Un grup heterogeni de vuit persones seu a la terrassa d’un bar, a tocar de mar. Un d’ells, el Ricard, és el director d’una revista que celebra el cinquè aniversari: FET A TARRAGONA. Els altres són subscriptors fidels, des del primer dia. La reunió té un punt de subversió. Avui l’entrevistador serà l’entrevistat. Durant la conversa el fotògraf capta imatges de la trobada. Una dona rossa, que calla i pren nota, seu amb ells.
Personatges:
RICARD LAHOZ, periodista. Director del FET A TARRAGONA.
MIREIA SOLÉ, filòloga. La més jove del grup. Es dedica a la comunicació digital i a la correcció.
ALFONSO GONZÁLEZ, professor de Dret Internacional a la URV.
MÒNICA LLORENS, enginyera informàtica. Llicenciada en Comunicació Audiovisual.
SERGI BRU, especialista en màrqueting. Fundador de l’empresa Relevance.
ROSA CASANOVA, psicòloga. Apassionada de la fotografia.
DAVID OLIETE, fotoperiodista i publicista. No participa a la conversa, però la immortalitza amb la seva càmera.
ANNA PLAZA, periodista. Calla i pren apunts de manera compulsiva.
(La conversa s’inicia amb uns primers temptejos. Això de subvertir els papers es fa estrany, perquè no passa cada dia que els lectors siguin els entrevistadors. Un cop trencat el gel, el diàleg s’anima.)
EXPERIÈNCIA SINGULAR: ELS SUBSCRIPTORS ENTREVISTEN EL DIRECTOR DEL ‘FET’, RICARD LAHOZ
MIREIA: Dieu que feu un periodisme lent…
RICARD: És un estil que els anglosaxons han batejat com a slow journalism. Va a contracorrent de la dinàmica general. Proposa un periodisme reposat i reflexiu, contraposat a la immediatesa dels tuits. La nostra intenció era i és posar en valor allò que passa desapercebut.
ROSA: Per mi aquesta és la clau del FET. Les sortides culturals que organitzeu també ens ajuden a conèixer millor la nostra ciutat.
MIREIA: Jo diria que el FET ajuda a crear comunitat.
RICARD: Aquest era un dels nostres objectius. El primer era fer un bon producte, i crec que ho hem aconseguit. Fins i tot ens van convidar a un congrés a Barcelona per presentar la revista! El segon objectiu era crear comunitat. Mantenim el vincle amb els articles al digital, fent visites i presentacions, organitzant debats… En un moment en què tothom s’informa gratis, has d’aportar al lector valor afegit.
MÒNICA: ¿El concepte slow també l’apliqueu a l’hora de treballar? ¿O passa com en alguns restaurants que tenen l’etiqueta slow i la cuina és un infern?
RICARD: Crec que gaudim fent els reportatges del FET. A més, jo soc molt planificador. Quan preparem un número, ja estic pensant en el següent. Això ens dona un timing adequat per treballar les peces amb calma i rigor. Repartim els reportatges en funció dels interessos, l’estil i la disponibilitat dels periodistes.
“EN UNA ÈPOCA EN QUÈ TOTHOM S’INFORMA GRATIS, HAS DE DONAR AL LECTOR VALOR AFEGIT”
ALFONS: Teniu el públic que esperàveu?
RICARD: No m’ha sorprès. El perfil dels nostres lectors és d’un nivell cultural mitjà- alt. Gent inquieta; la majoria pertanyen a entitats i molts són professionals liberals. Ara, és cert que trobem a faltar gent que pensàvem que s’enganxaria al projecte i no ho ha fet. A alguns els costa pagar 30 euros a l’any per llegir bon periodisme.
ALFONS: ¿El perfil dels vostres lectors condiciona els continguts de la revista? O al revés?
RICARD: Des d’un principi vam fer una aposta sociolingüística amb vocació progressista i catalanista, d’identificació amb el país. Volem representar la Tarragona moderna, dinàmica i inquieta del segle XXI, i fer-ho en català. Hem volgut fer una revista de tot Tarragona i parlar també del que passa més enllà del centre de la ciutat.
ROSA: En aquests cinc anys heu canviat la vostra línia?
RICARD: No gaire. La nostra aposta sempre ha estat oferir textos i fotografies de qualitat. Que el lector s’hi pugui identificar i que la revista es pugui col·leccionar. Pel que fa a continguts, sempre hem dedicat l’entrevista a parlar de gent de Tarragona amb projecció a l’exterior. També mantenim l’aposta pels emprenedors, les entitats, temes culturals i socials. Potser en aquest temps ens hauria agradat innovar una mica més en les formes i l’estil, però ara aprofitarem el cinquè aniversari per introduir alguns canvis de disseny.
SERGI: Com escolliu les històries?
RICARD: En bona part per intuïció, perquè creiem que poden ser interessants. Els aniversaris i les efemèrides també són una excusa per parlar de determinats temes. A més, hi ha gent que ens dona idees. Seguim una agenda diferent de la dels altres mitjans.
“VOLEM REPRESENTAR ELS SECTORS MÉS DINÀMICS DE LA SOCIETAT TARRAGONINA”
SERGI: Com us agradaria que fos el FET d’aquí cinc o deu anys?
RICARD: És una pregunta que ens hem de fer i encara no ens hem fet. Ara que celebrem el cinquè aniversari és un bon moment per pensar-hi. Hem de decidir si volem fer passos endavant i què suposen. A mi m’agradaria que es mantingués la revista en paper, però al mateix temps oferir un producte més potent al digital. Per fer-ho ens calen més recursos i fer créixer la comunitat de subscriptors.
(…)
Aquesta és una part de l’entrevista de 5 subscriptors del FET al director de la publicació que publiquem íntegrament al número 31, a la venda a les llibreries de Tarragona. Un experiment singular per celebrar el nostre cinquè aniversari i que ja superem els 600 subscriptors.
Et vols afegir al club d’amics i amigues del FET? Estem preparant noves activitats culturals per a la pròximes setmanes.
Subscriu-t’hi ara per només 30 euros l’any