Fernández i Josep Maria Casas.
El també nou vestuari del Ball de Bastons de Tarragona, incorporant antics mocadors i corbates, i l’exhibició que faran amb un grup navarrés el dissabte 22.
El nou gegant adaptat que permetrà participar a persones amb mobilitat reduïda i que s’estrenarà a l’Arrencada del divendres 21 a la tarda.
La Mostra de Folklore Viu, que enguany va a càrrec de la Víbria (25 anys) i que promet un gran espectacle de foc (dissabte 15 al vespre).
La Cercavila commemorativa dels 35 anys del Ball de Diables que faran el diumenge 16 al vespre.
Menció a banda mereix la projecció de dos documentals de la festa major de 1968 que s’han recuperat dels fons de l’Arxiu municipal. Les imatges de fa 50 anys, en color, són de Ramon Vallvé. Una autèntica delícia. No us perdeu la cita de dilluns 17 a la nit amb dos passis.
L’OFERTA DE MÚSICA I TEATRE PERD PROTAGONISME I POTENCIAL A LA FESTA MAJOR DE TARRAGONA
L’oferta d’actes promoguts per entitats del Seguici i d’atres (per exemple, Tecletes) és molt més àmplia i remarca, un any més, l’enorme vitalitat de Tarragona en aquest àmbit. Com sempre, caldrà consultar el programa amb calma i tenir en compte, també, la part educativa (Santa Tecla a les escoles), solidària (Marató de sang), i gastronòmica (vermuts, arrossos i productes km.0).
Davant d’aquesta allau i de les grans cites castelleres dels diumenges 16 i 23 i de dilluns 24, l’apartat que queda en un pla clarament més secundari és el dedicat a la música i el teatre. El macroconcert està condicionat per la nova ubicació a l’Anella Mediterrània i que el protagonitzi l’Orquesta Mondragón i l’inefable Javier Gurruchaga (han passat 25 anys de l’actuació a Marquès de Montoliu!!!), amb els del Último Tributo (a El Último de la Fila) com a teloners, diu molt de l’oferta d’aquesta Santa Tecla.
A la part d’espectacles, doncs, destaquen la plaça Friki i altres propostes de petit format, algunes de les quals tenen bona pinta. Però la meva impressió és que amb un pressupost de 400.000 euros (la meitat del de fa dotze anys), tot i tenir un dia més de festa (comença el divendres 14), s’ha optat per més vessant tradicional i més protagonisme de les entitats, i menys contractació externa, menys noms propis i menys soroll.
Vaja… una festa amb i pels de casa. Però, no per això, menys atractiva.
