La imatge, projectada en la fotografia i el cinema, és el “testimoni que ens permet comparar allò que va ser amb el que és avui dia”. Així reivindica el paper de la càmera el professor d’Història de l’Art de la URV, José Carlos Suárez: “Mostra elements que han desaparegut amb el temps”.
És precisament gràcies a les imatges enregistrades tant per fotògrafs professionals com per amateurs, que és possible fer-se una idea de com era la Tarragona dels anys vint del segle passat i la seva gent. L’exposició “Treball i lleure fa 100 anys”, la tercera edició del cicle “El llegat dels fotògrafs de Tarragona” i una proposta de l’Arxiu en el marc del festival SCAN 2018, s’endinsa en la realitat dels tarragonins que van viure les primeres dècades del segle XX. Com indica el propi títol, se centra en el món laboral i l’aparició del, fins llavors desconegut, temps de lleure.
A L’ARXIU DE TARRAGONA ES POT VEURE UNA EXPOSICIÓ SOBRE EL TREBALL I EL LLEURE A INICIS DEL SEGLE XX
A través de la particular mirada de la càmera de Gerard Chinchilla, Pere Pallejà, Hermenegild Vallvé, Marià Marsal, Joan Bert, Lluís Delclós, Josep Gramunt, Joan Micó i la família Serres Cirujeda, 64 imatges transporten el visitant a un temps que resulta ja llunyà. Personatges benestants de l’època que decidiren, de forma més o menys intencionada, immortalitzar els seus moments.
Durant la inauguració, el director de l’Arxiu, Jordi Piqué, va anunciar que l’exposició serà itinerant per tal d’arribar a més gent i poder tenir un horari més ampli. De moment, es pot veure a L’Arxiu (M2 de Tabacalera) en horari de dilluns a divendres de 8 a 15 hores. A més, abans de Sant Jordi, es farà un llibre amb les 64 imatges i unes quantes més que s’hi afegiran. Silva Editorial en serà el responsable.
El convidat especial de l’acte, el professor José Carlos Suárez, va fer un repàs de l’origen del cinema a Tarragona amb uns quants productes audiovisuals de l’època: el documental de la catàstrofe ferroviària de Riudecanyes del 1907 i les pel·lícules Don Juan Tenorio i Heroismos del 1922.
EL PROFESSOR JOSÉ CARLOS SUÁREZ DESTACA LA IMPORTÀNCIA DE LES DONACIONS PARTICULARS DE PEL·LÍCULES
Aquesta última és “una de les recuperacions més importants de la història cinematogràfica de Tarragona”, assegura Suárez. Es tracta d’un film de ficció d’uns 100 minuts que va impulsar la Creu Roja per finançar l’hospital de sang pels ferits de la Guerra del Marroc. Hi va participar la burgesia de Tarragona i es va rodar a diferents indrets de la ciutat. També es va confeccionar un llibret que n’explicava l’argument.
Amb el pas dels anys, l’obra va caure en l’oblit i es pensava que estava desapareguda. Recentment se n’havien recuperat alguns fragments fins que l’any 2014 una persona va aportar tres bobines a la Unitat d’Investigació de Cinema de la URV. Suárez explica que la pel·lícula està en procés de restauració i que la intenció és “estrenar-la el més aviat possible” però que “calen diners”.
Suárez va reiterar la idea que les donacions de particulars són imprescindibles, ja que juntament amb el cinema i la fotografia professional, les imatges domèstiques ajuden a construir el patrimoni de la ciutat. Així s’aconsegueix arrencar la història del món abstracte i dotar-la de formes, colors i noms concrets. I demostrar que, en efecte, hi ha càmeres que van aconseguir ser el reflex del pas del temps.
